Qui ocupa l'alcaldia de Barcelona fa temps que assumeix que el càrrec va molt més enllà de l'àmbit municipal, fins i tot nacional, i que ha de tenir també una agenda que travessi països. Com la gestioni -amb encerts, excessos i oblits que venen també condicionats per les possibilitats de cada força política- és una altra qüestió. Segurament el gest més reconeixible en aquest terreny és la significació que va abraçar Pasqual Maragall amb Sarajevo, immersa en la guerra de Bòsnia als anys 90, que es va materialitzar amb la creació del "Districte 11", les crides insistents a l'alto el foc durant els Jocs Olímpics i la visita a la ciutat en ple setge.
Però amb el temps també s'ha anat diversificant aquest joc d'aliances i interessos més enllà de la capital catalana. Ara, Nació repassa l'agenda internacional dels tres darrers alcaldes de la ciutat: com operen i què ha fet moure Xavier Trias, Ada Colau i Jaume Collboni? Del hat-trick de Roma i Brussel·les -hi han anat els tres batlles- a l'actual intensificació humanitària amb Kíiv o Palestina.
Aquesta setmana l'alcalde barceloní ha estat, precisament, a la capital d'Ucraïna, malgrat l'ambaixada espanyola advertia d'un augment dels atacs russos. "Podíem esperar un moment més fàcil, però la solidaritat només té veritable sentit quan es demostra en els moments difícils", ha dit, en una intervenció al saló de plens de l'Ajuntament de Kíiv que, per la bona rebuda, ha satisfet molt la delegació barcelonina. El discurs, que segellava una missió de cooperació, ha anat acompanyat a més d'una promesa als estats comunitaris: "Barcelona no abandona una ciutat europea quan és atacada".
La visita a la ciutat ucraïnesa buscava escenificar el suport internacional al país, encara en ple conflicte amb Rússia, i mantenir una col·laboració que es va estrenar fa quatre anys. En concret, va ser amb l'alcaldia d'Ada Colau, en el moment en què va iniciar-se la invasió sobre el territori ucraïnès. Llavors, la màxima representant del consistori barceloní ja es va desplaçar fins a Kíiv com un viatge institucional d'urgència, acompanyada de suports materials i humanitaris. Ara, en aquest segon moviment, Collboni ha arribat a participar també d'una reunió amb el president del país, Volodímir Zelenski, tot aprofitant la presència al país també de Salvador Illa.
Les ciutats més visitades pels alcaldes
Però hi ha almenys dues ciutats que han estat a les agendes d'interès dels darrers tres alcaldes. La primera és Roma, per motius diferents. En el cas de Trias, la motivació principal eren unes jornades de la comunitat de Sant Egidi sobre pau, religions i diàleg. Per Colau, en canvi, tenia a veure amb la gestió migratòria i els drets humans, en ple pic de debat per les arribades pel Mediterrani, un front que preocupava alcaldes italians i de l'estat espanyol. Aquesta mateixa preocupació havia fet que abans la mateixa alcaldessa es desplacés fins a Alemanya per interessar-se per les polítiques d'acollida de refugiats, l'any 2015.
Finalment, Collboni es va desplaçar a la capital d'Itàlia per, entre altres accions, tenir una reunió bilateral amb l'ajuntament romà sobre gestió turística i mobilitat. A Roma precisament es va instal·lar durant un any Maragall el 1997 quan va deixar l'alcaldia i per fer de professor i preparar-se per les eleccions catalanes.
Amb Brussel·les, de nou, els tarannàs deixen pistes de les línies estratègiques de cada govern. Per l'alcalde de Convergència i Unió (CiU) el pas va estar relacionat amb un premi sobre "innovació". Amb Colau, amb la integració dels migrants. I amb l'actual alcalde barceloní del PSC, el seu paper ha ocupat diversos àmbits d'interès, però un dels més destacats és la seva postura com a coordinador de la necessitat de més suport de la Unió Europea (UE) a les grans ciutats en polítiques d'habitatge.
