Emma Salarich: «La independència no és la solució, tot el contrari»

Osona.com enceta la secció d’entrevistes als candidats de la comarca a les eleccions del Parlament, amb preguntes dels propis lectors. La primera, la representant del PP.

Publicat el 12 de novembre de 2012 a les 11:24
Emma Salarich, al nucli antic de Vic. Foto: Adrià Costa

Osona.com posa en marxa avui una nova secció d’entrevistes, “Tinc un pregunta per a vostè”, on els lectors han pogut fer les seves preguntes als candidats osonencs a els eleccions al Parlament del proper 25 de novembre. La primera entrega és la de la candidata del PP, Emma Salarich, que ocupa el lloc 22 a la llista de Barcelona del seu partit.

--------------------------
- Els eixos del seu programa electoral. En dues línies, si us plau.

- El PPC creiem que ara el més important és sortir de la crisi, crear treball i anar tots junts cap a la mateixa direcció. L’ independentisme no es la solució, tot el contrari.
 
- Què proposa per sortir de la crisi econòmica?

- Crear un marc legal més favorable per a les empreses, que creï ocupació, treball, reformarem el Servei d’Ocupació Català perquè sigui veritablement útil a l’hora de trobar feina. És important recuperar una política industrial que enforteixi l’economia i, per altra banda, reduirem les despeses públiques retallant un 20% el nombre de diputats, un 30% les subvencions a partits polítics, un 15% del pressupost dels mitjans dependents de la CCMA i altres empreses públiques ineficients, reduint així 1.000 milions d’euros.

- On és Pedro Chumillas?

- Pedro Chumillas és on sempre ha estat, treballant i recolzant amb il·lusió el Partit Popular. Ara mateix, torna a repetir  com a candidat a la llista del PP a Barcelona, per tant no hi ha més mostra que aquesta per veure que segueix treballant dur com sempre.

- Catalunya és una nació? Sí o no?

- Catalunya ha estat sempre una comunitat autònoma d’Espanya molt important tan històricament com econòmica. Ni la llengua, ni els costums, ni el territori serveixen per argumentar que un territori és o no és nació. Des dels inicis de Catalunya, hi ha hagut sempre una unió política d’aquesta amb la resta d’Espanya. Ens uneixen molts segles d’història, molts segles de polítiques conjuntes i convivència. No s’entén una Catalunya sense Espanya ni una Espanya sense Catalunya.

- Em podria dir perquè la independència pot provocar fractura social? I, en canvi, continuar dins Espanya d'aquesta manera i escoltar, el què hem d'escoltar els catalans, no?

- La independència pot provocar fractura social perquè hi ha una gran majoria de catalans que no la volen. A més, a Catalunya hi ha milers de persones de la resta d’Espanya que se senten molt ben acollits pels catalans però que tampoc volen la independència. Moltes famílies espanyoles estan composades per persones de diferents regions d’Espanya i no necessiten ni es mereixen que cap govern els separi per uns interessos partidistes que encara enfonsarien més als catalans. És cert que hi ha una petita guerra entre alguns petits sectors radicals que s’encarreguen de retroalimentar aquest conflicte Espanya-Catalunya, però el Partit Popular és la veu del rebuig a aquest conflicte. Nosaltres representem a tothom.

- Deixant de banda el tema de la independència de Catalunya. Creu que aquesta macro-ajuda al sistema financer espanyol servirà per sortir d'aquesta crisi. Creu realment que les PIMES podran finalment optar a finançament o es quedaran (com ja ha passat en altres ocasions) per tapar forats que han deixat per una mala gestió? No creu que aquests bancs haurien hagut de deixar que s'espavilessin, a l'igual que fan amb les nostres PIMES? Perquè cal ajudar-les?

- D’aquí, que com ja s’ha dit anteriorment, que són fonamentals unes bones polítiques empresarials i financeres en les quals les PIMES trobin un bon recolzament per tirar endavant,  i no es trobin com ara amb dificultats burocràtiques que els impedeix gestionar-se sense obstacles. El que no és cert és que el PP vulgui limitar el  finançament de les PIMES per afavorir el finançament dels partits polítics, en tot cas això s’hauria de plantejar a altres candidats que fins ara han estat bastants anys al govern. I per últim, dins els sistema financer s’hauran de depurar les responsabilitats de mala gestió que siguin necessàries i pertinents, però les crítiques que es fan a les ajudes del sistema financer són un recurs fàcil, i fins a cert punt electoralista. Però el problema és molt més complex, donat que deixar-les simplement ensorrar-se o que s’espavilin no repercutirà només en els seus directius o mals gestors sinó que poden recaure les conseqüències a una gran part de la població que no hi té cap culpa.

- Acceptaria un sistema electoral de llistes obertes? I en cas negatiu, per què no?

- De fet ja existeix al Senat, i no estic en desacord. De totes maneres, nosaltres ara mateix no pensem en aquestes qüestions que no són prioritàries, com sí que ho és sortir de la crisi. Un cop estiguem ben encaminats i anem pel camí correcte, en podrem parlar de tots aquests aspectes, que ara no solucionen res.

