Ciutadans ja és la segona força de l'Estat, segons l'últim baròmetre del CIS. A diferència d'altres enquestes, aquesta no el situa per davant del PP, però sí que li reconeix un creixement constant. Per on suma el partit d'Albert Rivera? Tot i que el seu ascens és força equivalent a la caiguda dels populars, la realitat no és tan simple i respon a diverses raons.

La comparativa del perfil del potencial votant de Cs amb la del que li va donar suport el 2016 -segons el baròmetre post-electoral del CIS- dibuixa una formació capaç de captar vot -en menor o major mesura- de tots els partits i sectors, de forma força equilibrada, consolidant-se cada cop més com un partit central. A diferència del que li passa a Podem, s'espolsa la imatge que tenia de força exclusivament jove, urbana i per a gent formada, fins a ser capaç de penetrar en capes transversals.

1 - Ex-votants del PP... i del PSOE o l'abstenció

Només la meitat dels enquestats que ara diuen que votarien Cs ja ho van fer el 2016. L'altra meitat són nous electors que provenen d'un gran nombre d'espais. El principal àmbit de pesca és el dels antics votants del PP, ja que quasi el 20% dels que ara farien costat a Rivera ho van fer a Mariano Rajoy fa dos anys. Tot i això, no és gens menyspreable el 8,1% que arriba del PSOE o fins i tot el 3,5% d'Units Podem i les seves confluències. Cs és també el partit preferit dels que el 2016 van ser abstencionistes, massa joves per votar o que van optar pel nul o el blanc.

Sigui com sigui, el PP és qui hauria de patir més davant l'ascens dels lliberals. No només perquè el 16,6% dels seus votants ja han decidit fer el pas a la formació de Rivera, sinó perquè aquesta xifra pot créixer i molt en els propers baròmetres. En la pregunta sobre si es plantejarien donar suport a Cs, que es respon en una escala del 0 al 10 -de menys a més probable-, un 59,6% dels electors populars del 2016 respon amb un 5 o superior. Sis de cada deu votants del PP, per tant, podrien fer el pas a Cs.
 
2 - Un electorat entre centrista i dretà

Malgrat que Cs es defineix com partit de centre, té gairebé tants votants que se situen en el punt mig de l'eix social com dels que ho fan lleugerament o totalment a la dreta. I la tendència sembla que vagi a equilibrar-se cada cop més: entorn un 38% es defineixen de centre i un 37,6% de centre-dret o dreta. L'aliança amb el PP, però, no li ha fet perdre el suport de prop del 15% de votants que es troben a l'esquerra, i fins i tot el percentatge que representen ha crescut lleugerament, i en termes absoluts ho ha fet força més -ja que el cos electoral global també és major ara-.
 
3 - Un partit d'empresaris, obrers no qualificats... i jubilats

Cs era una formació que destacava el 2016 sobretot entre els empresaris, directius i quadres mitjos, els col·lectius en els que hi tenia més entrada. Des de llavors, hi ha consolidat a l'alça aquesta ascendència -més del 20% dels membres d'aquests col·lectius votarien ara Rivera, un percentatge que duplica els que opten pel PP o el PSOE-, però en aquest temps també ha aconseguit millorar els suports entre obrers no qualificats -el 20,8% d'aquests serien electors liberals-, aturats -un 13,7%-, estudiants -22,6%- i sobretot jubilats -han passat de fer-li confiança el 3,8% a l'11,6%-. Això fa que el seu cos electoral estigui ara més repartit.
 
4 - Més suport si té més formació

Un dels camps en els quals li costa més penetrar a Cs és en el dels electors amb nivells d'estudis baixos. El 2016, contrastava el 12,7% dels vots que va obtenir entre els espanyols amb estudis superiors i el 3% entre els que no tenien estudis o el 4,6% entre els que en tenen només de primària. I aquest diferencial es mantindria ara. Segons l'últim baròmetre, només un 3,4% dels espanyols sense estudis faria confiança a Rivera, mentre que sí que ho faria un 22,1% dels que han completat tota secundària o un 21,5% dels que tenen estudis superiors -en aquests dos col·lectius, duplica els suports que obtindrien el PP o el PSOE-.

Tot i això, a diferència d'Units Podem, que només aconsegueix esgarrapar vots entre els més formats, Cs també té ara certa capacitat de seducció entre aquells electors amb estudis de primària o de la primera etapa de secundària -tot i no créixer els suports a nivell percentual, sí que ho fan en termes absoluts-.
 
5 - Un electorat amb bon estatus social

El partit de Rivera es fa més atractiu sobretot entre aquelles classes socials amb cert estatus. De fet, més d'una quarta part dels seus votants es defineix de classe alta o mitja-alta, així com més d'un 28% forma part de les noves classes mitjanes. Més del 20% dels membres d'aquests col·lectius dona suport a Cs, més del doble dels que ho fan per al PP o el PSOE. Tot i això, no és percebut com un partit esnob per la resta i, entre les velles classes mitjanes i els obrers, li fan confiança bosses de votants rellevants, superiors al 12% en tots els casos -i creixent respecte el 2016-.
 
6 - Suports més enllà de la joventut

Un dels àmbits en els quals Rivera ha aconseguit guanyar més transversalitat és en l'edat dels seus electors. El 2016, era el líder d'una formació que tenia el major èxit entre els votants d'entre 25 i 34 anys -un 12,1% dels quals li feien suport-, mentre que era gairebé anecdòtic entre els majors de 55. Ara, en canvi, sedueix especialment el col·lectiu d'entre 35 i 44 anys -un 21,6% d'aquests el votarien-, així com augmenta el nombre de suports en totes les franges, especialment en les més grans, compensant el seu dèficit històric. Un repte que no aconsegueix superar Units Podem, que segueixen sent residuals entre la gent gran.
 
7 - Major implantació en els pobles

Com en el punt anterior, Cs està aconseguint superar l'objectiu de calar en els pobles, un deure pendent des del 2016. Llavors, menys d'un 6% dels habitants de municipis de fins a 10.000 persones van votar liberal, un percentatge que ara ja s'acostaria al 15%. I a la vegada, s'ha consolidat en les ciutats i s'ha convertit en la força que tindria més suports en aquelles de més de 50.000 habitants. Un cop més, Units Podem i les seves confluències fracassarien en aquest repte, ja que seguirien sent sobretot urbanites i el seu suport no arribaria encara al 5% en els pobles de fins a 2.000 habitants ni tampoc al 9% en els d'entre 2.000 i 10.000.
 
8 - Un electorat cada cop més masculí

Una de les evolucions més curioses entre els potencials votants de Cs és la seva clara masculinització. Mentre Rivera va obtenir el 2016 un suport superior entre les dones -ho eren el 53,3% dels que el van votar-, ara això s'hauria capgirat i obtindria més èxit entre l'electorat masculí -el qual representaria el 54,6% del total-.