La televisió nacional de Catalunya, la joia de la corona de les estructures d'estat veia la llum, de la mà d'un joveníssim Joan Pera, el 10 de setembre de 1983. Un projecte de mitjà públic generalista de la que el pujolisme en feu bandera sempre.

TV3 formava part de la Corporació Catalana de Rádio i Televisió i era regulada amb la Llei 10/1983 del Parlament de Catalunya. El 2007 es va canviar el nom i va passar a dir-se com en l'actualitat Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals CCMA. Des del 2012 ostenten la presidència de la CCMA càrrecs afins a l'espai convergent, en concret Brauli Duart del 2012 al 2016 -fruit d'un pacte entre CDC i el PP- i, partir de llavors, Núria Llorach com a presidenta en funcions després de la dimissió de Duart. Tant l'un com l'altre foren nomenats a petició de CDC i posteriorment del PDECat. Així mateix, del 2010 al 2012 fou Ramon Mateu, també de confiança de l'equip d'Artur Mas el director general de la Corporació.

Malgrat que el nom de qui havia d'ocupar el càrrec degut al pacte de Junts i ERC del 2018 era Saül Gordillo, aquest nomenament restà encallat i no es va arribar a produir, allargant així la interinitat de Llorach i, en conseqüència, mantenint el comandament en mans de l'espai convergent. I fins avui.

Tornant a la joia de la corona, TV3, des de la seva creació ha tingut 11 directors, nomenats pel Consell de la CCMA. La majoria d'ells en moments d'un gran control de l'espai convergent de tot l'aparell de la Generalitat. Així doncs no és d'estranyar que fossin de la corda.

Essent president de la Generalitat Artur Mas, el 2012 és nomenat Eugeni Sallent a proposta de Brauli Duart, Sallent és substituït per Jaume Peral ja sota el Govern de JxSí i essent president Carles Puigdemont. El 2017 es nomena a Vicent Sanchis com a director de TV3, un periodista històricament afí a l'espai convergent, ja des de les etapes de Prenafeta.

Males llengües atribueixen el canvi a pressions de l'expresident Mas pel tractament informatiu en l'etapa de l'anterior director dels casos de corrupció de l'antiga convergència. Així doncs, el vòmit i l'improperi que alguns vessen a les xarxes constantment contra la direcció de TV3 fa molt més tuf a pugna entre membres del mateix espai. Podríem repassar des dels 80, dels 11 directors, la majoria, amb afinitat al pujolisme. Així doncs i com a mínim durant l'última dècada els òrgans executius més importants de la televisió pública i la corporació de mitjans audiovisuals públics d'aquest país estan comandades per persones nomenades a petició de membres de l'antiga convergència. I si, fins avui.

Que TV3 és dominada per ERC és una simple neurosi. Quelcom que demostra l'obsessió de l'espai convergent pel control dels mitjans públics. Escampar aquesta fake new lamentable, vista l'evidència nominal, només serveix intentar donar a entendre que és una injustícia envers l'espai postconvergent i que aquest pateix un maltractament mediàtic per part dels mitjans públics. Fer planar el dubte, per matusser que sigui, és una nova manera de forçar que en pugui continuar tenint el control sine die.