El quart espai independentista va prenent forma, i ho fa per separat. Mentre els socis de l'ANC voten sobre si s'ha d'impulsar la "llista cívica", l'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera han presentat el seu nou "projecte polític". A Ripoll, l'extrema dreta d'Aliança Catalana també treballa per presentar-se a les eleccions al Parlament, explotant tesis identitàries i antiimmigració. Tots tres projectes, diferents entre ells, beuen de la mala digestió del procés, l'estancament del projecte independentista després de l'1-O, i el malestar amb els actuals partits.

Qui fa més mesos que treballa per articular aquest quart espai és l'ANC. En els fulls de ruta de 2022 i 2023 ja apareixia el projecte de "llista cívica", una agrupació d'electors impulsada per l'entitat independentista per rivalitzar amb ERC, Junts i la CUP. La proposta, pendent de l'aval dels socis, planteja entrar al Parlament per "fer la independència" amb un gran pacte independentista, o bé bloquejar les institucions. Fins ara, ha generat divisió dins de l'entitat i no són poques les veus que alerten que posa en risc el futur de l'ANC i va en contra dels seus estatuts. La direcció de Dolor Feliu ho nega.

L'ANC veu una bossa de votants decebuts amb els partits independentistes que opta per l'abstenció o per votar "perquè no guanyi Salvador Illa". És per això que l'entitat promou una llista que pugui reactivar el moviment i oferir una alternativa.  La "llista cívica" de l'ANC tindrà forma d'agrupació d'electors liderada per persones que no tinguin vincles amb els actuals partits i que tinguin per objectiu entrar al Parlament per "aixecar la DUI i mantenir-la". L'entitat ha fet desenes de xerrades arreu del territori per explicar aquest projecte, que si les bases l'avalen necessitarà unes 60.000 signatures per tirar endavant. 

[noticia]269359[/noticia]
Mentre l'ANC dona forma a la proposta, altres actors també es mouen. Era qüestió de temps que Clara Ponsatí i Jordi Graupera fessin el pas. De fet, Ponsatí va dir fa mesos en una entrevista a l'Ara que calien noves eines i que ella estava disposada a donar-hi suport. Després de trencar amb el Consell de la República, amb Junts, i amb l'estratègia de l'exili de Carles Puigdemont, Ponsatí i el seu assessor, Graupera, presentaran el 23 d'abril aquest nou "projecte polític", que porta per nom "Alhora". La tesi principal és que és compatible lluitar per la independència i alhora tenir un bon govern, i que plantejar-ho com una dicotomia és "xantatge".
 

Independència i bon govern, alhora.

El proper 23 d'abril al Teatre Borràs de Barcelona presentarem amb la @claraponsati, el @jordigraupera, i d'altres, una proposta política. Volem compartir-la amb vosaltres. Reserva la teva entrada, aquí:https://t.co/D5KnAr2WWS pic.twitter.com/lhcZc5EXAQ

— Alhora (@alhora_cat) March 4, 2024

Graupera ja va intentar una crear una alternativa a ERC, Junts i la CUP a través de Primàries, i aleshores va rebre el suport de l'ANC. Primàries va presentar-se a les eleccions municipals de 2019, en un context de repressió intensa i en ple judici del procés. Sota el nom de Barcelona és Capital, Graupera va presentar-se a Barcelona, però es va quedar a les portes de l'Ajuntament. Va obtenir el 3,74% dels vots, per sota de la CUP i insuficient per superar la barrera d'entrada al consistori. Les eleccions les va guanyar ERC, empatada amb els comuns, que van mantenir l'alcaldia amb el pacte amb Manuel Valls.

[noticia]269478[/noticia]
 

L'extrema dreta es prepara per fer el salt

Al marge d'aquestes dues iniciatives, l'extrema dreta de Sílvia Orriols governa Ripoll i es prepara per fer el salt al Parlament. Aliança Catalana, que va aconseguir l'alcaldia després de guanyar les eleccions municipals -i la incapacitat de la resta de partits de fer un cordó sanitari-, explota la islamofòbia i el discurs contrari a la immigració. En aquests primers mesos a l'alcaldia, el govern en minoria d'Orriols no ha pogut aprovar els pressupostos. Orriols ha estat protagonista d'algunes contradiccions, com ara propugnar la desobediència i retirar l'estelada per ordre judicial.

Orriols va militar a Estat Català -es va presentar com a número 7 a les europees de 2004-, va formar part del col·lectiu L'Intransigent de Catalunya i va guanyar protagonisme a les concentracions independentistes posteriors a l'1-O i la denúncia de la repressió. El 2019 es va presentar a les municipals amb el Front Nacional de Catalunya -un altre possible actor d'aquest quart espai independentista-, partit que va abandonar el 2020 pels "complexos" de la direcció a l'hora d'afrontar el problema de la immigració. Amb l'alcaldia de Ripoll, Aliança Catalana intentarà fer entrar al Parlament. El FNC, present a l'Ajuntament de Manresa i amb un discurs identitari i centrat en els temes d'immigració i seguretat, recull firmes per presentar-se a les europees de juny.

[noticia]258432[/noticia]