Els primers passos de la legislatura catalana no conviden, precisament, a un escenari d'estabilitat. La tria de la mesa del Parlament, amb Josep Rull al capdavant, va servir per estrenar un periple que ara passarà per veure qui té més suports de cara al primer debat d'investidura. Però la complexitat de les aliances fa que fins i tot aquest tràmit, preceptiu, s'hagi convertit en un interrogant i estigui sobre la taula la possibilitat d'un anomenat "acte equivalent" que serviria per activar el compte enrere cap a unes hipotètiques noves eleccions. Qui hi sortiria guanyant i qui hi sortiria perdent? Aquestes són les claus d'una possibilitat que, a hores d'ara, ningú s'atreveix a descartar del tot.
PSC
Salvador Illava obtenir 42 escons el 12-M, suficients per guanyar amb comoditat les eleccions però lluny de qualsevol majoria. Les europees de diumenge passat, amb percentatges de vot encara més grans a Catalunya, reforcen un bon moment dels socialistes que no els serveix per tenir garantit governar. Res fa pensar que una repetició els perjudiqui, tenint en compte el resultat de les cinc últimes eleccions i que Catalunya s'ha convertit en un dels principals suports de Pedro Sánchez. Tanmateix, si hi ha noves eleccions, Illa hi aniria havent patit el desgast de les negociacions i amb la percepció de solitud malgrat haver-se imposat en els últims comicis.
Junts
Al partit de Carles Puigdemont repeteixen que no són partidaris de la repetició electoral, però assenyalen que estan "preparats" si cal entomar-la. La prioritat és aconseguir la investidura de l'expresident -necessiten l'abstenció del PSC, que ja ha dit que no ho farà- en paral·lel a veure com es pot produir el retorn de l'exili. Si hi ha detenció, Puigdemont seria protagonista durant setmanes. Si és alliberat -o si torna sense problemes judicials-, en una repetició podria fer campanya en igualtat de condicions amb la resta dels adversaris i acudir als debats. Es dona per fet que Junts intentarà una llista conjunta amb ERC o que, si més no, explorarà aquesta possibilitat amb els republicans.
ERC
Tenen la situació interna més delicada de tots els actors. La davallada del 12-M -fins a 13 diputats menys, pas enrere de Pere Aragonès, pas al costat d'Oriol Junqueras- ha tingut un fort impacte a ERC, que no té un candidat clar a hores d'ara en cas que s'hagi de tornar a les urnes i viu una situació convulsa, com demostra la setmana viscuda amb el debat sobre l'entrada al govern municipal de Barcelona. La maquinària està en mans de Marta Rovira, encarregada de negociar la investidura des de Suïssa. El congrés dels republicans està programat pel 30 de novembre, un mes i mig després de la repetició electoral, en cas que hi sigui. En les setmanes vinents hauran de decidir si aposten per la investidura de Puigdemont, si fan Illa president o si se la juguen amb unes eleccions que afrontarien en plena davallada. Poden prendre mal en tots els contextos.
PP
La trajectòria dels populars és ascendent, com demostra el fet que als comicis del maig va quintuplicar els escons fins arribar als 15. Alejandro Fernández, tot i els dubtes d'Alberto Núñez Feijóo, tindrà molt més pes en aquesta legislatura, i pot brandar el fet d'haver superat Vox. Una repetició, tenint en compte el moment que travessa el PP -erigit com a alternativa a Sánchez, sense acabar-se'n de distanciar del tot en nombre de vots-, no els perjudicaria. Tanmateix, els equilibris interns podrien tenir impacte. A Fernández li van fer la llista des de Génova, i en els primers compassos de la legislatura està intentant situar dirigents de confiança al nucli dur del Parlament.
Vox
L'extrema dreta va aconseguir mantenir els 11 escons de què disposava l'anterior legislatura, senyal de bona salut del discurs xenòfob d'Ignacio Garriga. En les últimes europees, Vox va aconseguir créixer, i això que li va sortir un competidor ferotge com Alvise Pérez. A diferència del que s'intuïa fa uns mesos, quan semblava que el PP aprofitaria els resultats del 23-J per minar el terreny de l'extrema dreta, Vox ha resistit i continua en forma. En una repetició hauria d'extremar les precaucions davant l'ascens d'Aliança Catalana.
Comuns Sumar
Els sis diputats de Jéssica Albiach van suposar el pitjor resultat de l'espai que antigament s'aplegava sota Iniciativa i les successives mutacions. El context general no els afavoreix en cas que es torni a votar, tenint en compte la crisi que viu Sumar a escala estatal, amb la dimissió de Yolanda Díaz com a màxima responsable del projecte. A Catalunya, Podem va superar-los en vots a les últimes europees, senyal de la dimensió del sot. Protagonistes en l'avançament electoral -el veto al Hard Rock va portar els pressupostos d'Aragonès contra les roques-, la tendència descendent els podria complicar més la vida. La seva aposta per evitar la repetició és la confecció d'un acord tripartit amb el PSC i ERC.
CUP
Els anticapitalistes, també en ple cicle a la baixa, tindrien el repte de mantenir els quatre escons obtinguts el 12-M amb Laia Estrada com a candidata. Uns resultats que no els han permès ni tenir grup parlamentari propi, almenys per ara. Tot i el poc pes absolut, continuen sent claus per estructurar majories a la cambra, com demostra la votació de la mesa del Parlament. Que l'independentisme hagi tornat a caure en percentatge de vot a les eleccions europees no fa pensar res de bo, tampoc per a la CUP, de cara a una repetició.
Aliança Catalana
Sílvia Orriols va ser una de les cares de la nit electoral del 12-M. Va obtenir dos escons -el seu, per Girona, i un altre a Lleida- i va quedar molt a prop d'obtenir representació per Barcelona, fet que hauria multiplicat els resultats. En les pròximes setmanes disposarà de faristol en el marc dels debats d'investidura i, en cas de repetició electoral, gaudirà de representació en els debats públics. Res fa preveure que, havent posat un peu al Parlament, unes noves eleccions acabin perjudicant l'extrema dreta independentista.