Osona ha patit un increment d'un 30% en la demanda per atendre casos de salut mental des de l'any 2019. Les instal·lacions han quedat petites i calien nous espais per poder donar resposta a la demanda. Amb una inversió de poc més d'1 milió d'euros per part del CatSalut i vuit mesos de treballs, els espais s'han gairebé doblat, amb una ampliació d'uns 250 m² a la part inferior de l'actual edifici.
La directora d'Osona Salut Mental del CHV, Iluminada Corripio, ha destacat que l'ampliació era "una necessitat imperiosa" que permetrà atendre amb espais "més confortables". Les obres també permetran oferir més visites, amb 10 consultoris nous, i també es podran fer més teràpies grupals, gràcies a dues sales noves.
"Guanyem sobretot en espais de qualitat", ha destacat a l'ACN la doctora Iluminada Corripio. Segons ha explicat, els nous espais de Salut Mental no només permetran fer intervencions individuals, sinó que també permetran la "multidisciplinarietat" on, per exemple, es combina l'actuació de psiquiatres i psicòlegs, amb treballadors socials, terapeutes ocupacionals o educadors socials. "És un model que tenim molt incorporat", ha assenyalat la doctora.
En la mateixa línia, la coordinadora de Salut Mental Infanto Juvenil, Eulàlia Izquierdo, ha destacat que "els primers beneficiats seran els pacients i les seves famílies". "Disposar de més espais augmenta el confort i la complexitat de les atencions que podem oferir". I sobretot es pot fomentar el treball entre professionals de diferents disciplines que poden treballar "en xarxa". "Poder tenir un espai integrat, punts de trobada entre tots, permet dissenyar programes més transversals on el pacient és al centre".
Per la seva banda, la cap d'Unitat d'Infermeria de la Unitat Ambulatòria de Salut Mental, Sònia Reig, ha afegit que ja fa anys que a Osona hi va haver "una integració de tot l'àmbit de la salut mental", que incloïa no només les parts d'infantil i adults, sinó també la part d'addiccions. "Això és un tret característic que ens diferencia de molts centres de Catalunya", ha destacat.
- Sònia Roig i una treballadora social d`Osona Salut Mental.
- L.Busquets/ACN
Aquesta integració es tradueix sobretot en el fet que quan una persona entra per la porta amb un trastorn, "l'equip que assumeix aquell pacient està format per psiquiatres, psicòlegs, infermers, educadors, terapeutes ocupacionals i treball social". "Tingui una addicció, un trastorn mental, o el que ara veiem més, una patologia dual, sempre tindrà com a referent un equip de treball", ha explicat Reig.
Un dels punts forts del fet que els serveis d'adults i infantil i juvenil treballin plegats és precisament el pas que fan els joves cap als serveis d'adults. En comptes de ser un canvi brusc marcat per la majoria d'edat, Reig explica que es fa de manera que els joves puguin veure-ho "com una transició".
Demanda estabilitzada a Osona
La directora d'Osona Salut Mental del CHV, Iluminada Corripio, ha explicat que l'ampliació de les instal·lacions arriba després d'una ampliació de personal. L'escenari postpandèmia va deixar a Osona un increment d'entre el 30% i el 50% dels pacients que havien de ser atesos de diferents patologies. El 2025, aquest escenari no continua pujant, sinó que es troba estabilitzat. "Però encara no hem tornat als nivells de l'any 2019 i, per tant, es manté la demanda postpandèmia", ha puntualitzat.
En l'àmbit de la salut mental en adolescents, la coordinadora del servei, Eulàlia Izquierdo, ha recordat que amb la pandèmia van augmentar els casos de salut mental. "No hem fet net, en el sentit que no hem tornat a recuperar els nivells previs. Han anat augmentant i ara ens hem estabilitzat", ha explicat. Des de la pandèmia, s'han doblat els ingressos hospitalaris i també s'han doblat les consultes a urgències.
Trastorns adaptatius, de la conducta alimentària i patologies duals
Segons Izquierdo, el que s'està veient més ara en l'àmbit adolescent són els trastorns afectius i adaptatius, que es produeixen per les dificultats que tenen els joves per adaptar-se a les circumstàncies canviants o les situacions adverses. Entre els joves també han augmentat al voltant d'un 75% els trastorns de la conducta alimentària.
El mateix ha passat entre els adults i les addicions. La cap d'Unitat d'Infermeria de Salut Mental, Sònia Reig, ha explicat que han vist un augment de les patologies duals, sobretot amb el creixement del consum de cocaïna i del cànnabis. Aquestes substàncies -a vegades amb un simple consum- provoquen que els consumidors desenvolupin símptomes psicòtics. "Moltes vegades venen a tractar-se l'addicció, però s'ha de tenir en compte que hi ha patologia psicòtica que l'acompanya i que s'ha de tractar", ha explicat Reig.
"No donem tantes altes com ens agradaria, però sí que hi ha quadres que es poden resoldre i la persona ja no necessita suport ni seguiment. D'altres, però, es converteixen en crònics", ha explicat Eulàlia Izquierdo. "El que anem a buscar és que el pacient, la família i el seu entorn entenguin bé el que està passant, per què, i desenvolupar estratègies per enfrontar el trastorn sense que els generi una disfunció", ha detallat.
