28
de gener
de
2022, 19:56
Actualitzat:
31
de gener,
8:20h
Serà la reforma laboral el punt d'inflexió de la legislatura en la relació d'ERC amb el govern de coalició de PSOE i Podem? Aquest és l'interrogant que es dirimirà dijous, quan el decret llei comandat per la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, serà sotmès a escrutini del Congrés. La negociació amb els aliats de la investidura està en aquests moments en un atzucac. Els republicans, com Bildu, CUP i BNG, demanen modificacions per moure's del no. Però Pedro Sánchez no està disposat a fer canvis que impliquin un nou xoc amb la patronal a les portes de les eleccions de Castella i Lleó, i no descarta una aliança amb Ciutadans, un escenari que tindria conseqüències tant per a ERC com per al rol de futur de Díaz.
I és que, així com la ministra no vol un canvi de majories que vinculi el que queda de mandat a la dreta i que hipotequi el seu perfil com a candidata a les properes eleccions generals, per a ERC un canvi de relació amb la Moncloa per la desvinculació de la reforma laboral suposa fer trontollar l'aposta estratègica per la taula de negociació i situar-se en un paper incòmode amb la majoria sindical a Catalunya. És per això que, com va passar amb els pressupostos o amb la llei de l'audiovisual, el partit d'Oriol Junqueras ha de prendre en els propers dies una decisió que pot marcar un abans i un després en la seva influència a Madrid.
1. Els motius que pesen pel no. Dos són els arguments principals que al·leguen els republicans per oposar-se a aquesta reforma laboral. El primer, el contingut, que al·leguen que és insuficient. Tot i que valoren els avenços per combatre la temporalitat i la ultraactivitat, consideren que no es deroga la reforma del PP perquè no es recuperen qüestions com les indemnitzacions de 45 dies per any treballat en cas d'acomiadament improcedent, la prevalença dels convenis autonòmics o que la Generalitat torni a tenir potestat d'autoritzar els ERO.
El segon té a veure amb les formes, que titllen de "xantatge". Si bé respecten l'acord assolit entre els sindicats majoritaris i la patronal, reivindiquen poder negociar per introduir canvis tramitant la reforma com a projecte de llei. Tant el PSOE com Podem, però, han tancat la porta a aquesta possibilitat procedimental. El referent d'ERC a la negociació a Madrid, el diputat Jordi Salvador, burxa en com pensa argumentar la Moncloa que "no vulgui tocar ni una coma ni negociar" per unes peticions que, assegura, cap sindicat rebutja.
2. El possible desllorigador, en mans del PSOE. "No m'aixecaré de la taula". Aquest és el compromís explícit que ha assumit Díaz en la negociació amb ERC, que no ha prosperat malgrat els moviments fets aquesta setmana a Catalunya flanquejada per la cúpula d'UGT i CCOO. Díaz insisteix que l'acord és possible, i confia en l'estratègia desplegada en els darrers dies i que combina la pressió externa amb les converses a porta tancada.
En els darrers dies, els sindicats majoritaris han augmentat els decibels per advertir ERC que no convalidar el decret llei seria tant com donar suport a la legislació laboral del PP i han advertit que si l'acord descarrila pot acabar "com el rosari de l'aurora". En ple compte enrere, els republicans no es mouen del vot en contra, tot assenyalant "el veto" del PSOE perquè "no es toqui ni una coma".
Fonts coneixedores de la negociació, però, expliquen que entre bambolines les converses estan menys crispades del que semblen de portes enfora, tot i que dubten sobre si hi haurà prou temps per desbloquejar la situació. A més de Salvador, ara s'ha incorporat a la negociació Gabriel Rufián, que ha estat contundent a l'hora d'assenyalar els dèficits de la proposta. També el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, s'hi ha implicat especialment. El moll de l'os està en els convenis autonòmics i l'autorització administrativa dels ERO. De fet, aquest era el marge que van calcular els sindicats que tindrien ERC i Bildu per sumar-se a l'acord, però les eleccions anticipades de Castella i Lleó són, en aquest sentit, un mur.
Per poder canviar el sentit del vot, els republicans necessiten un posicionament explícit del PSOE i "confiabilitat", és a dir, que realment sigui creïble que les seves peticions seran ateses i complertes. Per ara, assenyalen que, si bé Podem posa sobre la taula una "agenda laboral de futur" per introduir amb decrets posteriors les mesures que reclamen, Sánchez i els seus ministres no es mouen públicament ni per introduir noves qüestions a l'actual decret ni per abraçar aquesta mena de segona reforma laboral. En joc està la pugna electoral amb el PP i l'enfrontament amb la patronal.
