- Què s'amaga darrere de les eleccions europees? Tot el que està en joc el 9-J
- El PSOE guanyaria al PP a les eleccions europees, segons el CIS
Jaume Asens (Barcelona, 1972) ha viscut una setmana en dos fronts. El de les eleccions europees -és el candidat dels comuns als comicis del 9 de juny, en la coalició que formen amb Sumar- i el de l'aprovació de la llei de l'amnistia, una norma a la qual va contribuir a alinear els actors. L'amnistia ja és al sarró, però ara pertoca protegir-ne l'aplicació, en mans dels jutges. La contesa electoral a Europa té tantes o més arestes, en un context de creixement dels discurs d'extrema dreta.
En aquesta conversa amb Nació, Asens planteja reptes europeus, però també desgrana l'escenari polític espanyol i català. Defensa reconnectar els comuns amb ERC ara que els republicans s'ubicaran a l'oposició; aposta per construir un acord amb Salvador Illa que faci que el PSC miri cap a l'esquerra; i rebutja un escenari de repetició electoral.
Comencem la conversa per l'agenda exterior d'Espanya i el seu govern de coalició. Costa imaginar-se un votant dels comuns o de Sumar en contra de la decisió de Pedro Sánchez de reconèixer l'estat palestí. Com els impacta en campanya?
Estem satisfets que, finalment, el PSOE hagi fet aquest pas i dubto que l'hagués fet si nosaltres no fóssim al govern de coalició. Hauria estat ideal portar el debat al Congrés dels Diputats i no plantejar-ho com una mesura electoral de partit, però és una bona notícia. I entenem que, sent un reconeixement important, no és suficient. Pensem que cal trencar relacions institucionals i comercials amb Israel. Quants morts més fan falta? Quants insults i amenaces més s'han de suportar per part d'un govern d'extrema dreta com el de Netanyahu? Sense oblidar el precedent de Pegasus, en què Israel s'ha negat a proporcionar informació. Creiem que aquest pas, aïllar Netanyahu, és la condició necessària per aturar la maquinària de guerra. Hem d'aconseguir el que s'ha fet amb Rússia.
Les relacions diplomàtiques són complexes. Però li preguntava pel moviment de Sánchez. Els ha fet una queixalada al seu espai electoral?
No ho sé. Quan estem parlant de drets humans i d'un genocidi amb tants milers de morts, en l'últim en el que cal pensar és en el cost electoral que pugui tenir. El PSOE no fa aquest tipus de moviments, com el de reconeixement de l'estat palestí, per iniciativa pròpia. Ho fa fet forçat. I penso que la gent entén que, si nosaltres i la resta de forces d'esquerres no som forts, el PSOE no mirar a l'esquerra, perquè tendeix a mirar a la dreta.
Un dels missatges centrals de campanya dels comuns i Sumar és que cal votar opcions progressistes per tancar les portes a la dreta i l'extrema dreta. Però no temen que aquest vot el capitalitzi el PSOE de Sánchez?
El més important és que les forces progressistes tinguem un bon resultat, que fem front comú davant l'extrema dreta. I el que em preocupa és que, en ocasions, el PSOE li compra el marc a l'extrema dreta. Ho hem vist recentment a Barcelona, quan ha expulsat del padró municipal centenars de persones vulnerables. I també ho hem comprovat a Europa, quan han aprovat el pacte migratori o han votat les regles fiscals amb el Partit Popular Europeu. Crec que la gent sabrà distingir aquestes diferències i també observar que si el PSOE mira cap a l'esquerra és per una determinada correlació de forces.
"Junts ha fet alcaldessa la senyora Orriols i, en alguna ocasió, ha vinculat delinqüència amb migració"
Ara parlava dels socialistes i de mirar cap a l'esquerra. Els comuns han tingut com a soci institucional el PSC. Quins posicionaments polítics converteixen el PSC en una força més d'esquerres que Junts?
