06
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
07
d'octubre
a les
7:18h
Hi ha un debat intens en el si de la direcció del PP espanyol sobre l’estratègia a seguir enmig de la crisi que ha trasbalsat el principal partit de l’oposició. Segons ha pogut saber NacióDigital, la cúpula es debat entre garantir l’abstenció del PSOE de cara a la investidura –com tot indica que és a l’abast després de la dimissió de Pedro Sánchez- o forçar unes terceres eleccions. En aquest cas, sabent que el PP jugaria amb avantatge i agafaria els socialistes en una situació d’extrema debilitat.
La temptació viu al replà. Des del 20-D, el Partit Popular no ha fet més que millorar la seva situació. Per contra, el PSOE ha anat arrossegant una greu crisi interna que ha tingut la seva expressió en la política de pactes. La caiguda de Pedro Sánchez l’1 d’octubre, en la darrera sessió del comitè federal, es va atribuir al bloqueig de la política espanyola i a l’entossudiment del secretari general en el “no és no” a Mariano Rajoy.
Dins del PSOE, molts van considerar que amb la sortida d’escena de Sánchez, s’havia trobat el desllorigador. Els socialistes havien encarrilat el camí cap a l’abstenció, una abstenció tècnica, és a dir, facilitar d’alguna manera la investidura de Mariano Rajoy sense comprometre’s a més. La sorpresa ha vingut per les declaracions d’alguns dirigents del PP que, davant l’ensulsiada socialista, exigeixen més “contrapartides”. Rafael Hernando, el portaveu del PP al Congrés, va declarar dimecres que calia garantir l’estabilitat. No n’hi havia prou de permetre la formació d’un executiu, sinó que el PSOE s’havia de comprometre en els pressupostos i les lleis més importants.
La derrota del PP en el ple del dimarts al Congrés en la votació de proposicions de llei contra la cadena perpètua revisable i la LOMCE ha alimentat les veus que en el si de la direcció del PP propugnen aquests dies no facilitar les coses a la gestora que governa el PSOE.
Dos camins enfrontats
Rajoy té davant seu dues línies estratègiques. D’una banda, un sector dur –que va visualitzar Rafael Hernando- creu que mai tindran el PSOE en una situació de feblesa com l’actual. Unes terceres eleccions aplanarien el camí per a una majoria clara del PP, deixarien els socialistes destarotats i fragmentarien encara més el bloc d’esquerres. Quin partit deixaria passar una oportunitat com aquesta? A més, seria possible vendre-ho a l’exterior. El valor de l’estabilitat s’entén a Europa i en els mercats, i un escenari amb una investidura assolida de manera agònica i amb un govern que va perdent votacions importants podria ser pitjor que anar ja directament a unes terceres eleccions. Com? Exigint al PSOE coses que no podrà acceptar. Sobretot perquè la nova direcció a Ferraz mira de reüll els moviments que pugui fer l’encara present Pedro Sánchez. Passar del “no és no” a un acord de legislatura seria excessiu fins i tot per alguns barons.
Per contra, un sector més institucional del PP creu que cal evitar com sigui unes terceres eleccions. Són els que afirmen aquests dies que una convocatòria com aquesta la carrega el diable, que convé al sistema espanyol un PSOE que resisteixi l’embat actual, que un Podem reforçat seria un risc i, sobretot, que mai se sap el que podria sorgir d’unes urnes cridades per tercera vegada en un any. Dins del PP també hi ha veus que són del tot contràries a afeblir encara més el sistema bipartidista sorgit de la transició.
Les declaracions d’aquest dijous de Mariano Rajoy, insistint en què l’important és assegurar la investidura semblen indicar que l’ala prudent del PP s’ha imposat. Però no hi ha un criteri unívoc a Génova i les setmanes que vénen poden oferir sorpreses.