El PP retalla distàncies al PSOE, segons el CIS

El baròmetre d'octubre apunta a un cert reforçament del bipartidisme, ja que tant Vox com Podem i Cs perdrien suports respecte el 2019

Pedro Sánchez i Pablo Casado, en una reunió recent a la Moncloa.
Pedro Sánchez i Pablo Casado, en una reunió recent a la Moncloa. | Moncloa
15 d'octubre de 2021, 12:57
Actualitzat: 13:43h
El PSOE tornaria a guanyar amb claredat unes eleccions espanyoles, però el PP retallaria distàncies respecte els resultats del 2019 i enquestes recents. Així ho apunta el baròmetre d'octubre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), fet públic aquest divendres, el qual atorga una expectativa de vot als socialistes del 28,5%, mig punt més que en els últims comicis però 1,1 punts menys que en el baròmetre de setembre.

En canvi, preveu que els populars aconseguirien el 22,1% dels suports, 1,3 punts més que els assolits el 2019 i 1,6 més que els previstos en l'anterior enquesta. El CIS, per tant, preveu un cert reforçament del bipartidisme, ja que la resta de formacions caurien respecte els vots aconseguits fa gairebé dos anys. En concret, Vox quedaria amb un 13,2%, quasi 2 punts menys que llavors (i 6 dècimes menys que en el baròmetre de setembre), Podem perdria 1,1 punts fins a l'11,8% (tot i que remuntaria mig punt respecte l'anterior enquesta) i Cs cauria 0,8 punts fins al 6% (l'últim sondeig li atorgava un 6,5%).

El baròmetre apunta que Més País -que per ara no gaudeix de grup propi al Congrés- també guanyaria espai, passant del 2,3% al 3% de vots. Tot i això, recularia respecte les expectatives de fa un mes, del 3,3%. Amb tot això, les dretes quedarien en conjunt a dos punts dels partits de la Moncloa i la formació d'Íñigo Errejón, amb un 41,3% i un 43,3%  dels suports totals, respectivament. El 2019 la diferència va ser de tan sols mig punt i, en el baròmetre de setembre, les dretes quedaven 3,4 punts per sota.

Pel que fa a les formacions catalanes, el CIS pronostica que obtindrien pitjors resultats que el 2019. ERC es quedaria en el 3,1% (0,5 punts menys), Junts en l'1,6% (0,6 punts menys) i la CUP en el 0,9% (0,1 punts menys). Cal tenir en compte, però, que el nivell de precisió amb aquests partits és limitat pel fet de ser una enquesta a nivell estatal.

Pel que fa a la valoració de líders, la dirigent de Podem Yolanda Díaz torna a ser la millor puntuada, amb un 4,8 en una escala d'1 a 10, per davant de Pedro Sánchez (4,4) i Errejón (4,2). Per sota, es troben Inés Arrimadas (3,7), Pablo Casado (3,5) i Santiago Abascal (2,8). Tot i això, si es demana a qui es prefereix de president, l'opció més citada és Sánchez (19,8%), amb Díaz (14,8%) per davant de Casado (12,6%).

Aquest baròmetre també demana per la valoració dels ministres del govern espanyol, havent-n'hi només tres per damunt del 5. Es tracta de Margarita Robles (5,5), Yolanda Díaz (5,4) i Nadia Calviño (5,4). S'hi acosten força també Carolina Darias (4,9) i Raquel Sánchez (4,8), malgrat que aquesta darrera només és coneguda pel 12,2% dels enquestats. La pitjor puntuada és la dirigent de Podem Irene Montero (3,9), seguida pels companys de grup Ione Belarra (4), Alberto Garzón (4,1) i Manuel Castells (4,1).

Obligar a vacunar-se?
En relació a qüestions concretes com la vacunació, un quasi la meitat dels enquestats creu que caldria obligar tothom a vacunar-se. En concret, ho defensa un 48,9% dels espanyols,mentre que un 32,6% més defensa que s'hauria d'obligar només als sanitaris, al personal de les residències de gent gran i a tots els treballadors que tinguin una feina de cara al públic. Només el 15,7% no obligaria ningú i la resta dubta o no contesta.

El baròmetre també pregunta sobre la despesa pública. L'àmbit en què hi ha més consens conforme es gasten pocs recursos és la investigació en ciència i tecnologia (ho creu un 84,6%), per davant de la sanitat (76,8%), el medi rural (70,4%) i les pensions (66,4%), així com l'àrea més controvertida és la de defensa, on un 27,5% creu que es gasta massa, un 21,3% opina que es gasta poc i un 39,9%, que s'hi destinen els recursos justos. Suposant que calgués retallar per alguna banda, però, la de defensa és l'única en què hi hauria majoria a favor de reduir despesa (51,5%), més que a obres públiques (40,7%) i transports (30,7%). Un 95,3% no tocaria sanitat i un 93,4%, ensenyament.