Bellaterra decidirà aquest setembre en una consulta si passa a ser un municipi independent de Cerdanyola del Vallès o continua com a entitat municipal descentralitzada (EMD), estatus que ostenta des de l'any 2008. "Ho farem des de la consciència que som un poble", declara Juanjo Brugera, portaveu de la comissió organitzadora de la consulta. "No tenim cap vincle amb Cerdanyola i hi ha estudis econòmics que demostren la viabilitat de Bellaterra com a municipi i la millora dels seus serveis sense haver de pujar impostos", argumenta.  

Les votacions es duran a terme en el marc d'un procés participatiu que es realitzarà els dies 10, 11, 14 i 15 d'aquest mes i el dia 16 ja es donaran a conèixer els resultats definitius. La pregunta que es farà als ciutadans serà "Vol que Bellaterra esdevingui Municipi?" i les possibles respostes seran tres: "sí", "no" i "altres", que permetrà que els participants facin les seves propostes. Tot plegat, compta amb l'autorització de l'Ajuntament de Cerdanyola i la pròpia EMD de Bellaterra, així com el fonament legal de la llei de consultes no referendàries. 

Tanmateix, no es tracta de la primera vegada que aquesta qüestió es debat. El 1974 Cerdanyola del Vallès ja va tombar el primer intent de Bellaterra d'esdevenir un municipi independent i, el 1992, el propi Brugera ja va participar en una segona temptativa de segregació, aleshores denegada per la Generalitat. 

Aquesta vegada, el procés s'ha pogut tirar endavant gràcies al partit pro independència anomenat Gent de Bellaterra i que en les passades eleccions municipals va aconseguir sis  dels nou regidors de l'EMD. Si, finalment, el resultat fos favorable a la segregació, Bellaterra hauria de dur al Parlament de Catalunya un expedient de segregació de Cerdanyola per tal que redacti una llei de creació del municipi, tal i com va passar l'any 2010 amb la separació de La Canonja de Tarragona, l'últim antecedent d'aquest tipus de procediment a Catalunya.