Per exemple, en matèria fiscal. També en la carpeta laboral. Mirem la reforma laboral: Junts hi va votar en contra i, els socialistes, a favor. En matèria de migració també són diferents. Junts ha flirtejat amb un discurs que no sé si és d'extrema dreta, però sí clarament de dretes. Ha fet alcaldessa la senyora Orriols i, en alguna ocasió, ha vinculat delinqüència amb migració. El senyor Canadell parlava de "colons" referint-se als espanyols i el senyor Torra utilitzava la paraula "bèsties". Això té a veure amb un imaginari que flirteja amb el de l'extrema dreta. No per casualitat votants de la senyora Orriols han estat votants de Junts. He citat tres àmbits, en podria pensar més.
Un altre escenari d'aquestes eleccions europees és la dispersió de vot entre l'espai que representa i Podem. Vostè va tenir una posició preeminent en el naixement dels comuns i també de Podem. És reconduible la relació en el futur? Es pot produir una reconciliació?
La senyora Montero ja ha dit que tancava la porta a qualsevol escenari de reconciliació i que s'havia de passar pàgina. Nosaltres hem de continuar amb la mà estesa. L'aspiració de Sumar és ser la casa gran de l'esquerra transformadora. És l'aliança d'esquerres amb més formacions de la història. I seria desitjable que, tard o d'hora, es reconfigurés l'espai, aprenent de la lliçó que vam viure a les eleccions espanyoles en què es va presentar Més País i el vot es va dividir. Les esquerres tenim una tendència a dividir-nos, una pulsió amfibia, i el que la gent ens demana és que fem fronts amplis.
"Reconciliació amb Podem? L'aspiració de Sumar és ser la casa gran de l'esquerra transformadora"
Aquestes són unes eleccions existencials per a Europa: amenaça de l'extrema dreta, guerra a Ucraïna amb derivades en defensa, el rol de la UE entre els EUA i la Xina... Quina aportació es pot fer des de Catalunya?
Des de Catalunya el que hem d'intentar és trobar els màxims espais de col·laboració de les forces catalanistes que compartim ideari. Catalunya ha sigut forta quan ha treballat des del consens. Hem d'intentar fer prevaldre els interessos de país per sobre dels de partits. I estic pensant, en concret, amb la qüestió de la llengua. Hem d'acabar amb aquesta anomalia democràtica, una llengua parlada per 10 milions de persones que no està reconeguda.
En la carpeta del català a Europa, es va anunciar massa ràpid que s'havia cobrat per avançat? L'oficialitat de la llengua catalana a Brussel·les va ser un pacte en el marc de la investidura espanyola.
Potser sí, perquè la correlació de forces és molt complicada. A Europa, hi ha dos nivells. Un és el reconeixement a les institucions europees, que això passa per la Comissió i reclama la unanimitat dels governs, fet que ho fa tot complicat, perquè alguns estan en mans de la dreta i l'extrema dreta, i es converteixen en corretja de transmissió del Partit Popular. I el segon és el Parlament Europeu, que resulta un nivell més senzill, perquè depèn del resultat electoral. Un cop hagin passat les eleccions i sense focus, es podrà treballar de manera més discreta per aconseguir aquest objectiu. També vull recordar que fa dos anys l'amnistia semblava impossible i, finalment, ho ha sigut. Si hem pogut amb l'amnistia, hem d'aconseguir el català a Europa. Ja era inimaginable que es parlés en català al Congrés i això ja ha passat. El del català a Europa és un dels estímuls personals que tinc en aquesta nova etapa, com en el seu moment ho va ser l'agenda de la desjudicialització per anar a Madrid.
Parlem de l'amnistia. Dijous es va aprovar la llei al Congrés. Quines traves judicials espera ara?
