L’Audiència de Barcelona ha confirmat l’aplicació de la llei d’amnistia per als 46 agents de la policia nacional investigats per les càrregues de l’1-O a la capital catalana. En la resolució avançada per El Nacional i confirmada per l’ACN, el tribunal sosté que “les lesions als ciutadans no van ser greus" i que "la finalitat no era castigar o humiliar els ciutadans, sinó impedir, o intentar impedir, la celebració de la consulta, tot i que la força emprada fos excessiva o desproporcionada en els casos investigats”. Hi afegeix, però, que les accions dels policies “no superen el llindar de gravetat” al qual es refereix la norma de l’oblit penal per excloure’ls, i per això valida que la causa contra els policies s’arxivi.
Òmnium Cultural, l'ANC, Irídia, i 16 persones afectades van presentar recurs contra l’amnistia dels agents, dictada pel jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, que ja els havia deixat a un pas de judici. Òmnium considera que la llei d’amnistia no pot beneficiar, "en cap cas, els responsables de la violència policial, i que els actes investigats queden exclosos de l’àmbit de l’amnistia perquè poden representar delictes de tortures o tractes inhumans o degradants, que superen el llindar de gravetat de conformitat amb la jurisprudència del TEDH i, per tant, són actes exclosos a l’article 2 de la llei d’amnistia. Per això, recorreran l'aplicació de l'amnistia juntament amb l'ANC.
Segons el sindicat policial Jupol, la resolució de l’Audiència “referma la legalitat i proporcionalitat de l’actuació dels policies nacionals en compliment del seu deure”. En aquest sentit, defensa “l’honorabilitat i la innocència de tots els policies que van participar” en aquell operatiu, perquè van actua, segons ells, “en compliment de les ordres legítimes dels seus superiors, en compliment d’un mandat judicial i amb l’únic objectiu de mantenir l’ordre públic i garantir la seguretat ciutadana”.
En un comunicat Jupol demana a totes les institucions i partits polítics que deixin de “criminalitzar la labor policial” i assegura que els agents van ser “objecte d’una campanya d’assetjament i difamació per part dels sectors independentistes, que els van convertir en bocs expiatoris de la violència que ells mateixos van generar”.