- Està d'acord amb això de l'espanyolització dels nens catalans que demana el ministre de Cultura?

- Crec que va ser una expressió molt poc afortunada, perquè pot crear moltes confusions, tal com hem pogut veure.

- Una Fundació (de nom que em nego esmentar) subvencionada any rere any pel PP amb 150.000 euros anuals, demana l'empresonament del president Mas. Què en pensa? Caldria detenir-lo i empresonar-lo? Caldria, com diu aquesta Fundació, proclamar l'estat de guerra? O, com diu un representant al Parlament Europeu (el nom del qual també em nego esmentar), creu que caldria intervenir militarment Catalunya?

- Nosaltres, el que pensem es que qualsevol cosa s´ha de fer dins d’un marc legal i el que no té sentit és defensar que es facin consultes sense aquesta legitimitat. Des del Partit Popular creiem que aquest tema és un tema de caràcter nacional i per tant és l’Estat espanyol qui haurà de respondre això.

- A part d'anar a les llistes del Senat pel PP, en les passades eleccions i varis dinars amb la Sra Sanchez Camacho, que ha fet vostè perquè el PP tingui una bona representació a Osona?

- A Osona hem estat treballant molt dur, hem sigut molt constants. De fet, a les passades autonòmiques varem obtenir un 4% i a les generals un 11%. Crec que no cal dir res més, i reconèixer que estem fent una bona tasca aquí a Osona. És com la feina del cuiner, que a vegades no es veu, però està cuinant.

- Vostè es considera capacitada per fer una bona feina al Parlament, o només pensa estar endollada allà i prémer el botó que li digui la Sra. Sanchez Camacho.

- Considero que aquesta pregunta està totalment fora de lloc. Sóc una persona coherent i responsable i si pensés que no estic capacitada tingui per segur que no em presentaria.

- Es cas de voler treballar, obriria una oficina o donaria un telèfon als osonencs per poder-li fer peticions o plantejar iniciatives per presentar al Parlament?

- És la nostra obligació estar sempre oberts a escoltar als ciutadans i ser fil conductor de les seves preocupacions per presentar-les a l’ajuntament, al Parlament o al Congrés dels Diputats. Les vies de contacte són diversesm com el contacte personal amb la gent, i les noves tecnologies ajuden molt a facilitar la transmissió de les preguntes i inquietuds del ciutadà. Avui dia existeixen molts canals de comunicació

- Quines feines fa a casa?

- Doncs faig les feines de casa que pot fer qualsevol persona normal: cuinar, netejar, escombrar, treure la pols, fer els llits, estenc, faig neteja d’armari... sóc una persona normal.

- Està a favor de la legalització de la marihuana? I de la resta de drogues?

- Evidentment que no estem a favor. Tot allò que perjudiqui el cos, la salut de la persona, no podem legalitzar-lo. I més quan tenim proves científiques, casos personals de moltes persones que arriben a tenir problemes neuronals, de sang, problemes de salut que acaben amb el deteriorament del seu cos i en molts casos amb la mort.

- Em preocupa molt el futur de la nostra llengua, especialment quan es pot constatar que en la majoria dels patis de les escoles de Catalunya (per sort no a Osona) la llengua que s'hi parla és el castellà, i és justament en aquests patis on trobem els catalans i catalanes del futur. Tenint clar que cal tenir un gran respecte la llengua materna de totes les persones que viuen a Catalunya, la meva pregunta és: el castellà ha de ser una llengua oficial en el futur estat català? / El castellà ha de ser llengua cooficial al futur estat català?

- Per començar, no crec en una Catalunya fora d’Espanya per tant no puc respondre a la pregunta.
Però faré referència a la reflexió que ha fet. Crec que s’equivoca, a la majoria de patis de les escoles el català és l’ idioma per excel·lència. Tenint en compte que les escoles públiques i concertades imparteixen les classes només en català, i en canvi a les escoles privades, com per exemple a les que han anat els fills d’Artur Mas o del sr. Montilla, l’educació és trilingüe, crec que tan sols per càlcul matemàtic és precisament el català l’ idioma que més es parla.
Una reflexió. Si els srs. presidents fan una opció d’una escola trilingüe per als seus fills, no és lògic que el PPC la vulgui per a tothom?

- Tots els partits parlen de regeneració democràtica, transparència..., però si un polític/càrrec electe fos imputat en delictes de corrupció, com hauria d'actuar el seu partit, i quina actitud hauria de tenir aquest polític envers la societat?

- Des del PPC pensem que un polític ha de tenir un compromís ètic contra la corrupció. De fet, és un aspecte que recull el nostre programa electoral. I posarem en marxa les comissions d’investigació de sanitat i caixes, en les que CIU té moltes coses a aclarir. Posarem tot el nostre esforç en la transparència, en dignificar i recuperar la vida política per a la gent. En el cas que hi hagi un cas de corrupció, hauran d’assumir les seves responsabilitats i obligacions com a polítics i com a ciutadans que també ho són, i evidentment respondre davant la llei, davant la societat i que la justícia faci la seva feina, justícia.
  Emma Salarich, al nucli antic de Vic. Foto: Adrià Costa