Llengua: el català, una carpeta pendent a Europa

«En el programa d'ERC i Junts el català ocupa un espai central, Sumar i el PSOE pugen al carro de l’oficialitat, i en el breu decàleg dels populars no hi ha cap menció a les llengües»

El català encara no és oficial a Europa.
El català encara no és oficial a Europa. | Núria Garrido
29 de maig del 2024
Actualitzat a les 7:13h

A la Unió Europea hi ha 24 llengües oficials, i tres alfabets. La diversitat lingüística no és només una realitat empírica del club europeu, sinó que representa un pilar fonamental de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, un document que recull els principis claus que han de regir la vida política i social dels socis comunitaris. Tanmateix, i en una realitat que exemplifica moltes coses del funcionament de la Unió, encara hi ha diverses llengües que no són oficials a nivell europeu, entre les quals el català. El motiu del perquè no ha estat així és clar: els estats—és a dir, els governs dels estats—són els que tenen el poder per demanar-ne l’oficialitat, una petició que ha de recollir la unanimitat dels 27 membres de la UE.

Després d’un temps fora de les agendes mediàtiques i polítiques, l’oficialitat del català a la UE va aparèixer en primera plana política a mitjan any passat, quan Junts va situar l’oficialitat com una de les condicions per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez. Brussel·les va fins i tot posar una xifra: 44 milions d’euros, que és la despesa actual que es necessita per l’irlandès i que el govern espanyol estava disposat a assumir.

Després d’un llarg procés de negociació, la qüestió és de moment en un calaix, amb el govern espanyol rebutjant marcar terminis i amb l’expectativa que el tema no s’abordi fins després de les eleccions europees. L’oficialitat del català, segons l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió del setembre del 2023, compta amb un ampli suport de la societat catalana.

La llengua catalana, central en els programes de Junts i ERC

En els programes electorals d’ERC i de Junts per a les properes eleccions europees la llengua catalana ocupa un espai central, tant a nivell discursiu com propositiu. Per una banda, ERC assenyala que la UE ha d’assegurar que “la nostra cultura, llengua i nació siguin reconegudes i respectades davant dels atacs”. Per l’altra, Junts recorda que el català és la tretzena llengua més parlada de la Unió Europea “i aconseguir la seva oficialitat seguirà sent una de les nostres prioritats”. En el seu programa Junts s’erigeix en “l’única força política que presenta batalla, tant jurídica com política”, per assegurar el reconeixement del català a la UE.

Quant a mesures concretes, les dues formacions en tenen per donar i per vendre. A l’espera l’oficialitat del català a la UE (si succeeix), Junts demana que s’incorpori el català al CV normalitzat europeu i dona suport a Minority Safepack i Initiative for National Regions, una iniciativa que reclama a la Comissió Europea un mínim de protecció de les llengües no oficials de la Unió. ERC vol instar les institucions europees a crear programes específics de promoció de l’ús de les llengüesminoritzades i amenaçades o afavorir els programes que promouen la creació en el sector artístic i cultural. 

PSOE, Sumar i PP, entre el poc entusiasme i la manca de propostes

La llengua catalana —o qualsevol altra llengua— ocupa un espai molt menor en els programes electorals del PSOE, Sumar i el PP. De fet, en el cas dels populars, en el seu breu decàleg, no hi ha cap menció a les llengües. Malgrat la brevetat, Sumar i el PSOE pugen al carro de l’oficialitat. Sumar assegura que “exigirà” el reconeixement de les llengües oficials de la UE de totes les llengües amb estatus cooficial en els estats membres. Els socialistes van més enllà, es fan seva la proposta i afirmen que, “de la mateixa manera que hem aconseguit que les altres llengües espanyoles es parlin en el congrés, amb la normalitat que es mereix, a la UE pot ser també possible”.

Amb tot, en un dels capítols d’El Nord, el cinquè volum de l’Obra Completa de Josep Pla, l’escriptor escriu: “Un ciutadà d'un país gran considera que amb la seva llengua ja en té prou. Els ciutadans dels països petits tenen l'avantatge, en canvi, de tenir més necessitats, estan obligats a defensar-se”. Si les reflexions de l’escriptor empordanès es poguessin aplicar de forma genèrica, té pinta que en la legislatura que ve europea la dinàmica serà la mateixa. 

Com s'han posicionat els països de la UE sobre l'oficialitat del català?