29
de juliol
del
2022
No hi haurà amnistia, si més no a curt o mig termini. Aquesta és una de les demandes de la part catalana en la taula de diàleg, que s'ha reactivat aquesta setmana a Madrid. L'altra és l'autodeterminació, que tampoc hi serà. Són dues reclamacions de màxims que el govern espanyol ni tan sols ha volgut abordar en el fràgil marc d'aquestes converses entre Estat i Generalitat. Sense això, els primers passos que les dues parts s'han conjurat per fer són en l'agenda antirepressiva -desjudicialitzar el procés-, després d'anys en què s'ha deixat la solució al conflicte en mans dels jutges. Com es fa això?
L'estratègia acordada entre l'executiu espanyol i el Govern passa per modificacions legislatives, que s'haurien de traduir en una reforma del codi penal abans d'acabar l'any. Concretament, del delicte de sedició, en la línia d'"harmonitzar" la legislació espanyola a les democràcies europees. "La majoria hi és", deia aquest dimecres la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. La majoria de la investidura de Pedro Sánchez no seria suficient per modificar una llei orgànica com el codi penal. Sánchez va ser investit per majoria simple, de 167 vots, i cal majoria absoluta, de 175. El paper de Junts, per tant, seria essencial.
Les modificacions legislatives són una eina útil, perquè poden limitar el marge de maniobra als jutges, que són els encarregats de fer aplicar les lleis, i afectaria totes les persones implicades en procediments judicials (sempre que es modifiquin aquells delictes que se'ls imputen), també els exiliats. Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Marta Rovira se'ls persegueix per delictes de rebel·lió i sedició, però difícilment seran extradits a Espanya per aquest tipus delictiu, que ni Bèlgica ni Suïssa reconeixen. Modificacions en aquesta línia podrien facilitar el retorn a l'Estat, si bé Puigdemont sempre s'ha desmarcat de solucions individuals.
Canviar les lleis és el camí que han explorat ERC, Junts, PSC i comuns en relació a la sentència del 25% de castellà a les escoles. El mecanisme -modificar la llei d'usos lingüístics a l'educació- ha estat pactat amb els socialistes i avalat també pel govern espanyol, que s'ha compromès a no impugnar-lo després de la reunió d'aquesta setmana. Per ara, aquesta maniobra ha permès guanyar temps: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès que la sentència del 25% no es pot aplicar amb el nou marc legal i l'ha portat al Tribunal Constitucional (TC), que es pronunciarà en els propers mesos. Si manté el criteri dels darrers anys, l'alt tribunal hauria d'avalar la proposta de la Generalitat.
Malgrat els acords que es puguin assolir, els tribunals s'han convertit en una eina dels partits espanyolistes per mirar d'aturar els moviments de l'independentisme. El PSC també hi ha recorregut en diverses ocasions, una de recent és el recurs al TC contra la decisió de la mesa del Parlament pel vot delegat de Lluís Puig. L'alt tribunal l'ha anul·lat i tot plegat podria acabar en una nova causa oberta per desobediència -com les que han afectat les dues últimes meses del Parlament-, perquè la mesa liderada per Laura Borràs manté, per ara, el vot de l'exconseller exiliat, malgrat que encara no hi ha hagut un requeriment judicial perquè deixi de fer-ho. Els partits espanyolistes exploren denúncies per altres delictes, com ara la prevaricació.
Forçar moviments de l'Advocacia de l'Estat i la Fiscalia
A falta de concrecions sobre aquestes modificacions legislatives, el camí per allunyar els jutges del conflicte polític és llarg i complex, i hi haurà retrocessos en els propers mesos. Se n'han vist, de fet, fa pocs dies amb la decisió de l'Audiència de Barcelona, a instàncies de la Fiscalia, de fer repetir el judici als síndics de l'1-O, que van ser absolts fa més d'un any. A dia d'avui, segons Òmnium, hi ha 1.432 persones investigades en procediments penals per defensar el dret a l'autodeterminació. També 1.200 persones afectades en procediments administratius i comptables -com ara les causes al Tribunal de Comptes-. Donar el poder als tribunals és relativament senzill, però treure'ls aquestes atribucions no ho és tant.
