Les cares eren llargues a Sumar durant la nit electoral de les europees. "Hem de ser honestos, no hem complert les nostres expectatives. No són els resultats que esperàvem", va assumir Jaume Asens en la compareixença posterior a uns resultats que van deixar el projecte nascut amb Yolanda Díaz amb tres eurodiputats. Amb el forat que va fer un Podem suposadament tocat de mort després del trencament amb Sumar, el projecte tanca un cicle electoral en què ha estat superat clarament pel PSOE i també ha vist com l'independentisme català, basc i gallec se li menja l'espai.
Yolanda Díaz, afeblida
Díaz, promoguda en el seu moment per Pablo Iglesias, havia de ser la nova cara de l'esquerra espanyola. Després de les eleccions a Espanya, Catalunya, Galícia, el País Basc i Europa, ha quedat demostrat que la seva figura no és capaç d'aixecar l'electorat que sí que va mobilitzar ara fa una dècada Podem. Aquest diumenge, totes les mirades apuntaven cap a la líder del projecte, però Díaz no hi era per "assumptes personals de conciliació". Ara bé, un reflex de l'estat d'ànim de Sumar va ser la solitud en la compareixença de la cap de llista, Estrella Galán, acompanyada només d'Ernest Urtasun.
Ara, ni 24 hores després de la desfeta electoral del projecte, Díaz ha anunciat en una roda de premsa per streaming i sense preguntes que plega com a coordinadora general. La decisió, ha argumentat, ha de permetre "obrir camí" en el moviment a l'esquerra del PSOE, cercar nous lideratges i obrir una "reflexió" no només a Sumar, sinó també a tots els partits que en formen part.
El pitjor Podem pot competir amb Sumar
Probablement, el gran drama de la nit electoral per a Sumar i el que ha acabat desencadenant la renúncia de la vicepresidenta segona del govern espanyol -que, així i tot, continuarà a la Moncloa- són els resultats de Podem. La formació morada semblava que agonitzava, amb la pèrdua de la presència institucional i la marginalitat al Congrés després d'abandonar el grup parlamentari de Sumar. Les europees, on aconseguir representació és més assequible que en altres comicis, han demostrat que el pitjor Podem és capaç de plantar cara i competir cos a cos amb el projecte de Díaz.
La mateixa Díaz va deixar caure Irene Montero en la conformació del govern espanyol després de les eleccions del passat juliol i ara, casualitats del destí, ha estat l'exministra d'Igualtat qui ha mantingut amb vida Podem. "Hem complert els objectius", va celebrar Montero, que no ha volgut parlar de la pugna entre les dues formacions perquè els ciutadans "no volen sentir les esquerres parlant d'elles mateixes". Si bé encara sembla una possibilitat llunyana, un apropament entre les dues formacions podria garantir la supervivència de l'espai a l'esquerra del PSOE, ara immers en una crisi profunda.
Un projecte polític que no arranca
El problema de fons és que el projecte polític no ha aconseguit la força necessària per consolidar-se a les institucions, malgrat que es presentava com la coalició de partits més gran que s'ha establert mai en aquest marc ideològic. Els 31 diputats -ara 27, pel trencament amb Podem- que va aconseguir Sumar en les primeres eleccions espanyoles a les quals va concórrer queden molt lluny dels 83 amb els quals Podem gairebé aconsegueix "assaltar el cel" com deia Iglesias, i fer un sorpasso històric al PSOE el 2016.
Aquell projecte, en ple auge del 15-M, va beure sobretot d'un votant nacionalista d'esquerres que veia en Podem una possibilitat de transformació de l'Estat. Iglesias va aglutinar suports i simpaties de les esquerres de nacionalitats històriques, però ara precisament Sumar està punxant per aquesta banda. Només cal mirar les últimes eleccions autonòmiques: zero diputats a Galícia (1,9% dels vots) -d'on és Díaz- i un al País Basc (3,34% dels vots) -quan Podem venia de tenir-ne sis- després de perdre poder autonòmic i municipal el 2023.
Els comuns van ser un puntal en aquell moment per a Podem i ho havien de ser també per a Sumar, especialment des que la formació comandada per Jéssica Albiach al Parlament va abraçar definitivament el projecte de Díaz quan va trencar amb el partit de Ione Belarra. Podem es va apartar de les catalanes perquè no es perdessin els vots d'esquerres, però a les europees ha clavat un cop dur als comuns: Catalunya ha estat l'única comunitat de l'Estat en què Podem (4,6%) ha aconseguit més vots que Sumar (4,3%). El millor resultat Sumar el va obtenir al País Valencià gràcies a la base de Compromís, que es presentava amb ells.
Un futur incert
El naufragi electoral de Sumar entra ara en un escenari de futur incert. Sí, tenen cinc consellers al govern espanyol, però el PSOE és el primer que entén que la rellevància del seu soci cada cop és més minoritària mentre Pedro Sánchez resisteix els embats de la dreta i l'extrema dreta. El nou líder del projecte no ho tindrà fàcil per mantenir la unitat dins el grup. Ara Més ja ha canviat Sumar per Ara Repúbliques -coalició d'ERC, Bildu i el BNG- a les europees, mentre que Esquerra Unida i Més Madrid han estat molt crítics amb el projecte després dels resultats d'aquest diumenge. Qui sap si les renúncies no han fet més que començar.