L'esclat del cas Mercuri va néixer a partir d'una denúncia que l'aleshores regidora d'Iniciativa per Catalunya-Els Verds Carme Garcia (Badajoz, 1957) va dur a la Fiscalia, gràcies també a la valentia d'un empresari que es va negar a acceptar les regles de joc de l'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos. Sense saber-ho, Garcia es va convertir en alertadora. Una missió que, com a devota de l'administració pública, va decidir autoimposar-se. Un sector on hi ha dedicat 30 anys de la seva vida professional en defensa, diu, de l'interés públic i col·lectiu.

No només això, Garcia també assegura estimar Sabadell, "és la meva ciutat", on va arribar el 1987. Va ser, també sense intenció, la lluita frontal contra Bustos a la sala de plens. El pas que va donar per denunciar una suposada mala praxis a l'Ajuntament va condicionar la seva vida. Una dècada després, en una entrevista a NacióDigital reflexiona i repassa els anys previs i posteriors a l'esclat del cas mantenint els seus valors inalterats.

- Li demanaré un exercici de memòria, com recorda aquell 27 de novembre de 2012?

- Era d'hora al matí i uns familiars, que estaven escoltant les notícies, em van avisar que els Mossos havien entrat a l’Ajuntament de Sabadell. Vaig anar cap allà, vivia a prop. En arribar, vaig veure molts periodistes a la porta. Ja a dins em vaig trobar Bustos i recordo que deia que tot era una conxorxa contra ell. Va ser ell qui va dir als periodistes que això havia estat una denúncia d'una regidora. Sense dir el meu nom, em va atribuir tot el que estava passant. Això va provocar que, en sortir de l'Ajuntament, em veiés obligada a fer declaracions explicant que certament l'any 2010 havia portat a Fiscalia la informació que un petit empresari m'havia proporcionat. M'estimo aquesta ciutat i per damunt de tot defenso l'interés públic i col·lectiu. Fer l'oposició al PSC era el més coherent i sensat que podia fer per tothom i per mi mateixa. La condició per anar de cap llista d'ICV-EUiA a les eleccions de 2007 era no pactar amb Bustos, pel seu tarannà i l'estil de governar que tenia, i m'ho van acceptar.

- Com va ser aquell mandat?

- Dur. Vam treure quatre regidors i sense ser el grup majoritari de l'oposició, per les crítiques i pressions que rebia de Bustos, el meu nom es va associar com a oposició frontal a ell. Això va fer que aquest empresari i d'altres persones volguessin parlar amb mi. Van ser uns anys difícils per tots els grups que estàvem a l'oposició: mancava transparència i respecte per la institució i pel bé comú. Es governava com si fos el negoci particular d'alguns, que fas i desfàs, col·loques i reparteixes favors. Bustos no estava acostumat a tenir quatre grups fiscalitzant, ho vivia fatal i ens ho feia pagar. En els mandats anteriors únicament l'Entesa per Sabadell va estar a l'oposició i això també cal dir-ho. Per això, vull resaltar que va ser molt positiu el treball que vam fer entre 2007 i 2011. Llàstima que un cop va esclatar el cas Mercuri no vam saber fer la suficient pinya i això encara es paga ara.
 
- I aquesta fiscalització i control que feia, hagués estat tal si Bustos no fos com el descriu?

- I tant que no! M'hagués agradat actuar amb un rol de cooperació i, fins i tot en aquell moment, no hagués tingut cap problema per governar amb els socialistes. El meu partit ja ho feia en altres administracions. És important dir-ho ara, ja tinc 65 anys, i a ningú se li passarà pel cap pensar que vull treure'n profit, no busco res i tampoc abans. El meu paper no va ser agradable ni gratificant. I si algú s'ho pensa, està molt equivocat.

[blockquote]"No es pot posar el focus en una sola persona, és molt còmode acusar només a Bustos"[/blockquote]
- I vist ara, amb la perspectiva dels 10 anys?

- Fins que no va esclatar tot, i era important que ho fes, perquè el que estava passant a la ciutat era molt greu. Vaig patir molt, especialment els quatre anys previs i calia que donés el pas i denunciar-ho. També m'agradaria que quedés clar que no es pot posar el focus en una sola persona, en el líder. Sí, Bustos era un seductor, castigador i conseguidor. Però també és molt còmode acusar-lo només a ell, sobretot pels que estaven al seu voltant. No és possible tenir el lideratge que va tenir, sense el beneplàcit dels seus equips i dels altres, i dels alts tècnics i funcionaris. Hi havia gent que va mirar cap a un altre costat. Cal que aquests també se sentin incòmodes, perquè si no és així, no canviarà res. Bustos, al cap i a la fi, ja és a la presó.

