05
de maig
de
2022, 21:02
Actualitzat:
06
de maig,
10:35h
Fa 27 anys, el director del Cesid, Emilio Alonso Manglano, va dimitir després que transcendís l'espionatge il·legal a personalitats de la societat espanyola, inclòs el rei Joan Carles I. Aquella dimissió del màxim responsable dels serveis secrets espanyols, després que transcendissin detalls de les escoltes a la premsa, es va produir en un context de màxima agitació política i després que el mateix Manglano apuntés a Juan Alberto Perote, anterior cap d'operacions especials del Cesid, com a responsable d'unes gravacions de les quals l'agència se'n desmarcava. Gairebé tres dècades després, una altra directora dels serveis secrets -avui denominat Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI)- ha confirmat un altre cas d'espionatge,ara a 29 dirigents independentistes, inclòs el president de la Generalitat, Pere Aragonès. A diferència del que va passar amb Manglano, però, la constatació de la intervenció dels telèfons mòbils de líders sobiranistes -amb autorització judicial, segons el CNI-, no ha fet que Paz Esteban hagi presentat la dimissió. Tampoc li han exigit, almenys de moment, per molt que Aragonès hagi tornat a exigir depurar responsabilitats de manera "inajornable".
Més aviat, tot el contrari. La Moncloa s'ha desentès de l'espionatge a Aragonès i el PSOE ha tancat files amb la màxima responsable dels serveis d'intel·ligència després de la compareixença a la comissió de secrets oficials, rebatejada com a comissió de control dels crèdits destinats a despeses reservades. Tot i que la Moncloa havia evitat posar la mà al foc per Esteban en els darrers dies -moviments que havien obert una esquerda entre Presidència -Félix Bolaños- i el Ministeri de Defensa pilotat per Margarita Robles, amb origen en la infecció del mòbil de Pedro Sánchez i de la mateixa ministra-, els socialistes han tancat files amb la directora del CNI. Han trobat la complicitat del PP, així com de Vox i Ciutadans, que han donat suport sense fissures a Esteban. Les mateixes formacions que van tombar la petició d'una comissió d'investigació al Congrés per l'anomenat Catalangate. La paret alçada pel PSOE, amb la connivència de la dreta i l'extrema dreta, i la revelació oficial de l'espionatge a Aragonès allunya els socis parlamentaris de la Moncloa i fa més sinuós el recorregut de la legislatura.
Perquè les forces independentistes -ERC, Junts i la CUP, a més de Bildu i el PNB, no han trobat satisfactòries les explicacions de la màxima responsable dels serveis secrets i han tornat a insistir en la necessitat de constituir una comissió d'investigació al Congrés i desclassificar documentació, com l'autorització judicial de les escoltes. Què ha detallat Esteban que no hagi agradat als grups parlamentaris? Tot i que la llei prohibeix difondre la informació divulgada a la comissió, aquest dijous ha transcendit que la directora del CNI ha constatat el control dels telèfons de gairebé una trentena de dirigents independentistes amb l'aval de la justícia -ha aportat interlocutòries per garantir-ne la legalitat-, que inclouen no només el president de la Generalitat sinó també l'entorn immediat de Carles Puigdemont -Jami Matalama i Josep Lluís Alay-, càrrecs de la CUP, com Carles Riera, o dirigents del sobiranisme civil, com Marcel Mauri (Òmnium) i Elisenda Paluzie (ANC).
Segons les veus parlamentàries amb representació a la comissió de secrets oficials -que han comparegut al final de la sessió-, Esteban no ha atribuït al CNI l'espionatge als 63 dirigents independentistesque documentava la investigació de Citizen Lab, el laboratori associat a la Universitat de Toronto. Ara bé, no ha descartat que treballadors dels serveis secrets utilitzessin el programari Pegasus sense l'aval de la direcció del CNI o que altres agències estrangeres hagin actuat. El secret associat a la comissió impedeix saber, per exemple, si l'espionatge a Aragonès es va produir més enllà del 2019 i principis del 2020, dates en què l'ubicava Citizen Lab. En aquest període, es negociava la investidura de Sánchez i Aragonès exercia com a vicepresident del Govern i coordinador nacional d'ERC. Tampoc es coneix amb quina motivació el CNI va controlar el telèfon del líder dels republicans i què perseguia amb el control de les comunicacions associades a Waterloo.
