14
de setembre
de
2023, 20:52
Actualitzat:
20:55h
El president del PP de Catalunya, Alejandro Fernández, ha afirmat aquest dijous la necessitat de "reconstruir el constitucionalisme a Catalunya" i s'ha alineat amb José María Aznar en la posició de duresa davant l'amnistia i els pactes de Pedro Sánchez amb el sobiranisme. seva voluntat de presentar-se a la reelecció al capdavant de la formació conservadora quan se celebri el congrés que té pendent. Ho ha dit en el transcurs d'una conferència que, amb el títol El procés separatista, segona part. I ara què? ha fet a l'Hotel Grand Marina de Barcelona, lloc habitual de molts actes del partit. Ha propugnat una actitud de "fermesa absoluta" davant els moments "difícils que venen".
Fernández ha trencat el silenci ha trencat el silenci que mantenia de fa dies -amb una polèmica enganxada amb Génova pel mig a compte del diàleg amb Junts-
ha estat molt explícit a l'hora de referir-se als desencontres amb la direcció del partit. Ha dit que creu en la disciplina en les organitzacions, però que en l'actual context ell defensa dir el que pensa perquè és "un home lliure que ho seguirà sent". Ha afirmat que "comparteix el criteri de José María Aznar" i ha refermat el seu compromís de defensar "els catalans constitucionalistes". Ha expressat el seu suport a Alberto Núñez Feijóo en la voluntat de fer tots els possibles per "aturar l'amnistia". Però no ha tingut problemes per explicitar les seves discrepàncies i ha manifestat que era conscient del "cost intern que tindria no anar a les llistes al Congrés".
"No som el PSC", ha dit, al·ludint que hi ha qui creu que al PP li aniria millor fent com el PSC i adoptar una posició més suau amb el sobiranisme. Fernández ha recordat els resultats del 23-J, amb un PP català "que ha obtingut més vots que ERC i Junts".
Ha manifestat que li semblen bé totes les iniciatives a curt termini del seu partit, però "li preocupa" la panoràmica del mig i llarg termini. S'ha referit a les propostes de Vox de suprimir les autonomies i il·leglitzar els partits independentistes i ha dit que no les comparteix.
Ha apuntat contra possibles terceres vies i ha assenyalat que li fa por el pla d'Urkullu, que ha definit com a "independència a terminis", que suposaria "el desmantellament definitiu de l'Estat a Catalunya". Ha propugnat la fiscalització de l'acció exterior de la Generalitat i de les finances catalanes, alhora que fer complir la Llei de símbols perquè Catalunya "deixi de ser una terra sense llei". El president del PP català ha subratllat els diversos fracassos del constitucionalisme a Catalunya, del qual "se n'ha apartat voluntàriament el PSC" i ha cridat a "reconstruir aquest espai polític", invocant "l'esperit del 8 d'octubre".
Alejandro Fernández ha enviat d'aquesta manera un senyal molt clar a la direcció de Génova en el sentit que no està disposat a fer-se a un costat. Fa temps que les relacions entre l'equip d'Alberto Núñez Feijóo i el polític tarragoní travessen mals moments. El desencontre es va fer molt abrupte aquest agost, quan el líder dels populars catalans va expressar públicament la seva discrepància davant la predisposició de Feijóo de parlar amb Junts de cara a la investidura. Fernández va dir que no s'hi havia de mantenir cap trobada. També va respondre a Esteban González Pons quan aquest va manifestar que no concebia Junts com a "rivals", assegurant que per ell sí que ho eren.
Però el malestar amb Génova ve de lluny. De fet, ve d'abans de l'arribada de Feijóo, ja que Alejandro Fernández va xocar sovint amb el secretari general de Pablo Casado, Teodoro García Egea. Després, durant l'inici del mandat de Feijóo va semblar que les relacions milloraven, però no ha estat així. La bona química entre Fernández i dirigents com Isabel Díaz Ayuso i Cayetana Álvarez de Toledo no han ajudat a fer més fluida la relació amb Génova. Amb motiu de les darreres eleccions espanyoles, es va oferir al president del PP català anar a les llistes al Congrés, però ell va rebutjar-ho i ho va fer públic.
