Com a rector de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya acabat d'incorporar em sento honrat de donar continuïtat a aquesta sèrie d'articles que posen de relleu un o altre aspecte de l'activitat universitària. El format és breu i no permet aprofundir gaire en els temes, però sí que és útil per mostrar detalls concrets del funcionament universitari al llarg del curs.
    
Un d'aquests detalls podria ser l'acte de lliurament de la setena edició del premi Llegim Ciència que organitza la Facultat de Ciències i Tecnologia i que van tenir lloc fa pocs dies a l'Aula Magna de la UVic amb la presència de 500 estudiants de tercer i quart de Secundària.
    
En aquesta edició es proposava als alumnes que escollissin entre dos reptes literaris per elaborar un relat curt: posar-se a la pell de Ramón y Cajal i descriure què deuria pensar i sentir quan va veure per primer cop al microscopi una xarxa de neurones, a partir del llibre Ramón y Cajal. Ara y aquí, de Salvador Macip, o inventar un episodi per la novel·la Pompeu Fabra, l’aventura de la llengua, de Gemma Pauné. En total s’hi van presentar 53 relats procedents de tretze centres de Secundària d’arreu de Catalunya. Em va fer il·lusió assistir per primera vegada en aquest acte i de ser-hi en companyia dels autors i dels organitzadors.
    
Els Premis de Llegim Ciència agermanen les ciències, l’art, la tecnologia i les humanitats. I, tal com vaig dir allà, aquesta és una línia de treball que m'interessa molt, perquè estic convençut que la formació de les persones no passa només per l'especialització i l'ultraespecialització, sinó que per a la majoria de les persones i per a moltes de les professions que exercirem en les nostres vides el que importa és tenir una mirada de la màxima amplitud, que incorpori tants camps com siguin del nostre interès, sense deixar-nos condicionar per si això pertany més a les ciències o a les lletres, si és més tecnològic o més humanístic, si és més artístic o més tècnic. 
    
Aquest mirada panoràmica té diversos avantatges, i el primer és que ens permet fer-nos una idea de la diversitat de propostes que ens fa la realitat a través de les ciències i les arts, i ens permet de veure que en totes elles hi ha àmbits en els quals ens agradaria aprofundir. 
    
Un altre avantatge que té aquest tipus de mirada és que fomenta enormement la creativitat, ja que permet combinar ingredients diversos que poden formar part de diversos plats i a través d'això crear noves textures i sabors, noves combinacions que puguin ser útils en un o altre aspecte de la vida de les persones. En definitiva, la mirada panoràmica ens enriqueix enormement com a persones, com a professionals, com a científics, com a artistes, com a escriptors, com a metges o com a programadors. 
    
Però aquests coneixements diversos, tan enriquidors per si mateixos, ens permeten també de conèixer-nos a nosaltres mateixos i descobrir si tenim una personalitat que tendeix més a l'especialització i cap a quin tipus d'especialització tendeix. Si és així, anem-hi de ple. Posem els llums de focalització i entrem a fons en el coneixement de la matèria que més atreu els nostre interès i que més sol·licita la nostra aportació creativa, la nostra satisfacció intel·lectual. Llavors és quan l'ultraespecialització pot ser una benedicció.
    
Deia que els Premis de Llegim Ciència tenen per objectiu agermanar les ciències, l’art, la tecnologia i les humanitats, és a dir, mostrar el lligam profund que hi ha entre totes les facetes de la realitat. Aquesta és la manera que nosaltres puguem anar definint la nostra personalitat artística i científica, que de fet no són dues, sinó una, i anem descobrint la nostra verdadera vocació, la nostra personalitat, anem descobrint de quina manera podem fer una aportació a la societat que sigui beneficiosa per al màxim de persones i que, naturalment, ens satisfaci personalment.
    
Això lliga, finalment, amb el model de docència universitària del futur, i és que al costat del desenvolupament de competències que estan més basades a ser capaços d'assolir la informació i el coneixement, siguem capaços de ser crítics amb aquesta informació i aquests coneixements, siguem capaços de tenir una visió global, de saber què significa viure en societat, d'adquirir consciència social. Els professors de tots els nivells educatius tenim una gran responsabilitat tant de ser conscients com de saber transmetre aquesta consciència.