Igualment, malgrat la distància, la llista de destinacions repetides també subratllar-hi Nova York, als Estats Units. Xavier Trias hi va viatjar tres vegades, la primera durant una gira nord-americana. L'aproximació de l'alcalde de CiU l'any 2011 va incloure tant una reunió amb l'alcalde local del moment -Michael Bloomberg- com reunions amb inversors privats per promoure l'anomenada Marca Barcelona, amb la menció d'esdeveniments com el Mobile World Congress, el Primavera Sound o el Sónar. Més tard, hi tornaria, per una cita de l'ONU sobre mobilitat urbana i, en una última ocasió, es reuniria amb el següent alcalde, Bill de Blasio, per posicionar també la idea barcelonina de les smart cities. Quan hi va anar Colau, la representant de BComú (2018 i 2019) s'hi desplaçava per la invitació a dues convocatòries de les Nacions Unides: la primera sobre regulacions en matèria d'habitatge i la segona sobre accions contra la crisi climàtica.
Altres ciutats que han repetit presència institucional de l'alcalde barceloní els darrers quinze anys són Sarajevo (Trias i Collboni), Bogotà (Trias i Colau), Milà (Colau i Collboni), París (Colau i Collboni) o Dubai (Trias i Collboni).
Tres perfils diferenciats
Si bé a vegades les ciutats que es visiten són la mateixa, el matís més rellevant és que els objectius poden ser molt diferents. En aquest sentit, els interessos de l'alcalde convergent tenien molta més relació amb la figura de Barcelona com a "smart city", com a pol innovador, i així es va encarregar de fer-ho notar als Estats Units, als Emirats Àrabs Units, a Colòmbia, a Bèlgica, però també a l'Índia i al Brasil, arribant a signar un acord rellevant sobre aquesta matèria a Rio de Janeiro.
En el cas de la líder de BComú es pot afirmar que l'agenda buscava un equilibri més enfocat als drets humans i les migracions, d'una banda, i al lideratge de la xarxa de grans ciutats, amb el focus posat en l'urbanisme i la lluita contra el canvi climàtic. Ada Colau ha estat més present en cimeres d'aquests àmbits (Bogotà, Quito, Brussel·les, Nova York, Copenhaguen o Buenos Aires). En aquesta línia, una de les obsessions més marcades de la cap de files dels comuns a Barcelona era teixir una complicitat internacional amb dues figures rellevants més, identificades com a progressistes, com eren Sadiq Khan, alcalde de Londres, i Anne Hidalgo, alcaldessa de París.
En el cas de Collboni, a banda del ja esmentat impuls a la unió d'alcaldies europees pel dret a l'habitatge des del municipalisme, el seu perfil ha anat diversificant més l'agenda internacional. El punt més embolicat de l'alcalde socialista és la relació amb Israel, ja que inicialment el govern del PSC va apostar per desfer el trencament de ponts que havia plantejat Colau, però quan el genocidi israelià sobre Gaza es va intensificar, Jaume Collboni va endurir el to contra el govern de Benjamin Netanyahu i va intentar fer-hi una missió de pau. Tanmateix, va acabar sent vetat d'entrar al país a l'últim moment, quan hi volia accedir i tenia tota l'agenda preparada. Finalment, va adaptar-se i va convertir el viatge en una estada a Jordània en suport dels palestins refugiats.
A banda, però, el màxim representant de l'Ajuntament també acaba de passar per Sarajevo (a més de Varsòvia i Kíiv) per reforçar el paper simbòlic de la ciutat i alhora anunciar que al novembre es convertirà en el nou escenari d'una reunió amb els municipis de l'actual Districte 11, dedicat a les ciutats de Palestina, un dels segells de l'executiu de Collboni. Així, malgrat que quedin uns pocs mesos de mandat, l'agenda continua viva.