Isaac Martín, membre de la direcció del PP, en una intervenció brillant, ha presentat Alejandro Fernández com un líder "que ha estat el millor que ens ha passat al PP". Ha assenyalat que el president del partit a Catalunya "marca el camí" i l'ha definit com "el PP de veritat".
La conferència d'Alejandro Fernández -ben articulada i pròpia d'un polític que no està disposat a rendir-se- potser incordiarà Génova. Sigui quina sigui la idea que porti al cap Feijóo sobre el PP català, a aquestes alçades sembla clar que no passa per la continuïtat del diputat tarragoní, a qui tothom valora, d'altra banda, la seva oratòria parlamentària. Entre els quadres de l'organització es dona per fet que així que conclogui l'actual moment entorn la investidura, Génova prendrà decisions a Catalunya.
Hi havia expectació al PP pel que diria avui Alejandro Fernández. Una expectació que no s'ha traduït en assistència de dirigents de la formació a la conferència. Es dona el cas que aquest matí ha estat a Barcelona el vicesecretari d'Organització del PP, Miguel Tellado, qui ha fet una compareixença al costat del regidor de Barcelona Daniel Sirera, un nom a l'alça dins del partit. Tellado, però, no ha tingut temps per quedar-se a la conferència d'Alejandro Fernández a la tarda.
L'acte ha estat molt concorregut. Més de 200 persones han escoltat el líder popular. Hi eren presents representants de l'associacionisme unionista: Convivència Cívica Catalana, Universitaris per la Convivència, Impuls Ciutadà, Societat Civil Catalana... Però s'han notat moltes absències del PP. No hi eren presents al Grand Marina molts dels dirigents més rellevants del PP català. La llista d'absències ha estat llarga: Daniel Sirera; l'alcalde de Badalona Xavier García Albiol; el de Castelldefels i president del PP de Barcelona, Manuel Reyes; l'exregidor Alberto Fernández Díaz; el secretari general de Barcelona, Josep Tutusaus i molts altres.
Alejandro Fernández acumula el distanciament del gruix de dirigents del partit a Catalunya. Se li retreu que no ha tingut cura de les relacions personals i que ha fet confiança a gent que no se la mereixia. Aquí sempre apareix esmentat el nom d'Óscar Ramírez, exregidor de Barcelona, persona de la confiança de Fernández que, relegat en les llistes municipals, va decidir abandonar el partit de manera abrupta. Però Alejandro Fernández sempre explica als seus interlocutors que ha construït la seva carrera a base de guanyar congressos a candidats oficials.
Fernández ha trencat el silenci ha trencat el silenci que mantenia de fa dies -amb una polèmica enganxada amb Génova pel mig a compte del diàleg amb Junts-
ha estat molt explícit a l'hora de referir-se als desencontres amb la direcció del partit. Ha dit que creu en la disciplina en les organitzacions, però que en l'actual context ell defensa dir el que pensa perquè és "un home lliure que ho seguirà sent". Ha afirmat que "comparteix el criteri de José María Aznar" i ha refermat el seu compromís de defensar "els catalans constitucionalistes". Ha expressat el seu suport a Alberto Núñez Feijóo en la voluntat de fer tots els possibles per "aturar l'amnistia". Però no ha tingut problemes per explicitar les seves discrepàncies i ha manifestat que era conscient del "cost intern que tindria no anar a les llistes al Congrés".
"No som el PSC", ha dit, al·ludint que hi ha qui creu que al PP li aniria millor fent com el PSC i adoptar una posició més suau amb el sobiranisme. Fernández ha recordat els resultats del 23-J, amb un PP català "que ha obtingut més vots que ERC i Junts".
Ha manifestat que li semblen bé totes les iniciatives a curt termini del seu partit, però "li preocupa" la panoràmica del mig i llarg termini. S'ha referit a les propostes de Vox de suprimir les autonomies i il·leglitzar els partits independentistes i ha dit que no les comparteix.
