06
de maig
de
2022, 19:26
Actualitzat:
07
de maig,
12:58h
En temps de retirada de les mascaretes, d'aproximació interpersonal i d'estiu incipient; els murs, la distància i les relacions glacials s'imposen entre la Generalitat i la Moncloa. L'escàndol del Catalangate ha fet saltar pels aires la legislatura del diàleg per encarrilar la resolució del conflicte a la qual es van comprometre Pedro Sánchez i Pere Aragonès. Els dos han compartit uns minuts de trobada al Cercle d'Economia per constatar, des de la proximitat física, que estan més lluny que mai. La suposada nova etapa amb una taula de diàleg que s'ha demostrar infèrtil ha acabat degradant en la major crisi política a la qual ha de fer front un govern espanyol amb debilitat aritmètica al Congrés i fragilitat interna entre socis. El president català exigeix saber qui ha ordenat espiar-lo i dimissions al gabinet de Sánchez. "És urgent que parlem, això és molt greu", li ha deixat caure davant de les càmeres el president de la Generalitat, que ha insistit que, sense punt d'inflexió, la relació ni es reconduirà ni pot tenir recorregut.
L'estabilitat del president espanyol trontolla al mateix ritme que transita per la corda fluixa la via negociada en la qual pivota l'estratègia d'ERC. L'espionatge a independentistes no ha fet més que trencar del tot unes confiances que ja eren febles. Aquest ha estat el xoc més cruent d'una erosió en la interlocució que ha tingut altres capítols als quals les dues parts han intentat sobreposar-se -a través del contacte discret o de la necessitat parlamentària- per salvar el fil del diàleg. Ara, però, sense un moviment contundent de la Moncloa, Aragonès avisa que no pensa passar pàgina, amb totes les conseqüències que això implica.
El 'no' al decret de la guerra com a epíleg del trencament
Si bé ERC va valorar l'abstenció al decret de mesures per pal·liar l'impacte econòmic de la guerra a Ucraïna que el Congrés va aprovar la setmana passada, la justificació que va fer Robles a l'espionatge a independentistes va fer inassumible cap altre vot que no fos el no. El govern espanyol va salvar la situació gràcies a Bildu, però que s'ha esberlat la majoria de la investidura és un fet que pot comprometre la legislatura de Sánchez. Aragonès ja ha deixat caure que no està garantida l'estabilitat, tot donant a entendre el calvari que això pot suposar per a l'agenda legislativa del PSOE i de Podem si no roden caps com el de la ministra de Defensa.
Per als d'Oriol Junqueras no serà fàcil coordinar la bel·ligerància amb el Catalangate amb el rol responsable que volen vendre amb la seva acció a Madrid. Fins ara, han assegurat que valoraran "cas a cas" els escenaris de les futures votacions, com ara en la llei d'habitatge. Sense ERC, però, difícilment el govern espanyol podrà aprovar una nova llei de memòria històrica ni reformar la llei de seguretat ciutadana. Els republicans ja han advertit que estan disposats a tombar les dues iniciatives.
La reforma laboral, la cruïlla d'un abans i un després
Poc feia pensar a finals de gener queel vot en contra d'ERC a la reforma laboral i la debilitat parlamentària que van constatar Sánchez i també la vicepresidenta Yolanda Díaz acabaria desembocant en una crisi encara major. Aleshores, una carambola fortuïta -amb l'error d'un diputat del PP i els vots comprats d'UPN- va salvar de rebot el projecte insígnia de la futura líder de l'espai de Podem. Els republicans van atribuir especialment al PSOE la negativa a negociar millores en la reforma que Díaz havia pactat amb als agents socials.
Si els republicans van denunciar que els socialistes es negaven a tocar "ni una coma" d'una reforma que consideren insuficient, els socialistes i Podem van acusar els republicans de no donar-hi suport per motius partidistes. "No s'acaba el món", va dir aleshores Gabriel Rufián argumentant que són conscients que l'alternativa a l'actual coalició és un govern de dretes. Aleshores, els dos partits eren aliens a un escàndol que dificulta encara més refer unes confiances que Aragonès ha dit que estan "a zero".
