Aquest 26 de juny farà 10 anys que Ada Colau va presentar en públic el projecte polític dels comuns. En aquell dia d'estiu de 2014, l'activista -coneguda per ser ànima i portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH)- va liderar a l'escola Collaso i Gil del Raval la presentació de Guanyem Barcelona, la plataforma que acabaria esdevenint Barcelona en Comú. Al costat de Joan Subirats i Jaume Asens, Colau va iniciar el camí que la conduiria a l'alcaldia de Barcelona el maig de 2015. A la conquesta del govern de la capital els comuns hi sumarien dues victòries consecutives en les eleccions espanyoles a Catalunya, amb Xavier Domènech com a cap de cartell. Era el moment més dolç d'un espai polític conformat per figures independents i un conglomerat de forces a l'esquerra del socialisme català, d'ICV a EUiA. Però el desè aniversari d'aquell naixement s'endevina agre. Una dècada després de la concorreguda presentació al Raval, el projecte dels comuns viu el moment de més complexitat.
"El context d'ara és desfavorable". Així s'expressen veus de la formació de Colau per descriure el cicle polític, marcat per un gir conservador, que ha anat acompanyat de resultats discrets tant dels comuns com de Sumar. L'últim exemple, les eleccions europees: a Catalunya, la candidatura liderada per Asens va obtenir menys vots que Podem -un fracàs que el partit no va poder dissimular- mentre que, a la resta de l'Estat, la marca electoral que havia capitanejat Yolanda Díaz va quedar per darrere d'Ara Repúbliques -la coalició d'ERC, Bildu i BNG- i també va tenir menys vots que l'influenciador d'extrema dreta Alvise Pérez. Un balanç poc satisfactori que s'afegeix a les desfetes en els comicis de Galícia i el País Basc, en què la marca de Sumar no va fer ombra als socialistes i es va veure superada pels partits sobiranistes.
La patacada electoral de les europees, però, va ser tan sonora que va provocar la dimissió de Díaz com a coordinadora general d'una formació gestada a partir del seu lideratge, un pas enrere sense renunciar a la vicepresidència del govern espanyol i el Ministeri de Treball que ha provocat un terratrèmol a l'organització. Perquè, encara amb una estructura tendra, l'espai s'ha de repensar i trobar un nou lideratge orgànic, que ara no és clar perquè, per estatuts, ha de sortir de l'actual composició de la direcció. Mentrestant, els partits que integren el projecte, com IU i Més Madrid, ja s'han afanyat a demanar més poder en la presa de decisions i a reivindicar la seva implantació territorial.
La crisi de Sumar és també la crisi dels comuns. Perquè la formació de Colau va fer una aposta decidida per la gestació de la plataforma -inicialment una candidatura per a les eleccions espanyoles-, van implicar-se en la seva viabilitat -amb canvi de marca electoral per anomenar-se Comuns Sumar- i, en la fractura amb Podem a l'Estat, van alinear-se amb Díaz. Com a mostra, la sintonia exhibida fins ara entre les dues dirigents en actes públics. Són recordades les mostres de proximitat que es van dedicar l'exalcaldessa i la vicepresidenta espanyola en la campanya de les eleccions municipals a Barcelona i, particularment, una llarga abraçada immortalitzada pels mitjans en unmíting al Carmel el 20 de maig de 2023. Complicitat personal, calculada en públic en període electoral, que tenia una traducció política. Agermanament amb Sumar i divorci sense reconciliació amb Podem.
Apartats del govern de Barcelona
"L'aspiració de Sumar és ser la casa gran de l'esquerra transformadora", deia Asens en una entrevista Nació en la campanya del 9-J. Un objectiu que avui s'endevina més complex. És una incògnita, encara, quin paper voldrà jugar Colau en la reconstrucció de l'esquerra espanyola després de la dimissió de Díaz, i també quin ascendent pretenen tenir els comuns per fer sortir el projecte de la fase de debilitat. Des de l'entorn d'Ernest Urtasun ja s'ha apuntat que el ministre de Cultura -i portaveu de Sumar- no té intenció d'assumir les tasques de coordinador general. "Encara ho hem de digerir tot", apunten fonts dels comuns sobre les conseqüències dels resultats deficients del projecte, que no s'ha consolidat.
El mal moment de Sumar s'afegeix a la pèrdua de centralitat a la política catalana. Colau no va poder revalidar l'alcaldia el maig passat -va quedar darrere de Junts i el PSC- i, en les negociacions del mandat, Barcelona en Comú ha quedat apartat del joc d'aliances, tot i el vot prestat per la investidura de Jaume Collboni. És ERC qui té un principi d'acord per governar amb els socialistes, un pas que la militància republicana de la capital haurà de validar aquest dijous en un congrés extraordinari. I els republicans no volen compartir govern municipal amb Colau, en el cas que les bases ratifiquin el pacte.
Al Parlament, els comuns s'han empetitit. Les eleccions del 12-M els va restar presència -6 diputats i sisena força parlamentària- i un rol perifèric que només una negociació per a la investidura de Salvador Illa podria maquillar. Deu anys després de gestar un projecte que va tenir el premi de dos mandats a l'alcaldia de Barcelona, els comuns necessiten un pla per tornar a emergir.