3. Els escenaris oberts a ERC. "Totes les hipòtesis estan obertes", expliquen fonts republicanes. El debat sobre les conseqüències que pot tenir el primer gran desmarcatge del govern de Pedro Sánchez, però també com es pot enterbolir la relació amb els sindicats, és ben viu. La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ja va advertir dilluns que si no hi ha entesa implicarà "conseqüències" en la relació amb el govern espanyol, que s'haurà d'entendre amb Ciutadans.
La qüestió és si aquest desmarcatge seria puntual o bé un canvi de paradigma de la legislatura, on ERC perdria el rol clau al Congrés i n'assumiria un de més bel·ligerant que l'alinearia amb Junts i la CUP i que marcaria ja el terreny de cara a les pròximes eleccions espanyoles. De fet, la ministra Díaz, en simbiosi amb els comuns, és vista per Rufián una rival política important amb qui necessitarà marcar distàncies en els comicis pel flanc esquerre. Però aquesta nova situació d'ERC a Madrid serviria per pacificar, en part, les discrepàncies enquistades dins del bloc independentista a Catalunya.
Què passaria amb la taula de negociació, però, és el principal dubte en cas de trencar amb la Moncloa, ja que el partit de Junqueras sempre ha reivindicat que és la seva capacitat d'influència al Congrés el que ha aconseguit forçar aquesta eina d'interlocució. La tercera reunió de la taula està encara en l'aire i es dona per fet que no es produirà fins almenys la segona quinzena de febrer. Els republicans admeten que les converses són fluïdes però que "no avancen" en el contingut per resoldre el conflicte polític.
4. La influència sindical entre els republicans. El debat intern sobre què fer no només és viu pel que implica a nivell estratègic global d'ERC, sinó també pel que suposa ser partit de Govern i situar-se en contra del que defensa el 81% del sindicalisme català que representen UGT i CCOO. Atrapada pel PSOE, per la patronal i per les seves aspiracions de futur, Díaz ha externalitzat en els sindicats bona part del pla per seduir ERC. Al carrer Calàbria hi ha militants i dirigents que estan afiliats a la UGT, i alguns d'ells ocupen en aquests moments càrrecs d'importància per al partit, motiu pel qual el seu posicionament té un impacte a l'hora de prendre la decisió definitiva de cara a la votació del proper dijous. També n'hi ha de CCOO i de la Intersindical, que ha convocat una manifestació diumenge en contra de la reforma laboral.
Un dels principals arguments que defensen els partidaris d'avalar la reforma laboral és com s'argumenta que, després d'haver aprovat dos pressupostos i lleis com la de l'audiovisual, es voti en contra d'una reforma que, tot i que es pugui considerar incompleta, "no hi ha res del contingut que sigui negatiu". El principal inconvenient que troben, però, és com s'argumenta un canvi de posicionament si el PSOE no es mou i situa ERC en la tessitura de triar entre acabar-la acceptant tal i com està -o bé en base a una feble promesa verbal- o escenificar un trencament amb la incògnita de fins a on arriba.
I és que, així com la ministra no vol un canvi de majories que vinculi el que queda de mandat a la dreta i que hipotequi el seu perfil com a candidata a les properes eleccions generals, per a ERC un canvi de relació amb la Moncloa per la desvinculació de la reforma laboral suposa fer trontollar l'aposta estratègica per la taula de negociació i situar-se en un paper incòmode amb la majoria sindical a Catalunya. És per això que, com va passar amb els pressupostos o amb la llei de l'audiovisual, el partit d'Oriol Junqueras ha de prendre en els propers dies una decisió que pot marcar un abans i un després en la seva influència a Madrid.
1. Els motius que pesen pel no. Dos són els arguments principals que al·leguen els republicans per oposar-se a aquesta reforma laboral. El primer, el contingut, que al·leguen que és insuficient. Tot i que valoren els avenços per combatre la temporalitat i la ultraactivitat, consideren que no es deroga la reforma del PP perquè no es recuperen qüestions com les indemnitzacions de 45 dies per any treballat en cas d'acomiadament improcedent, la prevalença dels convenis autonòmics o que la Generalitat torni a tenir potestat d'autoritzar els ERO.
El segon té a veure amb les formes, que titllen de "xantatge". Si bé respecten l'acord assolit entre els sindicats majoritaris i la patronal, reivindiquen poder negociar per introduir canvis tramitant la reforma com a projecte de llei. Tant el PSOE com Podem, però, han tancat la porta a aquesta possibilitat procedimental. El referent d'ERC a la negociació a Madrid, el diputat Jordi Salvador, burxa en com pensa argumentar la Moncloa que "no vulgui tocar ni una coma ni negociar" per unes peticions que, assegura, cap sindicat rebutja.
2. El possible desllorigador, en mans del PSOE. "No m'aixecaré de la taula". Aquest és el compromís explícit que ha assumit Díaz en la negociació amb ERC, que no ha prosperat malgrat els moviments fets aquesta setmana a Catalunya flanquejada per la cúpula d'UGT i CCOO. Díaz insisteix que l'acord és possible, i confia en l'estratègia desplegada en els darrers dies i que combina la pressió externa amb les converses a porta tancada.