També és una nebulosa el futur de la relació política entre el Govern presidit per Aragonès i l'executiu de Sánchez. Les novetats conegudes en les últimes hores enfanguen l'aliança d'ERC amb el PSOE i condicionen l'estabilitat parlamentària que donava recorregut a la legislatura espanyola. Els republicans ja van votar en contra -com Junts i la CUP- del decret per pal·liar els efectes de la guerra a Ucraïna i el president de la Generalitat ja va insistir aquest dimecres, en la inauguració de les jornades del Cercle d'Economia, que l'actitud de Sánchez amb l'espionatge estava "dinamitant" la via del diàleg amb la qual ERC havia demostrat un "compromís granític" fins al moment. Ara mateix, la represa dels contactes entre governs s'intueix més que complexa.
Cenyits al protocol al Cercle d'Economia
El president de la Generalitat i el president del govern espanyol coincidiran aquest divendres en la clausura de la cita de l'empresariat català, una trobada -la del Cercle d'Economia- que es divisava propícia per establir contactes discrets que desemboquessin en la reunió pública perseguida pel Palau de la Generalitat. Aquest dijous a la tarda, però, fonts de Presidència admetien que no hi havia "cap novetat" en els contactes amb la Moncloa que desbrossessin un camí que cada dia que passa incorpora nous esculls. De fet, aquest divendres només s'espera un contacte "protocolari" -així ho defineixen portaveus governamentals-, d'acord amb la visita de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. A Palau insten els seus homòlegs a fer la feina per anar més enllà del protocol.
No hi ha hagut, en qualsevol cas, comunicació fluïda en les últimes dates, fins al punt que fonts governamentals apunten a NacióDigital que a l'executiu es desconeixia si a Madrid es meditava depurar responsabilitats per l'escàndol. Molest per la falta d'explicacions, Presidència ha reclamat la Moncloa l'"assumpció" d'aquestes responsabilitats sense més dilacions en un comunicat fet públic al final de la tarda. "Exigim una resposta al més alt nivell", detallava el text remès des de Palau a la premsa, que insistia en la "gravetat" dels fets. "La paciència no és infinita", afegien a l'entorn del president català. El "punt d'inflexió" que reclamava Aragonès a Sánchez dimecres per restablir relacions no arriba. El Catalangate ja enfila la tercera setmana de protagonisme i el fangar cada vegada és més gran.
Més aviat, tot el contrari. La Moncloa s'ha desentès de l'espionatge a Aragonès i el PSOE ha tancat files amb la màxima responsable dels serveis d'intel·ligència després de la compareixença a la comissió de secrets oficials, rebatejada com a comissió de control dels crèdits destinats a despeses reservades. Tot i que la Moncloa havia evitat posar la mà al foc per Esteban en els darrers dies -moviments que havien obert una esquerda entre Presidència -Félix Bolaños- i el Ministeri de Defensa pilotat per Margarita Robles, amb origen en la infecció del mòbil de Pedro Sánchez i de la mateixa ministra-, els socialistes han tancat files amb la directora del CNI. Han trobat la complicitat del PP, així com de Vox i Ciutadans, que han donat suport sense fissures a Esteban. Les mateixes formacions que van tombar la petició d'una comissió d'investigació al Congrés per l'anomenat Catalangate. La paret alçada pel PSOE, amb la connivència de la dreta i l'extrema dreta, i la revelació oficial de l'espionatge a Aragonès allunya els socis parlamentaris de la Moncloa i fa més sinuós el recorregut de la legislatura.
