19
de maig
de
2022, 10:41
Actualitzat:
10:57h
El Tribunal Suprem jutjarà la diputada de la CUP Eulàlia Reguant el proper 28 de setembre per un delicte de desobediència greu per haver-se negat a respondre a Vox durant el judici del procés. La sala ha declarat pertinents les proves sol·licitades per la Fiscalia i per la defensa i ha confirmat que Reguant declararà en català i disposarà, per tant, d'un intèrpret perquè el tribunal la pugui entendre. La diputada s'enfronta a una pena de quatre mesos de presó i inhabilitació. Reguant havia de ser jutjada al març, però el Suprem ho va suspendre per defectes processals i va ordenar que es fes un nou escrit d'acusació i de defensa, i es tornés a dictar una interlocutòria d'obertura de judici oral.
Els fets es remunten al 27 de febrer de 2019, quan l'exdiputat Antonio Baños i la mateixa Reguant estaven citats a declarar com a testimonis en el judici del procés. Baños es va negar a respondre Vox i el president del tribunal, Manuel Marchena, va plantejar que ell li faria les preguntes i l'exdiputat cupaire respondria, de manera indirecta, l'acusació popular. Baños també s'hi va negar. Després va ser el torn de Reguant, que va dir que no respondria un partit "d'extrema dreta, masclista i xenòfob". Marchena li va comunicar les conseqüències d'aquest acte -sense oferir-li l'opció de respondre de manera indirecta- i Reguant va abandonar la sala. La causa va passar primer a un jutjat de Madrid i després va fer el salt al Suprem.
Si Reguant és condemnada, el seu escó estaria en joc, com va passar ara fa uns mesos amb el de Pau Juvillà. La diputada, però, considera que el seu cas s'assembla més al de l'exdiputat de Podem Alberto Rodríguez, inhabilitat fa uns mesos pel Tribunal Suprem i que va perdre l'escó per ordre de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, malgrat el criteri dels lletrats. Sigui com sigui, la CUP evita avançar escenaris.
La dirigent anticapitalista i el seu grup de suport han volgut convertir aquesta causa en una denúncia per la presència de l'extrema dreta en procediments judicials i també per la normalització del "discurs de l'odi" en la vida política. La CUP fa temps que denuncia un "relaxament" al Parlament pel que fa a les relacions amb Vox, i demana reforçar el pacte antifeixista rubricat al principi de la legislatura.
Un acte d'objecció de consciència
En el seu escrit de defensa, Reguant planteja diverses vulneracions de drets i recorda que la diputada ja va ser multada amb 2.500 euros pels fets que ara s'han de jutjar. La llei diu que la multa només es pot posar si no hi ha delicte, però ara el cas arriba a judici amb acusació de desobediència. "El Suprem va optar per sancionar Reguant, cosa que indica que va interpretar que la conducta no era delictiva", assenyala la defensa.
En aquesta situació, jutjar Reguant vulneraria el principi de non bis in idem, que uns mateixos fets no es poden jutjar dues vegades. Segons la defensa també s'ha vulnerat el dret a la llibertat d'expressió, ideològica i de consciència, perquè Reguant va actuar exercint "una mena d'objecció de consciència". La llei diu que no es pot obligar a un testimoni a respondre si això el perjudica "moralment".
La diputada també assenyala que la pena que sol·licita la Fiscalia és "desproporcionada" i suposa un "sacrifici inacceptable" del dret a la representació política. En cas de condemna, Reguant hauria d'abandonar el seu escó per uns fets que van tenir lloc quan encara no era diputada. Es donaria el cas d'inelegibilitat sobrevinguda, aplicat recentment en el cas de Juvillà, però també en el cas de l'expresident Quim Torra. Tot plegat, diu la defensa, vulnera tant la Constitució com el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH).
Els fets es remunten al 27 de febrer de 2019, quan l'exdiputat Antonio Baños i la mateixa Reguant estaven citats a declarar com a testimonis en el judici del procés. Baños es va negar a respondre Vox i el president del tribunal, Manuel Marchena, va plantejar que ell li faria les preguntes i l'exdiputat cupaire respondria, de manera indirecta, l'acusació popular. Baños també s'hi va negar. Després va ser el torn de Reguant, que va dir que no respondria un partit "d'extrema dreta, masclista i xenòfob". Marchena li va comunicar les conseqüències d'aquest acte -sense oferir-li l'opció de respondre de manera indirecta- i Reguant va abandonar la sala. La causa va passar primer a un jutjat de Madrid i després va fer el salt al Suprem.
Si Reguant és condemnada, el seu escó estaria en joc, com va passar ara fa uns mesos amb el de Pau Juvillà. La diputada, però, considera que el seu cas s'assembla més al de l'exdiputat de Podem Alberto Rodríguez, inhabilitat fa uns mesos pel Tribunal Suprem i que va perdre l'escó per ordre de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, malgrat el criteri dels lletrats. Sigui com sigui, la CUP evita avançar escenaris.
La dirigent anticapitalista i el seu grup de suport han volgut convertir aquesta causa en una denúncia per la presència de l'extrema dreta en procediments judicials i també per la normalització del "discurs de l'odi" en la vida política. La CUP fa temps que denuncia un "relaxament" al Parlament pel que fa a les relacions amb Vox, i demana reforçar el pacte antifeixista rubricat al principi de la legislatura.
Un acte d'objecció de consciència
En el seu escrit de defensa, Reguant planteja diverses vulneracions de drets i recorda que la diputada ja va ser multada amb 2.500 euros pels fets que ara s'han de jutjar. La llei diu que la multa només es pot posar si no hi ha delicte, però ara el cas arriba a judici amb acusació de desobediència. "El Suprem va optar per sancionar Reguant, cosa que indica que va interpretar que la conducta no era delictiva", assenyala la defensa.
En aquesta situació, jutjar Reguant vulneraria el principi de non bis in idem, que uns mateixos fets no es poden jutjar dues vegades. Segons la defensa també s'ha vulnerat el dret a la llibertat d'expressió, ideològica i de consciència, perquè Reguant va actuar exercint "una mena d'objecció de consciència". La llei diu que no es pot obligar a un testimoni a respondre si això el perjudica "moralment".
La diputada també assenyala que la pena que sol·licita la Fiscalia és "desproporcionada" i suposa un "sacrifici inacceptable" del dret a la representació política. En cas de condemna, Reguant hauria d'abandonar el seu escó per uns fets que van tenir lloc quan encara no era diputada. Es donaria el cas d'inelegibilitat sobrevinguda, aplicat recentment en el cas de Juvillà, però també en el cas de l'expresident Quim Torra. Tot plegat, diu la defensa, vulnera tant la Constitució com el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH).