L'àrea metropolitana de Barcelona és un territori que només suposa el 2% de la superfície de Catalunya, però que aplega més del 42% de la població. En aquest marc, qualsevol de les actuacions que es projectin en aquest àmbit format per 36 municipis requereix una mirada diferent que inclogui no només la innovació, l'aposta per la descarbonització així com la integració urbana i paisatgística. Aquests són els eixos que guien les actuacions de l'AMB -des del disseny i la concepció fins a l'execució d'obra- en actuacions que van des de l'habitatge protegit a la creació de refugis de biodiversitat passant per nous equipaments i la rehabilitació de patrimoni.

La descarbonització, clau per al sector residencial

Sovint, quan es parla de descarbonització es pensa només en l'energia, el transport i la indústria. Tanmateix, el sector residencial representa quasi el 10% de les emissions i, dels edificis amb certificat energètic, el 90% superen els nivells desitjables. En aquest sentit, és clau que les iniciatives públiques com les impulsades per l'Àrea Metropolitana de Barcelona incloguin aquest vector en totes les seves fases: el disseny, l'execució, però també en l'ús i manteniment posterior.

En aquest sentit, el 2024 es va presentar un protocol de sostenibilitat que inclou 19 criteris de mitigació i adaptació a la crisi climàtica en l'àmbit de l'edificació i d'urbanització. Entre altres, fixa uns criteris ambientals amb unes ràtios i uns límits concrets per cada tipologia de projecte.

A més, en totes les promocions d'habitatge públic s'incorporen elements d’arquitectura passiva (atris, galeries bioclimàtiques, ventilació creuada), construcció industrialitzada, ús de materials amb baixa petjada ecològica i el monitoratge del comportament dels habitatges. Tot plegat, permet reduir la demanda energètica així com la minimització de les emissions en la construcció.

Aquests elements no només s'apliquen a noves promocions -39 a Sant Vicenç dels Horts, 42 a Sant Boi, 120 a Viladecans, 35 a Molins de Reis i 67 a Montgat-, com en la rehabilitació d'antics edificis. En aquest sentit, destaquen els projectes de les històriques casetes del passatge Pons a l’Hospitalet o del carrer del Pla a Sant Feliu.

Innovació: una nova manera d'habitar

El model d'habitatge també assumeix la innovació tipològica: una nova manera d'habitar per una societat que ha canviat. En aquest sentit, l'AMB aposta per dissenys inclusius i que assumeixin la perspectiva de gènere.

Pisos que “vagin més enllà de solucionar l'emergència habitacional” i que estiguin pensats tant per als models tradicionals de família com per a les noves unitats de convivència. S'eliminen els passadissos per incrementar els espais de les estances -totes les peces de l’habitatge tenen dimensions similars-, això permet flexibilitzar-ne els usos i adaptar-se als canvis. Els espais propis de l’ús domèstic com la cuina o la bugaderia, tenen la mateixa qualitat espacial que la resta i són més oberts, per afavorir que més d’una persona hi pugui fer tasques a la vegada -i trencar amb el perjudici que són espais per a les dones-.

“Es trenca la lògica tradicional dels habitatges de Barcelona del segle XX”, on el passadís era l’espina dorsal d’una distribució jeràrquica i fixa. Cada estança pot ser dormitori, espai de treball o zona de joc, en funció del moment vital de cada unitat de convivència.

Qualitat arquitectònica: integració urbana i millora paisatgística

Quan es parla d'infraestructures es pensa bàsicament en autovies i línies de tren al conjunt del país i en avingudes i metro en l'àmbit metropolità. Però l'AMB també pensa en la infraestructura verda -el conjunt d’espais oberts interconnectats entre Collserola, els parcs i les platges- així com la social- els habitatges públics-. Ambdós casos tenen en comú la qualitat arquitectònica dels seus projectes, amb innovació tipològica, integració urbana i generació d’identitat.