En els darrers dies, els sindicats majoritaris han augmentat els decibels per advertir ERC que no convalidar el decret llei seria tant com donar suport a la legislació laboral del PP i han advertit que si l'acord descarrila pot acabar "com el rosari de l'aurora". En ple compte enrere, els republicans no es mouen del vot en contra, tot assenyalant "el veto" del PSOE perquè "no es toqui ni una coma".
Fonts coneixedores de la negociació, però, expliquen que entre bambolines les converses estan menys crispades del que semblen de portes enfora, tot i que dubten sobre si hi haurà prou temps per desbloquejar la situació. A més de Salvador, ara s'ha incorporat a la negociació Gabriel Rufián, que ha estat contundent a l'hora d'assenyalar els dèficits de la proposta. També el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, s'hi ha implicat especialment. El moll de l'os està en els convenis autonòmics i l'autorització administrativa dels ERO. De fet, aquest era el marge que van calcular els sindicats que tindrien ERC i Bildu per sumar-se a l'acord, però les eleccions anticipades de Castella i Lleó són, en aquest sentit, un mur.
Per poder canviar el sentit del vot, els republicans necessiten un posicionament explícit del PSOE i "confiabilitat", és a dir, que realment sigui creïble que les seves peticions seran ateses i complertes. Per ara, assenyalen que, si bé Podem posa sobre la taula una "agenda laboral de futur" per introduir amb decrets posteriors les mesures que reclamen, Sánchez i els seus ministres no es mouen públicament ni per introduir noves qüestions a l'actual decret ni per abraçar aquesta mena de segona reforma laboral. En joc està la pugna electoral amb el PP i l'enfrontament amb la patronal.
3. Els escenaris oberts a ERC. "Totes les hipòtesis estan obertes", expliquen fonts republicanes. El debat sobre les conseqüències que pot tenir el primer gran desmarcatge del govern de Pedro Sánchez, però també com es pot enterbolir la relació amb els sindicats, és ben viu. La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ja va advertir dilluns que si no hi ha entesa implicarà "conseqüències" en la relació amb el govern espanyol, que s'haurà d'entendre amb Ciutadans.
La qüestió és si aquest desmarcatge seria puntual o bé un canvi de paradigma de la legislatura, on ERC perdria el rol clau al Congrés i n'assumiria un de més bel·ligerant que l'alinearia amb Junts i la CUP i que marcaria ja el terreny de cara a les pròximes eleccions espanyoles. De fet, la ministra Díaz, en simbiosi amb els comuns, és vista per Rufián una rival política important amb qui necessitarà marcar distàncies en els comicis pel flanc esquerre. Però aquesta nova situació d'ERC a Madrid serviria per pacificar, en part, les discrepàncies enquistades dins del bloc independentista a Catalunya.
Què passaria amb la taula de negociació, però, és el principal dubte en cas de trencar amb la Moncloa, ja que el partit de Junqueras sempre ha reivindicat que és la seva capacitat d'influència al Congrés el que ha aconseguit forçar aquesta eina d'interlocució. La tercera reunió de la taula està encara en l'aire i es dona per fet que no es produirà fins almenys la segona quinzena de febrer. Els republicans admeten que les converses són fluïdes però que "no avancen" en el contingut per resoldre el conflicte polític.
4. La influència sindical entre els republicans. El debat intern sobre què fer no només és viu pel que implica a nivell estratègic global d'ERC, sinó també pel que suposa ser partit de Govern i situar-se en contra del que defensa el 81% del sindicalisme català que representen UGT i CCOO. Atrapada pel PSOE, per la patronal i per les seves aspiracions de futur, Díaz ha externalitzat en els sindicats bona part del pla per seduir ERC. Al carrer Calàbria hi ha militants i dirigents que estan afiliats a la UGT, i alguns d'ells ocupen en aquests moments càrrecs d'importància per al partit, motiu pel qual el seu posicionament té un impacte a l'hora de prendre la decisió definitiva de cara a la votació del proper dijous. També n'hi ha de CCOO i de la Intersindical, que ha convocat una manifestació diumenge en contra de la reforma laboral.
Un dels principals arguments que defensen els partidaris d'avalar la reforma laboral és com s'argumenta que, després d'haver aprovat dos pressupostos i lleis com la de l'audiovisual, es voti en contra d'una reforma que, tot i que es pugui considerar incompleta, "no hi ha res del contingut que sigui negatiu". El principal inconvenient que troben, però, és com s'argumenta un canvi de posicionament si el PSOE no es mou i situa ERC en la tessitura de triar entre acabar-la acceptant tal i com està -o bé en base a una feble promesa verbal- o escenificar un trencament amb la incògnita de fins a on arriba.