- I què li sembla que hi hagi ingressat finalment per la retirada de multes?

- No gaudeixo que estigui a la presó, però no ho està per la retirada de multes, encara li queden alguns judicis. Totes les peces són, de fet, les més importants, i aquí vull felicitar la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció [acusació popular en diverses peces]. Però, lamentablement, la justícia és molt lenta. Ni em vaig alegrar ni vaig celebrar res. Tampoc ho faré amb el que queda. Hauria volgut que a la meva ciutat no hagués passat mai. I ho vull remarcar: mai. Vaig patir molt, però també molta altra gent per com s'estaven fent les coses, tant de dins de l'Ajuntament com de fora... Hi havia un condicionant: “Em porto bé amb tu i tu també t'has de portar bé amb mi”. Això era una espasa de Dàmocles en el món econòmic, social i cultural, a tot arreu. I no es podia viure així, sense tenir una llibertat completa i això, col·lectivament, ens empobria. I gràcies aquest empresari, que es va mostrar disposat a declarar, va començar tot. Ara bé, també va haver-hi durant aquest temps petits i mitjans empresaris que em van dir que no podien treballar a Sabadell si no complien un seguit del que et deia, de condicionants.
 
- I com neix el contacte amb aquest empresari?

- Em va insistir per correu que volia parlar amb mi. No confiava del tot, perquè podia ser un parany: potser m'explicaria irregularitats i després no ho denunciaria, tal com ja m'havia passat altres cops. Finalment, ens vam reunir tres vegades i el que l'honora, a diferència de la resta, és que sí estava disposat a declarar. I és en l'última trobada, que va ser a l'Urpí, i diguem que em vaig sentir incòmode. Ell em va donar dos USB. Era un mes desembre, a prop de l'època nadalenca, i recordo que plovia i em va apropar a la seu del partit, que estava al costat, perquè volia deixar una documentació.

Al dia següent em van informar que havien entrat a robar i que s'havien endut torres d'ordinadors. Aleshores, al febrer de 2010, vam anar a denunciar-ho als Mossos amb el president d'Iniciativa del moment, l'Aureli Calvo. I va ser a la comissaria quan vaig decidir que havia arribat el moment de denunciar-ho tot davant la pregunta de la policia si teníem alguna sospita o coneixement qui podia ser l'autor o autors. I ho van gestionar perquè el tema acabés a Fiscalia.
 
- I com viu des de que ho va portar a Fiscalia i fins que va esclatar tot.

- Només el meu entorn va saber que vaig anar a Fiscalia. Però, un cop va començar la investigació, ja vaig assumir que no havia de parlar amb ningú, calia discreció absoluta i deixar que la justícia fes la seva feina. Crec que, passat un any i veient que no s'havia mogut res, tothom va donar per fet que tot s'havia aturat, la cosa es va relaxar i d'aquí que la gent parlés. El pitjor d'aquella època va ser la divisió al meu grup municipal. EUiA, una setmana després de les eleccions de 2011, va trencar la formació. Bustos era un artista dividint i provocant crisis en tots els partits. Però no el culpo, en aquest cas com en tants, feia la seva feina i altres li compraven les seves propostes. En aquell temps vaig perdre la meva innocència política. No és suficient dir que ets d'esquerres, les paraules no compten, compten els fets.

[blockquote]"L'experiència demostra que qui lluita contra la corrupció acostuma a pagar un preu molt alt"[/blockquote]
- Va passar por o va témer algun tipus de represàlia?

- Cal recordar que Bustos tenia càrrecs a les federacions de municipis catalana i espanyola, a la Diputació, a l'AMB, a l’Ajuntament i al seu partit i influències en el món econòmic. Molta gent li devia favors. Per tant, era conscient que tindria represàlies i solituds. Es parla molt de lluitar contra la corrupció, però l'experiència demostra que qui ho fa acostuma a pagar un preu molt alt. Hi ha molta hipocresia i diferents vares de mesurar... En aquell moment, si Bustos hagués estat un alcalde del PP o CiU la reacció i resposta política en general, hauria estat molt més contundent. En tot cas, el poble, que no depèn dels càrrecs polítics, no falla mai.