Ha apuntat contra possibles terceres vies i ha assenyalat que li fa por el pla d'Urkullu, que ha definit com a "independència a terminis", que suposaria "el desmantellament definitiu de l'Estat a Catalunya". Ha propugnat la fiscalització de l'acció exterior de la Generalitat i de les finances catalanes, alhora que fer complir la Llei de símbols perquè Catalunya "deixi de ser una terra sense llei". El president del PP català ha subratllat els diversos fracassos del constitucionalisme a Catalunya, del qual "se n'ha apartat voluntàriament el PSC" i ha cridat a "reconstruir aquest espai polític", invocant "l'esperit del 8 d'octubre".
Alejandro Fernández ha enviat d'aquesta manera un senyal molt clar a la direcció de Génova en el sentit que no està disposat a fer-se a un costat. Fa temps que les relacions entre l'equip d'Alberto Núñez Feijóo i el polític tarragoní travessen mals moments. El desencontre es va fer molt abrupte aquest agost, quan el líder dels populars catalans va expressar públicament la seva discrepància davant la predisposició de Feijóo de parlar amb Junts de cara a la investidura. Fernández va dir que no s'hi havia de mantenir cap trobada. També va respondre a Esteban González Pons quan aquest va manifestar que no concebia Junts com a "rivals", assegurant que per ell sí que ho eren.
Però el malestar amb Génova ve de lluny. De fet, ve d'abans de l'arribada de Feijóo, ja que Alejandro Fernández va xocar sovint amb el secretari general de Pablo Casado, Teodoro García Egea. Després, durant l'inici del mandat de Feijóo va semblar que les relacions milloraven, però no ha estat així. La bona química entre Fernández i dirigents com Isabel Díaz Ayuso i Cayetana Álvarez de Toledo no han ajudat a fer més fluida la relació amb Génova. Amb motiu de les darreres eleccions espanyoles, es va oferir al president del PP català anar a les llistes al Congrés, però ell va rebutjar-ho i ho va fer públic.
Isaac Martín, membre de la direcció del PP, en una intervenció brillant, ha presentat Alejandro Fernández com un líder "que ha estat el millor que ens ha passat al PP". Ha assenyalat que el president del partit a Catalunya "marca el camí" i l'ha definit com "el PP de veritat".
La conferència d'Alejandro Fernández -ben articulada i pròpia d'un polític que no està disposat a rendir-se- potser incordiarà Génova. Sigui quina sigui la idea que porti al cap Feijóo sobre el PP català, a aquestes alçades sembla clar que no passa per la continuïtat del diputat tarragoní, a qui tothom valora, d'altra banda, la seva oratòria parlamentària. Entre els quadres de l'organització es dona per fet que així que conclogui l'actual moment entorn la investidura, Génova prendrà decisions a Catalunya.
Hi havia expectació al PP pel que diria avui Alejandro Fernández. Una expectació que no s'ha traduït en assistència de dirigents de la formació a la conferència. Es dona el cas que aquest matí ha estat a Barcelona el vicesecretari d'Organització del PP, Miguel Tellado, qui ha fet una compareixença al costat del regidor de Barcelona Daniel Sirera, un nom a l'alça dins del partit. Tellado, però, no ha tingut temps per quedar-se a la conferència d'Alejandro Fernández a la tarda.
Les presències i les absències
L'acte ha estat molt concorregut. Més de 200 persones han escoltat el líder popular. Hi eren presents representants de l'associacionisme unionista: Convivència Cívica Catalana, Universitaris per la Convivència, Impuls Ciutadà, Societat Civil Catalana... Però s'han notat moltes absències del PP. No hi eren presents al Grand Marina molts dels dirigents més rellevants del PP català. La llista d'absències ha estat llarga: Daniel Sirera; l'alcalde de Badalona Xavier García Albiol; el de Castelldefels i president del PP de Barcelona, Manuel Reyes; l'exregidor Alberto Fernández Díaz; el secretari general de Barcelona, Josep Tutusaus i molts altres.Alejandro Fernández acumula el distanciament del gruix de dirigents del partit a Catalunya. Se li retreu que no ha tingut cura de les relacions personals i que ha fet confiança a gent que no se la mereixia. Aquí sempre apareix esmentat el nom d'Óscar Ramírez, exregidor de Barcelona, persona de la confiança de Fernández que, relegat en les llistes municipals, va decidir abandonar el partit de manera abrupta. Però Alejandro Fernández sempre explica als seus interlocutors que ha construït la seva carrera a base de guanyar congressos a candidats oficials.