Dia intens en la campanya electoral del 1936. Les forces progressistes catalanes s'han posat finalment d'acord en el nom amb què aniran a les urnes. La coalició s'anomenarà Front d'Esquerres de Catalunya. La constitueixen Esquerra Republicana, que la lidera, Acció Catalana (nacionalista i centrista), el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerres (escissió d'ERC), la Unió Socialista de Catalunya, la Unió de Rabassaires i petites formacions com el Partit Comunista de Catalunya i el Partit Català Proletari. A la resta de l'Estat, les esquerres han adoptat el nom de Front Popular.

Les forces conservadores, liderades per la Lliga Catalana, ja fa dies que tenen clara la marca amb què volen concórrer a les eleccions: el Front Català d'Ordre, la victòria del qual seria, segons es diu des de l'òrgan del partit, La Veu de Catalunya, "la victòria de Catalunya". En els rengles conservadors es respira certa confiança en el resultat, però ningú dona res per guanyat. Una de les grans incògnites és com respondrà la CNT, el gran sindicat de Catalunya. La seva actitud abstencionista en les eleccions de 1933 va ajudar al triomf de les dretes. Aquest cop, però, pot ser diferent. La causa de la llibertat dels presos pot mobilitzar la Catalunya llibertària.

[blockquote]Les forces progressistes catalanes s'han posat finalment d'acord en el nom amb què aniran a les urnes[/blockquote] 
El vespre, arriba a Barcelona Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical (republicà de dretes) per preparar la campanya del seu partit a Catalunya. Els lerrouxistes formen part de l'aliança conservadora junt amb la Lliga i la CEDA. Com han canviat els temps! A inicis de segle, Lerroux va forjar la seva carrera política a Catalunya, enarborant la bandera d'un republicanisme popular i pretesament obrerista. Això sí, anticatalanista. Va ser ell, com a president del govern espanyol, qui va reprimir el Sis d'Octubre. Aquest vespre s'allotjarà al Ritz.
[antic]