Una taula a mercè dels interessos i el calendari electoral
Els xocs al Congrés amb episodis paradigmàtics com el de la reforma laboral s'han produït en paral·lel a una taula de diàleg que ha quedat supeditada al calendari electoral i, també, a les diferències estratègiques d'ERC i de Junts. La primera trobada de la taula amb Aragonès com a president -la segona que es produïa després de la celebrada amb Quim Torra com a president el 26 de febrer del 2020- va ser el 15 de setembre passat, amb l'absència sonada de Junts, que se n'ha desmarcat des del primer dia. Set mesos després, encara no s'ha produït una nova reunió que inicialment s'havia de celebrar a principis d'any.
La incapacitat per arribar a algun tipus d'acord per exhibir que s'avança i les necessitats electorals de Sánchez a escenaris com Castella i Lleó, han entorpit el transcurs d'un espai que ERC continua mantenint com a cabdal en la seva aposta per la via negociada. Infructíferes han estat les reiterades crides que han fet els republicans per fixar una nova trobada d'una taula que està ara a expenses de com gestiona Sánchez el Catalangate. Aragonès sosté que és el PSOE qui s'ha aixecat de la interlocució i que ell "no abandonarà mai" un camí que ERC considera que legitima la reivindicació d'un referèndum a ulls internacionals. En l'escenari del Cercle d'Economia, Sánchez ha tornat a reivindicar un diàleg que, ara més que mai, no es tradueix en fets.
La desjudicialització promesa no va més enllà dels indults
Fer tabula rasa. Sortir dels tribunals per seure en una taula de negociació. Aquesta va ser l'oferta que va fer Sánchez a ERC durant el seu discurs d'investidura per "recomençar" la relació amb Catalunya i "deixar enrere la desjudicialització del conflicte que tant de mal ha causat a la societat catalana i espanyola". Amb elsindults als impulsors de l'1-O empresonats el juny de l'any passat, la cúpula socialista donava per desinflamat el conflicte. L'independentisme, però, no ha deixat de reivindicar que no s'ha trobat una solució política per als exiliats i que hi ha múltiples causes obertes que afecten tant als exmembres i alts càrrecs del govern de Carles Puigdemont -com ara la del Tribunal de Comptes- com a activistes. La petició d'amnistia, així com la de l'autodeterminació, ha topat amb l'oposició frontal del PSOE.
De fet, que el CNI espiés Aragonès i desenes d'independentistes amb autorització judicial en els darrers anys posa en escac la promesa de desjudicalització que va fer Sánchez. "Si fa tres anys em va espiar per independentista, avui em continuen espiant?", ha preguntat el president de la Generalitat aquest matí en una entrevista a Catalunya Ràdio en la qual ha exigit a Sánchez que expliqui qui va ordenar espiar-lo i desclassifiqui l'ordre judicial per fer-ho.
La defensa del català com a símptoma
La defensa del català ha estat també una carpeta conflictiva en la relació entre el Govern i la Moncloa. Especialment arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que imposa un 25% de castellà a les aules. Des de l'independentisme han retret al govern espanyol la tebior davant d'una decisió dels tribunals que la cúpula socialista va dir que s'havia de complir, malgrat que està basada en la llei Wert, ja derogada. Un dels episodis que sí que es va salvar en temps de descompte va ser el de la llei de l'audiovisual, que va suposar setmanes de desacord fins al darrer minut, quan el PSOE es va avenir a acceptar l'obligatorietat d'un major percentatge i inversió en productes audiovisuals en català.