El govern espanyol té marge per donar ordres a l'Advocacia de l'Estat, que són els serveis jurídics de la Moncloa i en depenen directament, per apartar-se de totes aquelles causes en què forma part o bé rebaixar la pressió. Aquest moviment ja s'ha vist darrerament: l'Advocacia de l'Estat va apartar-se de la causa per les despeses en acció exterior al Tribunal de Comptes. En d'altres causes, però, continua actuant per impulsar el procediment i en el cas concret dels exiliats els serveis jurídics de l'estat espanyol continuen pressionant els dirigents independentistes.
Pel que fa a la Fiscalia, el govern espanyol també té marge per actuar, però menys. El càrrec de fiscal general de l'Estat l'escull el govern, i marca la línia d'actuació de tota la Fiscalia, un òrgan jeràrquic. El càrrec l'ocupa ara Álvaro García Ortiz, després de la renúncia de Dolores Delgado. El ministeri fiscal ha estat en els darrers anys un dels actors més bel·ligerant contra l'independentisme -la Fiscalia del Tribunal Suprem continua mantenint que l'1-O va ser rebel·lió- i la Moncloa tindrà difícil fer variar significativament aquesta posició sense veure com els propis fiscals -gelosos de la seva independència- denuncien pressions. La Fiscalia, i concretament la del Suprem, és una institució amb poder.
Causes que ja no es tancaran
En els propers mesos hi ha causes que es començaran a resoldre, i que ja difícilment es tancaran malgrat la voluntat dels governs català i espanyol d'avançar en la desjudicialització. El judici a l'expresident del Parlament, Roger Torrent, i l'antiga mesa, serà a la tardor i la Fiscalia demana penes d'inhabilitació per haver permès la tramitació de dues resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació. També hi haurà judici aviat, previsiblement a finals d'any, a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga (membre de la delegació catalana a la taula de diàleg), i els diputats d'ERC, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, pels preparatius del referèndum. En aquests dos darrers casos, amb penes que poden arribar a ser de presó.
A l'horitzó hi ha encara moltes causes pendents i s'haurà de veure si la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat -en aquells casos en què formi part del procediment- rebaixen la pressió. La causa del jutja 13 pels preparatius del referèndum, l'ofensiva contra l'acció exterior de la Generalitat, tot allò relacionat amb l'operació Volhov, la persecució contra els CDR (en què el ministeri fiscal continua buscant indicis de terrorisme mentre el jutge instructor té pressa per tancar la investigació), la batalla jurídica de l'exili i el posicionament del Suprem, i les causes pendents al Tribunal de Comptes continuaran fent camí de cara al proper curs polític, mentre Generalitat i Moncloa miren de no alimentar més la judicialització.
L'estratègia acordada entre l'executiu espanyol i el Govern passa per modificacions legislatives, que s'haurien de traduir en una reforma del codi penal abans d'acabar l'any. Concretament, del delicte de sedició, en la línia d'"harmonitzar" la legislació espanyola a les democràcies europees. "La majoria hi és", deia aquest dimecres la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. La majoria de la investidura de Pedro Sánchez no seria suficient per modificar una llei orgànica com el codi penal. Sánchez va ser investit per majoria simple, de 167 vots, i cal majoria absoluta, de 175. El paper de Junts, per tant, seria essencial.
Les modificacions legislatives són una eina útil, perquè poden limitar el marge de maniobra als jutges, que són els encarregats de fer aplicar les lleis, i afectaria totes les persones implicades en procediments judicials (sempre que es modifiquin aquells delictes que se'ls imputen), també els exiliats. Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Marta Rovira se'ls persegueix per delictes de rebel·lió i sedició, però difícilment seran extradits a Espanya per aquest tipus delictiu, que ni Bèlgica ni Suïssa reconeixen. Modificacions en aquesta línia podrien facilitar el retorn a l'Estat, si bé Puigdemont sempre s'ha desmarcat de solucions individuals.
Canviar les lleis és el camí que han explorat ERC, Junts, PSC i comuns en relació a la sentència del 25% de castellà a les escoles. El mecanisme -modificar la llei d'usos lingüístics a l'educació- ha estat pactat amb els socialistes i avalat també pel govern espanyol, que s'ha compromès a no impugnar-lo després de la reunió d'aquesta setmana. Per ara, aquesta maniobra ha permès guanyar temps: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès que la sentència del 25% no es pot aplicar amb el nou marc legal i l'ha portat al Tribunal Constitucional (TC), que es pronunciarà en els propers mesos. Si manté el criteri dels darrers anys, l'alt tribunal hauria d'avalar la proposta de la Generalitat.
