- Què s'amaga darrere de les eleccions europees? Tot el que està en joc el 9-J
- El PSOE guanyaria les europees però la distància amb el PP es redueix, segons el CIS
Qui passa de les eleccions europees? Radiografia dels comicis amb més abstenció
Després de perdre la majoria absoluta al Parlament, l'independentisme continua caient a les urnes. Les eleccions europees d'aquest diumenge ho han acabat de constatar, amb 900.000 vots ments. Si bé Junts va salvar els mobles -i fins i tot millorar els resultats gràcies a Carles Puigdemont- a les catalanes, la llista encapçalada per Toni Comín ha perdut més deu punts obtinguts fa cinc anys pel líder a l'exili. Ara en tindrà només un, d'escó. La patacada d'ERC no és tan visible a nivell absolut, perquè va en coalició amb Bildu i el BNG, però la pèrdua percentual respecte del 2019 és notable, tenint en compte que arriba fins als sis punts. Junts, això sí, ha quedat segona, amb 430.830 vots, uns 75.000 més que els exsocis, que dins la candidatura Ara Repúbliques han obtingut tres eurodiputats. Tomàs Molina, número quatre de la llista, ha quedat fora per ara de l'Eurocambra.
Si fa cinc anys Puigdemont -un milió de vots- i Oriol Junqueras -750.000 sufragis en ple judici del procés al Tribunal Suprem- van liderar el recompte, aquesta vegada Comín i Diana Riba -que el 2019 era la número dos de Junqueras- no han estat capaços de mantenir els mateixos suports. En el cas de l'exconseller de Salut, el nombre d'eurodiputats passa de tres a un. Si bé a les eleccions de fa cinc anys Junts va obtenir dos escons, la materialització del Brexit va permetre ampliar fins a tres el nombre de representants. El resultat d'ERC arriba en un moment, a banda, de repensament intern: a partir d'aquest dilluns, Oriol Junquerasdeixarà temporalment la presidència dels republicans.
Les eleccions europees del 2019, que van coincidir les municipals, van suposar l'últim gran pic de mobilització de l'independentisme. ERC, de fet, va guanyar a Barcelona amb Ernest Maragall com a candidat, però no va poder accedir a l'alcaldia pel pacte d'Ada Colau amb el PSC i el suport de Manuel Valls. A partir d'aquí, les dues formacions que van conduir la tardor del 2017 van anar perdent suports. A les catalanes del 2021 ja van veure com el PSC quedava primer, i a les de fa menys d'un mes els socialistes es van tornar a imposar, però aquesta vegada amb encara més distància: set escons més que Junts, i 22 més que els republicans. Pedro Sánchez i Illa, per ara, recullen els fruits de la desjudicialització.
La participació dona les pistes més precises del per què de la caiguda de l'independentisme. En feus com la demarcació de Girona, per exemple, les ciutadans que s'han acostat a les urnes han caigut un 21% respecte del 2019. El percentatge ha arribat al 25% en municipis com Berga, mentre que a Vic ha arribat pràcticament al 22%. Una tendència que ja es va detectar el 12-M, menys acusada perquè la participació va ser superior tot i registrar un dels números més baixes de les últimes dècades. Resulta una evidència que, després de la tardor del 2017 i dels efectes de la repressió, els líders independentistes -en bona mesura vinculats als dos episodis- han perdut la capacitat de mobilitzar-se.
La tendència a la baixa de l'independentisme impacta de ple en la nova legislatura catalana, tenint en compte que aquest dilluns es tria la mesa del Parlament i, a partir d'aquí, es procedirà a la negociació de la investidura. Si no hi ha un president escollit el 25 d'agost, s'anirà automàticament a una repetició electoral. Encara han de passar moltes coses, fins arribar a aquest punt. La primera, saber qui és el primer candidat a la investidura, si Illa o Puigdemont. I una altra qüestió clau: serà detingut el líder de Junts quan torni a finals de juny, com s'ha compromès? Si això passa, hi haurà una plataforma electoral conjunta? De moment, l'independentisme fa anys que veu com el PSC el supera. Cada vegada més.