
El Consell Assessor de Transició Nacional (CATN) ha començat a caminar aquest dijous a la tarda, en una reunió que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat. Aquest ens està format per persones de reconegut prestigi en diferents disciplines i que estan disposades a aportar la seva expertesa, qualificació i prestigi personal, amb l’objectiu de poder identificar i impulsar estructures d’estat, i tots els aspectes necessaris per dur a terme la consulta sobre el futur estatus polític de Catalunya. Entre els membres escollits per al Consell hi ha dos d’osonencs: Joan Font, l’únic empresari de l’ens, president del grup Bon Preu; i Josep M. Reniu, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona.
Just després de gairebé dues hores d'haver començat la reunió constitutiva, els 12 membres del Consell han sortit satisfets amb ganes de fer la feina ingent que els espera. Tant Salvador Cardús, com Pilar Rahola o Ferran Requejo s'han mostrat convençuts de la tasca que els toca fer en correspondència amb el "repte" i la seva "seriositat". "Això no és una ONG", han sentenciat diversos membres del CATN recordant que potser no es veuran resultats tangibles de la feina feta fins d'aquí un any, tot i que aniran lliurant informes parcials al Govern. El primer d'aquests el tindrà Artur Mas sobre le la taula abans de l'estiu.
Aquest dijous mateix, tot i que ha estat una primera "presa de contacte", el Consell ha començat a dibuixar el "camí precís" i "el full de ruta", així com a establir sobre el paper l'articulació d'estructures d'estat de cara a un procés cap un estat independent. Això sí, tots han coincidit a mantenir la "discreció" del "treball concret".
L'organisme ha marcat un "pla preliminar" per identificar el procés del dret a decidir i construir estructures d'estat sense haver arribar a detalls de precisió. El propòsit és que el Consell treballi i es comuniqui a partir dels informes que emeti amb un receptor clar, el Govern.
Cada informe que emeti el CATN identificarà la matèria en base a quatre objectius: delimitar estructures d'estat (hisenda pròpia o un banc central); quins han de ser els “processos” (canvi d'ordenaments jurídics); economia i un quart àmbit, una mena de calaix de sastre que configuraria seguretat social, energia, nacionalitat o les polítiques de defensa i seguretat.