Perquè les forces independentistes -ERC, Junts i la CUP, a més de Bildu i el PNB, no han trobat satisfactòries les explicacions de la màxima responsable dels serveis secrets i han tornat a insistir en la necessitat de constituir una comissió d'investigació al Congrés i desclassificar documentació, com l'autorització judicial de les escoltes. Què ha detallat Esteban que no hagi agradat als grups parlamentaris? Tot i que la llei prohibeix difondre la informació divulgada a la comissió, aquest dijous ha transcendit que la directora del CNI ha constatat el control dels telèfons de gairebé una trentena de dirigents independentistes amb l'aval de la justícia -ha aportat interlocutòries per garantir-ne la legalitat-, que inclouen no només el president de la Generalitat sinó també l'entorn immediat de Carles Puigdemont -Jami Matalama i Josep Lluís Alay-, càrrecs de la CUP, com Carles Riera, o dirigents del sobiranisme civil, com Marcel Mauri (Òmnium) i Elisenda Paluzie (ANC).
Segons les veus parlamentàries amb representació a la comissió de secrets oficials -que han comparegut al final de la sessió-, Esteban no ha atribuït al CNI l'espionatge als 63 dirigents independentistesque documentava la investigació de Citizen Lab, el laboratori associat a la Universitat de Toronto. Ara bé, no ha descartat que treballadors dels serveis secrets utilitzessin el programari Pegasus sense l'aval de la direcció del CNI o que altres agències estrangeres hagin actuat. El secret associat a la comissió impedeix saber, per exemple, si l'espionatge a Aragonès es va produir més enllà del 2019 i principis del 2020, dates en què l'ubicava Citizen Lab. En aquest període, es negociava la investidura de Sánchez i Aragonès exercia com a vicepresident del Govern i coordinador nacional d'ERC. Tampoc es coneix amb quina motivació el CNI va controlar el telèfon del líder dels republicans i què perseguia amb el control de les comunicacions associades a Waterloo.
També és una nebulosa el futur de la relació política entre el Govern presidit per Aragonès i l'executiu de Sánchez. Les novetats conegudes en les últimes hores enfanguen l'aliança d'ERC amb el PSOE i condicionen l'estabilitat parlamentària que donava recorregut a la legislatura espanyola. Els republicans ja van votar en contra -com Junts i la CUP- del decret per pal·liar els efectes de la guerra a Ucraïna i el president de la Generalitat ja va insistir aquest dimecres, en la inauguració de les jornades del Cercle d'Economia, que l'actitud de Sánchez amb l'espionatge estava "dinamitant" la via del diàleg amb la qual ERC havia demostrat un "compromís granític" fins al moment. Ara mateix, la represa dels contactes entre governs s'intueix més que complexa.
Cenyits al protocol al Cercle d'Economia
El president de la Generalitat i el president del govern espanyol coincidiran aquest divendres en la clausura de la cita de l'empresariat català, una trobada -la del Cercle d'Economia- que es divisava propícia per establir contactes discrets que desemboquessin en la reunió pública perseguida pel Palau de la Generalitat. Aquest dijous a la tarda, però, fonts de Presidència admetien que no hi havia "cap novetat" en els contactes amb la Moncloa que desbrossessin un camí que cada dia que passa incorpora nous esculls. De fet, aquest divendres només s'espera un contacte "protocolari" -així ho defineixen portaveus governamentals-, d'acord amb la visita de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. A Palau insten els seus homòlegs a fer la feina per anar més enllà del protocol.
No hi ha hagut, en qualsevol cas, comunicació fluïda en les últimes dates, fins al punt que fonts governamentals apunten a NacióDigital que a l'executiu es desconeixia si a Madrid es meditava depurar responsabilitats per l'escàndol. Molest per la falta d'explicacions, Presidència ha reclamat la Moncloa l'"assumpció" d'aquestes responsabilitats sense més dilacions en un comunicat fet públic al final de la tarda. "Exigim una resposta al més alt nivell", detallava el text remès des de Palau a la premsa, que insistia en la "gravetat" dels fets. "La paciència no és infinita", afegien a l'entorn del president català. El "punt d'inflexió" que reclamava Aragonès a Sánchez dimecres per restablir relacions no arriba. El Catalangate ja enfila la tercera setmana de protagonisme i el fangar cada vegada és més gran.