La preocupació per la protecció del català ha estat, fins i tot, un dels fils que es va estirar en les comunicacions discretes entre els dos governs per poder tancar un acord en aquesta matèria a la propera reunió de la taula de diàleg, que finalment no s'ha produït, tot i l'intercanvi de documents per fer-lo possible. Els socialistes van deixar de reivindicar públicament l'execució de la sentència del 25% i el PSC s'ha implicat tant en el Pacte Nacional per la Llengua com en l'acord al Parlament per modificar la llei de política lingüística. Més enllà, però, de la cambra catalana, la legislatura del diàleg és, en aquests moments, un eslògan buit que, si ja corria el risc de quedar només en el terreny verbal i de la gesticulació, el Catalangate ha lesionat.
L'estabilitat del president espanyol trontolla al mateix ritme que transita per la corda fluixa la via negociada en la qual pivota l'estratègia d'ERC. L'espionatge a independentistes no ha fet més que trencar del tot unes confiances que ja eren febles. Aquest ha estat el xoc més cruent d'una erosió en la interlocució que ha tingut altres capítols als quals les dues parts han intentat sobreposar-se -a través del contacte discret o de la necessitat parlamentària- per salvar el fil del diàleg. Ara, però, sense un moviment contundent de la Moncloa, Aragonès avisa que no pensa passar pàgina, amb totes les conseqüències que això implica.
El 'no' al decret de la guerra com a epíleg del trencament
Si bé ERC va valorar l'abstenció al decret de mesures per pal·liar l'impacte econòmic de la guerra a Ucraïna que el Congrés va aprovar la setmana passada, la justificació que va fer Robles a l'espionatge a independentistes va fer inassumible cap altre vot que no fos el no. El govern espanyol va salvar la situació gràcies a Bildu, però que s'ha esberlat la majoria de la investidura és un fet que pot comprometre la legislatura de Sánchez. Aragonès ja ha deixat caure que no està garantida l'estabilitat, tot donant a entendre el calvari que això pot suposar per a l'agenda legislativa del PSOE i de Podem si no roden caps com el de la ministra de Defensa.
Per als d'Oriol Junqueras no serà fàcil coordinar la bel·ligerància amb el Catalangate amb el rol responsable que volen vendre amb la seva acció a Madrid. Fins ara, han assegurat que valoraran "cas a cas" els escenaris de les futures votacions, com ara en la llei d'habitatge. Sense ERC, però, difícilment el govern espanyol podrà aprovar una nova llei de memòria històrica ni reformar la llei de seguretat ciutadana. Els republicans ja han advertit que estan disposats a tombar les dues iniciatives.
La reforma laboral, la cruïlla d'un abans i un després
Poc feia pensar a finals de gener queel vot en contra d'ERC a la reforma laboral i la debilitat parlamentària que van constatar Sánchez i també la vicepresidenta Yolanda Díaz acabaria desembocant en una crisi encara major. Aleshores, una carambola fortuïta -amb l'error d'un diputat del PP i els vots comprats d'UPN- va salvar de rebot el projecte insígnia de la futura líder de l'espai de Podem. Els republicans van atribuir especialment al PSOE la negativa a negociar millores en la reforma que Díaz havia pactat amb als agents socials.
Si els republicans van denunciar que els socialistes es negaven a tocar "ni una coma" d'una reforma que consideren insuficient, els socialistes i Podem van acusar els republicans de no donar-hi suport per motius partidistes. "No s'acaba el món", va dir aleshores Gabriel Rufián argumentant que són conscients que l'alternativa a l'actual coalició és un govern de dretes. Aleshores, els dos partits eren aliens a un escàndol que dificulta encara més refer unes confiances que Aragonès ha dit que estan "a zero".
Una taula a mercè dels interessos i el calendari electoral
Els xocs al Congrés amb episodis paradigmàtics com el de la reforma laboral s'han produït en paral·lel a una taula de diàleg que ha quedat supeditada al calendari electoral i, també, a les diferències estratègiques d'ERC i de Junts. La primera trobada de la taula amb Aragonès com a president -la segona que es produïa després de la celebrada amb Quim Torra com a president el 26 de febrer del 2020- va ser el 15 de setembre passat, amb l'absència sonada de Junts, que se n'ha desmarcat des del primer dia. Set mesos després, encara no s'ha produït una nova reunió que inicialment s'havia de celebrar a principis d'any.