Les que apunta la guia enviada des del correu del Consell General del Poder Judicial. Sabem quins seran els obstacles perquè els jutges els estan anunciant. I estem alerta sobre l'aplicació que se'n farà. Com que sabem què poden fer els jutges, cal exigir al fiscal general de l'Estat que emeti les instruccions oportunes als fiscals perquè en tots els procediments en què es pugui aplicar la llei d'amnistia es demani que es faci de manera immediata. Els fiscals són els garants del principi de legalitat i, en aquest moment, el principi de legalitat està amenaçat, com el de la independència judicial. La guia que va transcendir és inèdita i fa evident la voluntat d'incidir en la voluntat dels jutges. I, implícitament, hi ha una certa amenaça per a qui gosi sortir del guió. Ja sabem què passa quan un jutge se surt del guió, només cal recordar Baltasar Garzón.
L'amnistia tanca una etapa. Quina creu que s'obre a partir d'ara?
És una etapa en què cal tornar a fer política en majúscules, sense que el centre de gravetat se situï en els tribunals. S'han de refer ponts, curar ferides i intentar un reinici polític. I es pot fer mirant enrere, revisant el que s'ha fet bé i el que s'ha fet malament, amb un cert diagnòstic comú, per evitar cometre els errors del passat. Un cop tancada l'agenda de la desjudicialització, toca fer una anàlisi el que ha passat en els darrers deu anys i un nou debat de país. Hem superat l'etapa de la unilateralitat. Quan hi ha unaliteralitat, no hi ha acord. I quan no hi ha acord, no s'avança.
"Lideratges en el postprocés? No vull jubilar ningú. Però és veritat que l'entesa és més difícil si hi ha mala relació entre persones"
Els principals protagonistes de la unilateralitat poden liderar la Catalunya postprocés?
He parlat d'una unilateralitat, però n'hi ha una altra, que és la del Tribunal Constitucional, que tomba l'Estatut inicia el procés. Aquell acte unilateral fa volar pels aires el pacte d'integració de Catalunya a l'Estat i, des d'aquell moment, tenim una situació d'anomalia democràtica. Sobre el futur dels dirigents que van participar del procés, correspon que ho decideixi la ciutadania amb el seu vot. No vull jubilar ningú. Tothom té dret a presentar-se a les eleccions. Sí que és veritat que es fa més difícil l'entesa entre els partits catalanistes amb persones que tenen molt mala relació entre ells. Ara mateix hi ha líders del procés que s'han cremat molt en les relacions personals, i això dificulta la relació entre partits i que actuïn amb generositat.
A Catalunya, després de les eleccions europees, es produiran moviments, primer per elegir la mesa i la presidència del Parlament, i després per a la investidura. Quin tipus de solució espera per a la mesa?
La solució que m'imagino és un acord de forces progressistes. Crec que és el dibuix resultant de les eleccions. He sentit a Junts fer números per a una investidura. Jo no soc de ciències, però sí que sé sumar, i em dona com a resultat que les forces progressistes sumen més. I Diana Riba, candidata d'ERC a les europees, també deia que no podien anar de la mà d'un partit de dretes com Junts a Europa. Això em reforça en la idea que l'escenari de possible entesa és entre les forces d'esquerres, on hi ha incloc la CUP. Potser projecto desitjos.
Però la CUP ja ha dit que intentarà que la presidència del Parlament no sigui per al PSC i obrirà converses per a un acord independentista a la mesa.
La CUP va votar en el seu dia un president de Convergència. La CUP té dues ànimes. A vegades opera més amb una i, a vegades, amb l'altra. M'agradaria més que mirés a l'esquerra.
Veu inviable, per tant, un acord de la mesa que permeti a Carles Puigdemont presentar-se primer a la investidura, encara que no disposi dels vots suficients per ser elegit president?
Em puc imaginar l'escenari, el que no veig és que sigui viable.
"El PSC és com un camaleó: en funció de qui tingui al costat, es posa d'un color o d'un altre"
Els comuns s'han mostrat partidaris de negociar amb Salvador Illa sense línies vermelles, a diferència del que va passar amb el Hard Rock i els pressupostos. Ho va dir vostè mateix en una entrevista a SER Catalunya. Té algun matís a fer sobre aquella reflexió?
