Amb la tria de Josep Rull com a president del Parlament, una de les conclusions més esteses és que això beneficiaria que Carles Puigdemont fos candidat a la investidura. Enlloc estava escrit, com ja apuntaven diverses fonts parlamentàries consultades per Nació al llarg de la jornada, que aquesta investidura hagués de ser la primera que es convoqués. En aquest sentit, va guanyant força la possibilitat que el nou president del Parlament situï Salvador Illa, guanyador dels comicis amb el PSC, però sense majoria clara per aterrar a Palau, com el primer aspirant. Quins escenaris hi ha oberts? Continua existint el risc de repetició electoral? Què passarà amb Puigdemont? Aquestes són totes les claus.
Illa serà president a finals de juny?
És improbable, perquè només té el suport dels 42 diputats del PSC, ampliables a 48 si els comuns -com és previsible- s'hi sumen. Aquesta equació requereix que els 20 diputats d'ERC fessin costat a Illa, un escenari pràcticament descartat a curt termini. Si Rull demana al candidat socialista que se sotmeti a la investidura el 25 de juny i resulta fallida, el calendari comença a córrer fins la data límit del 25 d'agost. Què hi guanya Junts posant els focus sobre Illa? Essencialment, guanyar temps -i escapar-se momentàniament de la pressió- per preparar la negociació amb ERC i la CUP. El PSC, en tot cas, pressionarà els republicans -i els comuns- per tenir estabilitat al Parlament i també al Congrés.
Puigdemont podrà sotmetre's a la investidura?
"Com que diu que té tants suports, que hi vagi ell; si vol, que hi vagi demà. I si no surt, que ho deixi estar". La frase és de Jordi Turull, secretari general de Junts, pronunciada aquest dimarts al programa Els Matins de TV3, i aplana el camí perquè Illa sigui el primer aspirant i el calendari comenci a córrer. Com impacta això en el retorn de Puigdemont? Si es fa cas a les promeses de campanya, l'expresident ha de ser al Parlament en el primer debat d'investidura encara que no en sigui protagonista. Que es mantingui vigent l'ordre de detenció del Tribunal Suprem ara que l'amnistia ja està publicada i en vigor impacta en tot l'escenari, per bé que Puigdemont diu tenir assumit el risc de ser privat de llibertat quan torni.
Turull també ha donat pistes sobre el futur del líder de Junts, que de moment només compta amb el suport dels seus 35 escons. "No volem fer un Feijóo", ha resumit el secretari general del partit. Què vol dir, això? Doncs que Puigdemont no es presentarà a una investidura sabent que no té els suports garantits. I si el detenen, què passarà? Tots els actors tenen al cap que qualsevol previsió salta pels aires i que el bloqueig -i, per tant, la repetició electoral- es pot acabar imposant. El líder de Junts, en tot cas, necessita l'abstenció del PSC per ser investit, un escenari que els socialistes no estan disposats a acceptar. Illa, en una entrevista a RTVE, ha negat en quatre idiomes que pugui triar Puigdemont.
Hi haurà més investidures si hi ha dos intents fallits?
Aquesta és una de les incògnites obertes. Si Illa i Puigdemont fracassen, existeix la possibilitat de fer una nova ronda de consultes a càrrec de Rull. La lògica indica que només es convocaria un ple d'investidura si el candidat està en condicions de ser escollit. Quins seran els eixos de la negociació, en aquest cas? El líder del PSC sap que ERC, per triar-lo, necessita concretar un model de finançament singular. I Junts, de moment, diu que el finançament només es pot negociar a Madrid. Un altre escenari possible, per cert, és el d'un pacte a tres, tenint en compte que tenen interessos creuats al Parlament i al Congrés dels Diputats. En qualsevol cas, però, els acords necessitaran temps per madurar. Si hi són.
És factible la repetició electoral?
Aquest factor planarà per tota la negociació, també perquè una de les opcions és que Rull no proposi cap candidat si veu que ningú té els suports necessaris, i així el rellotge encara no comenci a rodar. En tot cas: li convé a Junts i a ERC forçar una repetició després dels últims resultats electorals aconseguits per l'independentisme? El partit de Puigdemont va créixer en escons el 12-M, però a les europees va perdre la meitat dels suports, tot i quedar per sobre dels republicans. Un dels arguments seria que l'expresident podria fer campanya des de Catalunya, si se li aplica l'amnistia. I ERC es troba en un laberint marcat per la renovació de lideratges, encara que el favorit per presidir el partit en el congrés del novembre és Oriol Junqueras, que tot just ha abandonat el càrrec. Els republicans, a banda, no tenen cara visible de cara a una repetició. Tot, per tant, està obert.