L'endemà d'haver anat a declarar en qualitat d'imputat al TSJC, Artur Mas ha explicat que s'ha d'apostar més pel concepte de l'"autoafirmació" que no pas pel de la "desobediència" a l'hora de tirar endavant el procés d'independència. "Desobediència és un terme que t'instal·la en la bronca", ha assegurat el president de la Generalitat en funcions durant una entrevista a El Món a RAC1, tot afegint que en l'àmbit internacional, aquest concepte no ajuda "en res". Aquest aspecte, el de les conseqüències dels missatges a l'exterior, és un dels que ha defensat Mas amb més contundència ja que, des del seu punt de vista, és on Catalunya es juga "les garrofes".

"Del que es tracta és de com fem el màxim acte d'autoafirmació per obtenir el que volem", ha assenyalat Artur Mas per continuar desenvolupant el seu argumentari. Un argumentari sorgit arran de la pressió que està exercint el govern espanyol sobre el procés però, encara més, de les condicions que posa la CUP per tal d'acordar el suport a la investidura del nou president de la Generalitat. Escoltant Mas, a priori, podria semblar que les posicions estan molt allunyades, perquè ha presentat la desobediència que defensa la CUP com un concepte purament "estètic". "Quina més gran desobediència hi ha hagut que no fos el 9-N que ha acabat amb una querella criminal?", ha reivindicat Mas, tot afegint que el major acte d'aquestes característiques l'han fet els que porten "corbata". 

Missatges contundents, to suau

Amb tot, quan se li ha preguntat precisament si tots aquests missatges tenien com el principal destinatari la Candidatura d'Unitat Popular, Mas ha suavitzat el to i ho ha descartat, tot assenyalant que estant "intentant parlar" amb ells des de Junts pel Sí i també s'està "intentant tenir la màxima capacitat de diàleg possible". El que s'ha d'aconseguir, diu, és que "la política no espatlli el que la gent ha consagrat a les urnes". I en aquest sentit ha justificat deixar de banda el concepte de desobediència perquè "més enllà de l'estètica" no ajudarà a portar el país on es vol "arribar". Precisament perquè, des del seu punt de vista, "això passa per tota l'escena internacional" i els conceptes que s'han de traslladar és que s'opta pel que vol "la majoria", apostant pel "diàleg" i sense "perjudicar ningú". 

Tots aquests supòsits de desobediència se li plantejaven al president en funcions en cas que l'estat espanyol impedeixi la convocatòria d'un referèndum per ratificar la constitució catalana tal com preveu el full de ruta de Junts pel Sí. Però el que no se sap és quina situació política hi haurà després de les eleccions del 20 de desembre. Mas no s'ha mostrat entusiasmat davant d'un canvi de govern a Espanya i ha recordat la sentència contra l'Estatut que va promoure el PP tot i estar a l'oposició. Ara bé, si a Madrid hi ha "voluntat de diàleg", el president en funcions està obert a parlar de com es pot convocar un referèndum vinculant a Catalunya perquè a les eleccions plebiscitàries no es va arribar al 50%, tot i destacar que l'unionisme va quedar molt per sota de les opcions independentistes.  

Atutxa i els tempos

On també apareix l'aura de la desobediència és a l'hora de respondre al procés penal que s'ha obert contra el president en funcions, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau. Aquest dijous, després de declarar, Mas va insinuar que podria optar per aquest extrem depenent de la situació jurídica que hi hagués en el moment en què la justícia es pronunciés. Durant l'entrevista, ha precisat aquesta qüestió i ha rebaixat la contundència que es podia desprendre d'aquestes afirmacions. El president ha explicat que serà diferent una possible inhabilitació que arribi quan s'hagi "acabat el procés" i per tant es disposi d'una justícia que "s'ordena des de Catalunya", ja que llavors la inhabilitació per part d'un tribunal espanyol "no tindria cap sentit", o bé si el pronunciament s'emet abans d'haver completat la creació d'un nou estat català. 

Sigui com sigui, Artur Mas ha tret pressió a aquest procés judicial en el sentit que tot just s'està a la fase d'instrucció i encara s'ha de veure si s'obre judici. "A tant no arribaran", ha pronosticat tot afegint que "malgrat tot" segueix confiant en què la justícia catalana i espanyola tindran "prou criteri" i "prou independència com per calibrar el que ha significat això" en referència a la convocatòria del procés participatiu del 9 de novembre. Que "més d'un i de dos tindran la temptació de portar-ho al Suprem" és una circumstància que té ben present Artur Mas, de la mateixa manera que recorda la inhabilitació per part d'aquest tribunal de l'expresident del parlament basc Juan María Atutxa. Ara bé, tal com estan les coses, Mas no creu que s'arribi a aquesta situació. 

Sortida per la CUP i prudència amb el 20-D

Tornant a les converses amb la CUP, Artur Mas ha optat aquest divendres per tensar la corda, no en les formes, però sí en les condicions de la negociació. L'endemà del 27-S, i durant la primera setmana, el president en funcions va optar per no defensar la seva figura com l'inevitable nou president, conscient que aquesta posició hauria posat molta pressió escènica. Ara que ja han passat uns dies, i enmig de l'estira i arronsa que tenen Junts pel Sí i la Candidatura d'Unitat Popular, Mas s'ha posat a tibar. Ho ha fet quan ha indicat que la CUP "legitimat" per negar-se a investir-lo, però Junts pel Sí també en té. Amb la "diferència" que una candidatura té 300.000 vots i l'altra en té 1.600.000. 

Arribats a aquest punt, al del xoc de legitimitats, Artur Mas ha donat el que pot entendre com una sortida a la CUP: "No està escrit que el que investeix el president l'endemà ha de donar suport al president i al Govern". És a dir, que el podrien investir, des del seu punt de vista, sense traïr el missatge que han donat abans, durant i després de la campanya. Perquè quedés encara més clar, Mas ha afirmat que es tracte d'un "acte d'un sol dia", que l'endemà mateix es pot estar a l'oposició i dir "no a tot", i que el fet d'investir un president "no compromet a res més que a què es pugui iniciar un procés en un país". 

Hàbil en la negociació, Mas ha tensat molt la corda sense trencar-la. Ha estat davant la pregunta de si es convocaran eleccions altra vegada en cas que la CUP es negui a investir-lo. "No ho vull plantejar d'aquesta manera perquè no estem en aquest punt", ha assenyalat el president en funcions. Però, alhora, ha formulat una advertència: "Al final hi haurà d'haver la última decisió". 

Artur Mas també ha volgut ser prudent quan de li ha preguntat sobre les converses entre CDC i ERC de cara a conformar una altra candidatura conjunta que es presenti a les eleccions espanyoles del 20 de desembre. "Prefereixo no parlar-ne", ha respost tot afegint que no vol "perjudicar res del que es pugui parlar entre Convergència i Esquerra aquests propers dies". Hi ha moltes peces que volten pel taulell, pendents d'encaixar-se. I s'ha d'anar amb cura extrema.