Parlava com a principi general, tenint en compte l'experiència en la negociació de l'amnistia. Però el que sempre hem dit és que no participarem d'un govern amb el PSC que tingui projectes com el del Hard Rock. I ara mateix hi ha dos escenaris: repetició electoral o govern progressista. El que vaig dir és que creia que el PSC té una posició i després la pot modificar, i que el podríem moure, perquè ja ho hem fet en el passat. El PSC és com un camaleó: en funció de qui tingui al costat, es posa d'un color o d'un altre. Només cal veure com han passat del 155 a l'amnistia.
Veu viable, per tant, que el PSC renuncï al Hard Rock?
Crec que sí, perquè només el 13% dels ciutadans catalans desitja el Hard Rock. És veritat que els dos partits que estàvem en contra de construir el Hard Rock no vam tenir grans resultats.
Els comuns i la CUP no van obtenir diputats a Tarragona.
Sí. Això no vol dir que els ciutadans vulguin el Hard Rock. És una minoria. De la manera com hem fet batalla per frenar aquest macroprojecte, aconseguirem convèncer el PSC. Quasi tot el que ens hem proposat a Madrid sent el soci petit, ho hem aconseguit, com les forces aliades. El senyor Illa va dir que seria flexible en les seves posicions. Si aquesta és una de les nostres principals exigències i tenim la societat a favor, ho podrem aconseguir.
També han parlar del dret a l'habitatge com una "exigència irrenunciable". Una línia vermella per investir Illa hauria de ser la regulació dels lloguers de temporada?
En el cas dels lloguers de temporada, ha operat una pinça, la del PSC i Junts, la sociovergència. És una pinça que ja havíem denunciat en campanya electoral. Sí que serà una de les nostres exigències en la negociació amb el PSC. Ara que ERC és a l'oposició, és més fàcil que recuperi la seva ànima d'esquerres. I aspirem a fer un front comú amb ERC i la CUP per frenar la sociovergència, també en aquesta qüestió.
Tindria algun sentit que Junts i ERC forcessin una repetició electoral?
Crec que no. La gent està molt cansada de conteses electorals i vol que ens posem d'acord.
"Amb ERC hem tingut una època de desacords que m'entristeix"
Amb els pressupostos de la Generalitat no va passar.
No va passar, és una responsabilitat col·lectiva, que ens hauria de fer reflexionar i fer autocrítica. Perquè venim d'on venim, no podem tornar a donar una altra imatge de falta d'entesa. Una repetició electoral seria catastròfic. No sé què pensaran a Junts, però a ERC no crec que li interessi, i més en ple procés intern de digestió dels resultats i actualització de lideratges. Amb ERC s'obre una oportunitat per reconstruir la nostra relació. Hem tingut una època de desacords que a mi m'entristeix. A Barcelona sempre em vaig implicar en fer possible un govern entre comuns i ERC, i he viscut amb decepció no trobar aquests espais. Estem destinats a entendre'ns. Ens hem d'esforçar en aquesta etapa que s'obre. Si estem sols, no tindrem tanta capacitat per arrossegar el PSC a posicions d'esquerres.
Abans, quan parlava del nou mandat a Europa, posava la prioritat de la llengua. Quins altres focus tenen els comuns després de les eleccions euopees?
Tenim tres lemes molt clars: la pau, el planeta i el futur. Ara mateix, hi ha dos projectes: l'Europa de l'escalada militarista o l'Europa que té el cor a Palestina i pensa de manera autònoma. Quan la guerra entra per una porta, la democràcia surt per l'altra, i això sempre condueix a retallades. La idea del planeta també mostra dues Europa: la que avala el negacionisme i retardisme climàtic o la que aposta per la transició energètica per la via dels Next Generation. I, pel que fa al futur, els drets pels quals vam lluitar fa anys quan ens manifestàvem contra l'austeritat tornen a estar en risc ara, per l'ascens de l'extrema dreta, que torna a posar sobre la taula receptes neoliberals. Nosaltres proposem un salari mínim a escala europea, també la reducció de la jornada laboral i que les decisions que prengui el Banc Central Europeu tinguin un control democràtic.