Malgrat els acords que es puguin assolir, els tribunals s'han convertit en una eina dels partits espanyolistes per mirar d'aturar els moviments de l'independentisme. El PSC també hi ha recorregut en diverses ocasions, una de recent és el recurs al TC contra la decisió de la mesa del Parlament pel vot delegat de Lluís Puig. L'alt tribunal l'ha anul·lat i tot plegat podria acabar en una nova causa oberta per desobediència -com les que han afectat les dues últimes meses del Parlament-, perquè la mesa liderada per Laura Borràs manté, per ara, el vot de l'exconseller exiliat, malgrat que encara no hi ha hagut un requeriment judicial perquè deixi de fer-ho. Els partits espanyolistes exploren denúncies per altres delictes, com ara la prevaricació.
Forçar moviments de l'Advocacia de l'Estat i la Fiscalia
A falta de concrecions sobre aquestes modificacions legislatives, el camí per allunyar els jutges del conflicte polític és llarg i complex, i hi haurà retrocessos en els propers mesos. Se n'han vist, de fet, fa pocs dies amb la decisió de l'Audiència de Barcelona, a instàncies de la Fiscalia, de fer repetir el judici als síndics de l'1-O, que van ser absolts fa més d'un any. A dia d'avui, segons Òmnium, hi ha 1.432 persones investigades en procediments penals per defensar el dret a l'autodeterminació. També 1.200 persones afectades en procediments administratius i comptables -com ara les causes al Tribunal de Comptes-. Donar el poder als tribunals és relativament senzill, però treure'ls aquestes atribucions no ho és tant.
El govern espanyol té marge per donar ordres a l'Advocacia de l'Estat, que són els serveis jurídics de la Moncloa i en depenen directament, per apartar-se de totes aquelles causes en què forma part o bé rebaixar la pressió. Aquest moviment ja s'ha vist darrerament: l'Advocacia de l'Estat va apartar-se de la causa per les despeses en acció exterior al Tribunal de Comptes. En d'altres causes, però, continua actuant per impulsar el procediment i en el cas concret dels exiliats els serveis jurídics de l'estat espanyol continuen pressionant els dirigents independentistes.
Pel que fa a la Fiscalia, el govern espanyol també té marge per actuar, però menys. El càrrec de fiscal general de l'Estat l'escull el govern, i marca la línia d'actuació de tota la Fiscalia, un òrgan jeràrquic. El càrrec l'ocupa ara Álvaro García Ortiz, després de la renúncia de Dolores Delgado. El ministeri fiscal ha estat en els darrers anys un dels actors més bel·ligerant contra l'independentisme -la Fiscalia del Tribunal Suprem continua mantenint que l'1-O va ser rebel·lió- i la Moncloa tindrà difícil fer variar significativament aquesta posició sense veure com els propis fiscals -gelosos de la seva independència- denuncien pressions. La Fiscalia, i concretament la del Suprem, és una institució amb poder.
Causes que ja no es tancaran
En els propers mesos hi ha causes que es començaran a resoldre, i que ja difícilment es tancaran malgrat la voluntat dels governs català i espanyol d'avançar en la desjudicialització. El judici a l'expresident del Parlament, Roger Torrent, i l'antiga mesa, serà a la tardor i la Fiscalia demana penes d'inhabilitació per haver permès la tramitació de dues resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació. També hi haurà judici aviat, previsiblement a finals d'any, a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga (membre de la delegació catalana a la taula de diàleg), i els diputats d'ERC, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, pels preparatius del referèndum. En aquests dos darrers casos, amb penes que poden arribar a ser de presó.
A l'horitzó hi ha encara moltes causes pendents i s'haurà de veure si la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat -en aquells casos en què formi part del procediment- rebaixen la pressió. La causa del jutja 13 pels preparatius del referèndum, l'ofensiva contra l'acció exterior de la Generalitat, tot allò relacionat amb l'operació Volhov, la persecució contra els CDR (en què el ministeri fiscal continua buscant indicis de terrorisme mentre el jutge instructor té pressa per tancar la investigació), la batalla jurídica de l'exili i el posicionament del Suprem, i les causes pendents al Tribunal de Comptes continuaran fent camí de cara al proper curs polític, mentre Generalitat i Moncloa miren de no alimentar més la judicialització.