"Imagineu-vos que a Barcelona no poguéssiu entrar pràcticament a cap botiga parlant-hi en català. Això és el que més o menys ens passa als neerlandòfons a Brussel·les. Oficialment t'han de poder atendre en francès i neerlandès, però a la pràctica només acaben complint-ho un 10-15% dels establiments. Un drama. I tractar d'indepentizar-nos sense Brussel·les, seria com independitzar Catalunya sense Barcelona." Davant d'aquesta realitat objectiva, l'independentisme flamenc que representa la Nova Aliança Flamenca (N-VA) no es veu amb prou força per liderar un procés independentista com els que es viuen a Catalunya o Escòcia, i ha optat per reconduir la situació. A les eleccions flamenques i belgues del 25 de maig, coincidint amb les europees, s'hi presentarà amb un programa que no vol independitzar Flandes de Bèlgica, sinó que vol "evaporar" l'Estat belga. Constituir Flandes com un país dins d'una carcassa buida anomenada Bèlgica, amb total independència de Valònia, per mirar així de recuperar terreny a la capital. I, d'aquí 10-15 anys, ja veurem què passa.

Coincidint amb les eleccions europees del 25 de maig, Bèlgica votarà també els seus representants als parlaments de Flandes i Valònia, a més a més dels representants al parlament federal belga. Tres votacions en una: regionals/nacionals, federals i europees. L'N-VA aspira a ser majoritari al parlament belga, a repetir la victòria al parlament federal del 2010 i a ser el partit que més eurodiputats enviï a l'Eurocambra. Si se'n surt, i totes les enquestes així ho apunten, estarà del tot legitimat per tractar de desmantellar l'Estat belga des de dins.

La victòria de l'N-VA a les eleccions del 2010 va dur Bèlgica a una crisi política notable. De fet, el país es va passar 541 dies sense govern, assolint el rècord mundial en la matèria. "Però no es va notar gaire, perquè els governs de Flandes i Valònia ja anaven fent la seva", expliquen des de l'N-VA. Aquesta situació va convèncer l'independentisme flamenc de quina era l'estratègia que havia de seguir a partir de llavors: no calia continuar perseguint l'ideal d'una Flandes independent de forma immediata; n'hi havia prou amb una "evaporació" de l'Estat belga, que a la pràctica deixaria les mans lliures al govern flamenc per anar fent la seva. I, mentrestant, no s'ha de tocar la "qüestió de Brussel·les".

Favorit a les enquestes

I aquesta proposta sembla que és ben vista per la societat flamenca. L'última enquesta electoral, publicada per Le Soir, veu l'N-VA guanyador dels comicis amb el 22% dels vots. A molta distància s'hi trobaria el PS francòfon, amb el 10,5% dels vots. Però el parlament federal està estructurat de tal manera que la comunitat neerlandòfona i la francòfona hi estan representants a parts iguals, sense tenir en compte que la comunitat neerlandòfona és superior a la francòfona en la proporció d'un 60-40%. Ja al parlament actual, l'N-VA, amb el 17,4% dels vots, només ostenta 27 escons, mentre que el PS, amb el 13,7% dels vots, en té 26.

Per això l'N-VA veu com a encara més importants les eleccions al parlament de Flandes. L'independentisme flamenc es trobava en hores baixes el 2009, i no va aconseguir un resultat gaire positiu. Ara, la majoria d'enquestes el veuen com a guanyador absolut, amb el 32,2% dels vots. Si controla el govern flamenc en solitari i és majoritari al parlament belga, calcula que podrà dur a terme els canvis institucionals necessaris per fer viable el seu pla d'independència a llarg termini.

Projecció electoral de 'Le Soir' al parlament federal belga.