Dos mesos del 21-D: investidura frenada i pla B a Puigdemont en la recàmara

Els lletrats del Parlament estudiaran la reforma de la llei de Presidència per triar Puigdemont des de Bèlgica, país des del qual aspira a un rol executiu | Jordi Sànchez apareix com a primera alternativa al líder de Junts per Catalunya, que prendrà una decisió definitiva en els propers dies

Publicitat electoral a Barcelona amb la presència de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez
Publicitat electoral a Barcelona amb la presència de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez | Adrià Costa
21 de febrer de 2018, 06:50
Actualitzat: 15:22h
"Cal una rectificació urgent. Mariano Rajoy té l'oportunitat magnífica de posar-se al costat de les solucions. Estic disposat a trobar-me a Brussel·les o en qualsevol lloc de la Unió Europea amb ell". En aquests termes es va expressar Carles Puigdemont l'endemà de les eleccions del 21 de desembre, en les quals l'independentisme va revalidar la majoria absoluta -en escons- en un context excepcional. Dos mesos després, Rajoy no ha endolcit la seva posició, Puigdemont no renuncia a la investidura -encara que sigui simbòlica- i Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP encara negocien un acord global que permeti donar sortida a la legislatura i tornar a l'estadi anterior a l'aplicació del 155.

La tria del president de la Generalitat ha centrat la majoria dels esforços de la majoria independentista, que s'ha mogut entre els retrets públics i les negociacions discretes. El clima és ara millor que fa una setmana, quan la decisió de Roger Torrent de portar la investidura de Puigdemont al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va obrir les hostilitats entre JxCat i ERC. El paper del nou president del Parlament ja va ser durament criticat pel grup de Puigdemont el 30 de gener, quan va decidir ajornar el ple d'investidura per manca de "garanties" després que el Tribunal Constitucional (TC) imposés mesures cautelars en el debat destinat a escollir nou cap de Govern.

Els lletrats del Parlament estudiaran la investidura a distància gràcies a un acord al qual van arribar Junts per Catalunya i ERC

La mesa, en tot cas, va decidir ahir congelar un cop més la investidura i deixar en mans dels lletrats -protagonistes en el final de l'última legislatura i en l'arrencada de l'actual- la modificació de la llei de Presidència per escollir Puigdemont a distància. El president a l'exili, establert des de fa mesos a Bèlgica, aspira a tenir un rol executiu malgrat les dificultats. Unes dificultats que han propulsat -en privat- el disseny d'un pla B que té un primer nom clar: Jordi Sànchez. L'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i cap de files del grup parlamentari de JxCat és el nom que, previsiblement, proposarà Puigdemont com a alternativa. Les dificultats són evidents, perquè està reclòs a Soto del Real des del 16 d'octubre i no podria exercir amb normalitat.

En tot cas, diverses fonts consultades per NacióDigital assenyalen que la decisió final de Puigdemont "no es pot allargar" i apunten que entre finals d'aquesta setmana i principis de la vinent es desencallarà la situació. La proposta de Sànchez tindria més valor simbòlic que real, en la mesura que perseguiria posar contra les cordes el Tribunal Suprem, i el següent nom en la llista seria el de Jordi Turull, conseller de la Presidència i diputat de JxCat. Les fonts consultades indiquen que podria exercir el càrrec durant uns mesos, tenint en compte la previsible inhabilitació que li arribaria del Suprem quan es posés en marxa el judici pel procés català que instrueix Pablo Llarena.


I seria en aquest moment quan apareixeria en escena Elsa Artadi, directora de campanya de Puigdemont, amb àmplia experiència acadèmica i una trajectòria notable en càrrecs interns del Govern. Malgrat això, el discurs oficial de JxCat assenyala que la prioritat és dotar de "garanties" la investidura del president a l'exili, i que això passa per la reforma de la llei de Presidència. Malgrat que l'informe dels lletrats ha estat encarregat per la candidatura de Puigdemont i ERC, que s'han posat expressament d'acord, JxCat ha sortit en públic a assenyalar que no hi havia cap "dificultat" que justifiqués la petició d'un informe als advocats de la cambra catalana.

Acord global

Un dels avenços que s'han fet al llarg dels últims dies és que s'ha acordat emprendre una negociació global -i més restringida- que inclogui la investidura, la formació de Govern i el pla que ha de seguir l'executiu durant la legislatura. La previsió de l'equip de Puigdemont és que a Catalunya hi hagi nova formació governamental durant la primera setmana de març. El disseny està encarrilat, tot i que encara hi ha serrells per tancar en el repartiment competencial. Dels consellers que hi havia en l'anterior etapa només poden repetir -físicament- tres: Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva.
 

Junta de portaveus d'aquest dimarts al Parlament Foto: ACN


Pel que fa al pla de Govern, els equips negociadors tenen estipulades les àrees en què cal optar per la "restitució completa" després del 155. "Hem de passar de la reparació a la constitució", destaca un dels negociadors consultats. Una de les dificultats que s'admeten de portes endins és que, encara que s'aixequi la intervenció de l'autonomia, les finances seguiran estant -fins que ho decideixi el ministeri d'Hisenda- en mans de Cristóbal Montoro. Això condicionarà algunes decisions rellevants, especialment aquelles destinades a "fer República" i a les quals s'han compromès JxCat i ERC.

Dinàmica judicial

La intervenció de Neus Lloveras, expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), davant del jutge Llarena va tancar ahir dues jornades de declaracions de dirigents sobiranistes davant del Suprem. Marta Rovira, secretària general d'ERC, i Marta Pascal, coordinadora general del PDECat, es van desmarcar de Puigdemont, mentre que l'expresident Artur Mas va voler deixar clar que va intentar que no es produís la declaració unilateral d'independència. Cap d'ells ha estat privat de llibertat després d'explicar-se davant del magistrat, malgrat els temors existents abans de les declaracions. Un cop acabades, la negociació s'encamina a la fase final.

Una fase final, per cert, amb novetat: Anna Gabriel és a Suïssa i no anirà al Suprem. L'exdiputada de la CUP, cara amable del sector més radical que va aconseguir que Mas no repetís com a president l'any 2016, demanarà asil polític al país helvètic si se'n demana l'extradició. Falco Galli, portaveu del ministeri de Justícia, ha indicat que normalment es deneguen aquestes peticions si arriben per motius polítics. En tot cas, segons Galli, la demanda s'estudiarà "amb precisió". La mateix que necessita l'independentisme per donar sortida al mandat de les eleccions del 21-D. 

L'exdiputada Anna Gabriel a l'acte central de la CUP a Barcelona. Foto: Adrià Costa

Arxivat a