A Sabadell i fora de la ciutat m'he sentit molt reconeguda per la gent, fins i tot, votants socialistes. Sempre recordaré especialment dues persones, ja força grans, una al barri de la Creu de Barberà i una altra a Can Deu. La primera em va dir: “Ha fet el que havia de fer” i l'altra: “No m'ho podia imaginar però sí el que sembla és cert, ha fet el que calia”.

- I tot el contrari, sentir-se increpada o fins i tot, insultada?

- No, rotundament no. Mai ningú m'ha increpat o insultat. Hi havien silencis, baixades de mirades, però també moltes de complicitat i de suport veïnal, de membres d'entitats... Del poble, en definitiva. La decepció va ser més política; d'aquells que considerava més propers, ja ho he comentat. I què en vaig extreure? Al meu parer, el més important, l'aprenentatge personal i polític més significatiu, el qual vull compartir: no pot haver corrupció ni corruptes sense la col·laboració de moltes persones de l'entorn immediat i dels mateixos partits i això no té una ideología concreta. Lamentablement, és transversal. Afecta uns partits més que d'altres, però està a l'essència de l'ésser humà i de les ànsies de poder.

Hem d'ampliar el focus. Corrupte ho és tothom que col·labora o mira cap una altra banda. També vull enviar un missatge per a tots aquells que, en algun moment, vulguin ser alertadors: no penseu en beneficis o reconeixements externs. És possible que mai arribin. Penseu en el vostre reconeixement i satisfacció personal, i en l'exemple que deixeu en aquells que us estimen, en res més.

- I a vostè, per què no l'han atret aquestes “ànsies de poder”?

- No soc perfecta, ni vull donar lliçons de moral a ningú. Explico les coses com les vaig viure. A mi també m'agrada el poder, si no fos així no hauria estat regidora ni diputada. M'agrada el poder que dona per la capacitat de canviar les coses, transformar realitats, influir en polítiques en les quals considero que es poden millorar la vida de la població, decidir i prioritzar on es destinen els recursos. En definitiva, el poder de la bona política.

[noticiadiari]71/1654[/noticiadiari]
- Imagino que tot aquest temps l'havia desgastat molt.

- Sí, molt! I m'agradaria remarcar, i recordar, el suport, entre les eleccions de 2011 i l'esclat del cas, del regidor Carles Marlés. Vam quedar els dos, ell i jo, i li ho agraeixo molt, perquè la meva voluntat era no pactar amb Manuel Bustos i em va donar el suport. I el que em va quedar, ja quan vaig deixar el ple, era com un dol molt profund i a la vegada un alleugeriment. També una sensació que seria un revulsiu, perquè la ciutat es regeneraria.

Considero que encara és així. Crec que per a la ciutat ha estat positiu i lamento els costos personals que ha suposat; però no soc la responsable d'això. El que no pot ser és que ens acabem sentim malament aquells que denunciem que s'està fent mal a la ciutat. També haig de dir que mentiria si dic que em sap greu alguna cosa, perquè insisteixo no em sento responsable del que estava passant i de totes les conseqüències.
 
- S'ha sentit reconeguda per assumir aquest paper d'alertadora?

- Sí, com he dit, molt reconeguda per la família, els amics i per molta gent de la ciutat. I sobretot el meu propi reconeixement. Això és el més important. L'esclat del cas Mercuri va posar nerviosa molta gent. En aquell moment, va haver-hi el dubte que podia haver quedat en un no res, que sortosament no ha estat així. Com haguéssim quedat aquells que vam posicionar-nos?

- I li va durar molt aquesta inquietud?

- Sí, pràcticament un any. I d'aquí el meu distanciament de la política. Ja ho comentava abans, Bustos era una persona que concentrava molt de poder, amb l'acumulació de càrrecs, i podia moure coses, perquè hi havia molts acords, més enllà de l'àmbit municipal, en els quals hi havia el meu partit.

- Espera aquest reconeixement institucional, encara que sigui tard, tal com li ha passat a l'exregidora de Barcelona Itziar González.

- No, en absolut, i menys ara que a l'Ajuntament de Sabadell torna a governar el PSC. L'alcaldessa, Marta Farrés, va ser la mà dreta de Bustos i ni tan sols ha demanat disculpes públiques pel cas Mercuri.

- Per acabar, si ara tornès enrere, agafaria aquells USB o ho deixaria estar?

- Ho tornaria a fer, sense cap mena de dubte.