Pel que fa a l'espai públic, les actuacions impulsades per l’Àrea Metropolitana de Barcelona busquen naturalitzar, relligar i recuperar valors existents de la ciutat per millorar la qualitat de l’espai urbà. La transformació de carrers, places, parcs i la rehabilitació o construcció d’equipaments reforça la continuïtat del teixit urbà, dignifica els espais quotidians i posa en valor els atributs ambientals, socials i patrimonials de cada lloc. D’aquesta manera, els projectes contribueixen a construir una metròpolis més cohesionada, més habitable i amb una identitat més clara.

Alguns dels projectes emblemàtics són la rehabilitació de l'antiga masia can Maragall de Cornellà -serà un centre d'interpretació de la història del municipi- i de les naus de Can Trinxet de l'Hospitalet per convertir-se una nova oficina d’atenció ciutadana i la seu de la regidoria del Districte III (Santa Eulàlia i Granvia Sud).

La rehabilitació de l'emblemàtic pont del petroli de Badalona -afectat pels temporals- és un exemple de com l'arquitectura es pot posar al servei de la integració paisatgística. A la mateixa ciutat, l'AMB col·labora amb el consistori per transformar l'avinguda Alfons XII en un passeig verd ciutadà que connecti els barris d'Artigues, Sant Roc i Sant Mori de Llefià. El vial -per on havia passat l'antiga N-II-, passarà de quatre a dos carrils de circulació, tindrà voreres amples, carril bici, més arbres així com elements per afavorir la infiltració d'aigua de pluja, en una actuació que s'emmarca en la necessitat d'adaptar les ciutats al canvi climàtic.

En aquesta mateixa zona, les actuacions en els espais fluvials de la conca del Besòs permeten aprofundir en la millora d'aquest riu que en poques dècades passarà de ser una “claveguera a cel obert” a ser un dels recursos d'on “beurà” l'àrea metropolitana. La creació d'un refugi de biodiversitat al terme de Santa Coloma de Gramenet, del projecte ReViu Besòs a la desembocadura o la millora del riu Sec a Cerdanyola, són alguns dels exemples paradigmàtics d'aquesta nova mirada.

Futur immediat: l'exposició sobre aquesta nova manera d'habitar

Aquesta nova manera de viure i habitar l'AMB centra l'exposició Futur immediat: transformar l’espai públic metropolità. La mostra, que s'emmarca dins el programa de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura 2026, estarà oberta al públic a l’Antiga Terminal de Drassanes de Barcelona de dimarts a diumenge fins al pròxim 25 d'octubre.

Amb un llenguatge amè i accessible tant per a la ciutadania com per a perfils tècnics i acadèmics, la mostra se centra en el procés de dissenyar i fer ciutat. A través d'una estratègia basada en exemples concrets, la iniciativa projecta cap al futur els 40 anys d'experiència de l'AMB en la construcció d'una metròpolis més equilibrada, accessible i sostenible.

El recorregut planteja una experiència immersiva organitzada en quatre àmbits diferents: Introducció, Obrador, Making-off i Terminal. El bloc inicial arrenca amb un audiovisual i panells de dades que situen el visitant i aporten el context territorial necessari sobre els projectes de l'àrea metropolitana.

L'espai central de la mostra és l'Obrador, que gira entorn de set grans reptes actuals de l'espai públic: adaptar-se al canvi climàtic, relligar el teixit urbà, moure's de manera sostenible, recuperar el patrimoni, cuidar platges i parcs, equipar amb flexibilitat i habitar els espais compartits. Cadascun d'aquests desafiaments s'exemplifica amb projectes en curs que dialoguen amb les solucions històriques de l'administració.

Per acabar, l'apartat Making-off descobreix la metodologia i les eines tècniques de disseny de l'AMB, mentre que la Terminal funciona com un espai actiu destinat a tallers i xerrades. A més, l'exposició s'estén a l'exterior amb una aula de natura annexa situada al moll de les Drassanes.

Futur immediat: Transformar l'espai públic metropolità

• Lloc: Antiga terminal de Drassanes, Port Vell (Barcelona)
• Horaris: de dimarts a diumenge d'11 a 19
• Obert fins al 25 d'octubre
• Inscripció a les rutes guiades
• Més informació al web de l'AMB