- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
- Aquests són els 135 diputats al nou Parlament
Jéssica Albiach acudirà aquest dimarts a les 12.30 al despatx d'audiències del nou president del Parlament, Josep Rull. Serà l'encarregada d'obrir la ronda de consultes de cara a la investidura del proper president de la Generalitat. Un ball que arrenca amb suspens, perquè ningú té els suports necessaris -Salvador Illa i Carles Puigdemont, de moment, només compten amb els diputats del PSC i de Junts, respectivament, fet que els situa lluny de la majoria absoluta en primera volta i de la simple en segona votació- i perquè ha anat guanyant pes la possibilitat d'un "acte equivalent" que, sense investidura, posi en marxa els terminis. Aquests són els escenaris oberts de cara a la ronda de consultes.
Què necessita Salvador Illa?
De tots els caps de files que passen aquest dimarts pel despatx de Rull, només Albiach, de Comuns Sumar, és susceptible d'acabar fent costat al candidat del PSC, que ja ha anticipat que demanarà més temps a Rull. Ni Ignacio Garriga (Vox), Alejandro Fernández (PP), Laia Estrada (CUP) i Sílvia Orriols -d'Aliança Catalana, que s'estrena en un tràmit com aquest- tenen intenció de sumar els seus vots als socialistes. La prioritat d'Illa passa per convèncer ERC a través d'un acord pel finançament singular, element de seducció -inconcret- de Pedro Sánchez. El líder del PSC necessita estructurar una majoria que passi pels republicans i pels comuns: entre tots sumen 68 escons, majoria absoluta.
Què necessita Carles Puigdemont?
El líder a l'exili intenta tenir el suport d'ERC i la CUP per tenir 59 escons, però no té pressa per anar al debat d'investidura. Tampoc la té Illa. Puigdemont, en tot cas, sap que qualsevol intent passa per l'abstenció dels socialistes, que tanquen la porta a aquest escenari. El líder de Junts es va comprometre a tornar pel primer debat, encara que ell no fos candidat, i el fet de tenir la presidència del Parlament permet controlar el calendari. "No farem un Feijóo", repeteixen aquests dies al partit, en referència a presentar-se sense tenir els vots necessaris. Davant de tot això, pren força la via de l'acte equivalent, que permet negociar i, de passada, evitar un retorn que pot acabar amb detenció.
Què és un "acte equivalent"?
Ja es va aplicar quan Quim Torra va ser inhabilitat i s'havia acordat no investir cap president alternatiu: l'acte equivalent permet que corri el rellotge i, quan s'acaben els dos mesos de marge per la investidura, es procedeix a convocar noves eleccions. Si Rull es decanta per aquesta via, la data del primer debat d'investidura és una incògnita. Se celebraria, en tot cas, quan un candidat tingués els suports suficients. Això faria més fàcil el calendari del retorn de Puigdemont -la incertesa sobre una privació de llibertat en cas de trepitjar Catalunya és ferma, perquè el Tribunal Suprem no està aplicant de manera immediata l'amnistia- i donaria més temps als actors abans d'un fracàs assegurat a l'hemicicle.
Hi ha risc de noves eleccions?
Existeix, i no és menor. Per unes quantes qüestions: pel risc sobre el futur judicial de l'expresident -dificultaria acords i faria reprendre el debat de la llista unitària-, per la incapacitat -per ara- d'acords entre Junts i el PSC, per la complexitat d'una aliança entre els socialistes i ERC amb el finançament singular com a eix, i pel moment que travessen els republicans, marcat per com el partit ha d'encarar la renovació. Tot plegat sobrevola la ronda de contactes de Rull, la primera des que va accedir al càrrec. Serà l'única que viurà com a president del Parlament? El ball arrenca amb la incertesa de saber si hi haurà nou president a l'agost o si caldrà tornar a tirar els daus a mitjans d'octubre.