La incapacitat per arribar a algun tipus d'acord per exhibir que s'avança i les necessitats electorals de Sánchez a escenaris com Castella i Lleó, han entorpit el transcurs d'un espai que ERC continua mantenint com a cabdal en la seva aposta per la via negociada. Infructíferes han estat les reiterades crides que han fet els republicans per fixar una nova trobada d'una taula que està ara a expenses de com gestiona Sánchez el Catalangate. Aragonès sosté que és el PSOE qui s'ha aixecat de la interlocució i que ell "no abandonarà mai" un camí que ERC considera que legitima la reivindicació d'un referèndum a ulls internacionals. En l'escenari del Cercle d'Economia, Sánchez ha tornat a reivindicar un diàleg que, ara més que mai, no es tradueix en fets.
La desjudicialització promesa no va més enllà dels indults
Fer tabula rasa. Sortir dels tribunals per seure en una taula de negociació. Aquesta va ser l'oferta que va fer Sánchez a ERC durant el seu discurs d'investidura per "recomençar" la relació amb Catalunya i "deixar enrere la desjudicialització del conflicte que tant de mal ha causat a la societat catalana i espanyola". Amb elsindults als impulsors de l'1-O empresonats el juny de l'any passat, la cúpula socialista donava per desinflamat el conflicte. L'independentisme, però, no ha deixat de reivindicar que no s'ha trobat una solució política per als exiliats i que hi ha múltiples causes obertes que afecten tant als exmembres i alts càrrecs del govern de Carles Puigdemont -com ara la del Tribunal de Comptes- com a activistes. La petició d'amnistia, així com la de l'autodeterminació, ha topat amb l'oposició frontal del PSOE.
De fet, que el CNI espiés Aragonès i desenes d'independentistes amb autorització judicial en els darrers anys posa en escac la promesa de desjudicalització que va fer Sánchez. "Si fa tres anys em va espiar per independentista, avui em continuen espiant?", ha preguntat el president de la Generalitat aquest matí en una entrevista a Catalunya Ràdio en la qual ha exigit a Sánchez que expliqui qui va ordenar espiar-lo i desclassifiqui l'ordre judicial per fer-ho.
La defensa del català com a símptoma
La defensa del català ha estat també una carpeta conflictiva en la relació entre el Govern i la Moncloa. Especialment arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que imposa un 25% de castellà a les aules. Des de l'independentisme han retret al govern espanyol la tebior davant d'una decisió dels tribunals que la cúpula socialista va dir que s'havia de complir, malgrat que està basada en la llei Wert, ja derogada. Un dels episodis que sí que es va salvar en temps de descompte va ser el de la llei de l'audiovisual, que va suposar setmanes de desacord fins al darrer minut, quan el PSOE es va avenir a acceptar l'obligatorietat d'un major percentatge i inversió en productes audiovisuals en català.
La preocupació per la protecció del català ha estat, fins i tot, un dels fils que es va estirar en les comunicacions discretes entre els dos governs per poder tancar un acord en aquesta matèria a la propera reunió de la taula de diàleg, que finalment no s'ha produït, tot i l'intercanvi de documents per fer-lo possible. Els socialistes van deixar de reivindicar públicament l'execució de la sentència del 25% i el PSC s'ha implicat tant en el Pacte Nacional per la Llengua com en l'acord al Parlament per modificar la llei de política lingüística. Més enllà, però, de la cambra catalana, la legislatura del diàleg és, en aquests moments, un eslògan buit que, si ja corria el risc de quedar només en el terreny verbal i de la gesticulació, el Catalangate ha lesionat.