Segons les providències a què ha tingut accés Europa Press, l'alt tribunal demana ara al ministeri de Justícia que remeti els expedients d'indult a la sala en un termini màxim de 20 dies, com és preceptiu en aquests casos quan no hi ha defectes formals. Es tracta, per tant, d'un tràmit automàtic que no implica que el Suprem admeti la capacitat dels dirigents unionistes per recórrer els indults, ni molt menys que els doni la raó pel que fa al fons de la qüestió.
Els dirigents de Cs justifiquen que tenen dret a qüestionar la mesura de l'executiu central perquè eren diputats i estaven "a primera línia" quan el Parlament "a través de procediments il·legals va tramitar les lleis de transitorietat i del referèndum". Afirmen, per tant, que van ser perjudicats per les mesures per les quals van ser condemnats els dirigents de l'1-O, els quals els haurien privat "del seu dret de participació polítics", motiu pel qual van presentar recurs al Constitucional contra les decisions de la cambra catalana i van acabar guanyant el procediment.
[noticia]221696[/noticia]
El següent pas -també ordinari- es que el govern espanyol haurà d'enviar a la sala del Suprem els expedients dels indults, si bé ja que enviar els textos un cop van ser aprovats i, per això, l'alt tribunal va dictar-ne l'excarceració. Tot i això, un dels primers elements a estudiar és si accepta la mesura cautelaríssima avançada pel portaveu del partit, Edmundo Bal, conforme sol·liciten el retorn a la presó dels nou alliberats mentre s'estudia el fons de l'assumpte.
En tot cas, el que han presentat aquest dijous els dirigents de Cs és un primer tràmit, l'anunci d'interposició de recurs, el qual ja inclou la petició d'empresonament. Bal ha explicat que, mentre el Suprem decideix si ho aplica, encara no haurà de dirimir si els autors del recurs tenen legitimitat o no per presentar-lo. Fonts del Suprem confirmarien aquesta possibilitat i, si bé allò lògic seria l'ordre contrari, apunten que en ocasions s'han abordat les cautelaríssimes primer quan la urgència ho ha recomanat.
Preguntat per si creu que els dirigents de Cs tenen dret a recórrer els indults, Bal ha argumentat que hi estan capacitats aquelles persones perjudicades per la decisió, si hi ha infracció dels seus drets. "Només els ofesos, en aquest cas Arrimadas, Carrizosa i Espejo, són els que tenen legitimació, només aquestes persones i no els partits polítics", ha assegurat.
[h3]PP i Vox presenten també recursos[/h3]
El portaveu de Cs ho ha apuntat en relació als recursos anunciats també aquest dijous pel PP i Vox com a partits, per bé que el líder del primer, Pablo Casado, en registrarà un altre a títol personal, ja que considera que és víctima de l'independentisme ja que va ser assenyalat pels Comitès de Defensa de la Terra.
En el cas del PP com a partit, el secretari general del PP, Teodoro García Egea, ha afirmat que els populars se senten "legitimats" per recórrer perquè va ser el govern de Mariano Rajoy qui va actuar per tancar els presos. "La Fiscalia va ser la que va actuar contra els independentistes i, gràcies a aquesta actuació del govern aquests senyors van anar a la presó. Per tant, el PP sí que era part del procés a través del govern de Rajoy i de les mesures que es van prendre en el seu moment com el 155", ha assegurat.
Simpatitzants de Vox, acompanyant el partit durant la presentació dels recursos contra els indults. Foto: ACN
En el cas de Vox, només presenta recurs com a partit, ja que argumenta que hi té dret perquè va formar part del procés penal com a acusació. En una compareixença davant del Suprem, el seu líder, Santiago Abascal, ha explicat que ha demanat també com mesures cautelars el retorn a la presó dels dirigents alliberats i ha deplorat que els indults són una "punyalada per l'esquena als espanyols", als "jutges valents" que els van condemnar i a Felip VI.
