El TC decideix si frena l'intent del govern espanyol de forçar-ne la renovació

El Tribunal Constitucional (TC) debat d'aquest migdia si atura l'intent del PSOE i Podem de forçar la renovació de l'alt tribunal i esquivar així el bloqueig del sector conservador del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), controlat pel PP. El Constitucional va convocar ahir un ple d'urgència per abordar un recurs dels populars contra dues esmenes que precisament volen canviar la manera de designar els nous membres del TC. Sobre la taula hi ha la petició del partit d'Alberto Núñez Feijóo d'aturar de manera cautelaríssima la tramitació legislativa d'aquesta reforma del poder judicial, que el govern espanyol pretén fer en el marc de la reforma del codi penal que derogarà la sedició.

El ple al Congrés s'ha de fer aquest mateix dijous. La situació és de guerra entre poders judicial i legislatiu. El Constitucional havia d'abordar la situació a les 10h, però el ple s'ha ajornat fins al migdia a petició d'alguns magistrats. El PP ha recorregut al TC perquè considera que el govern espanyol i la majoria del Congrés "no respecta l'estat de dret" i "ha furtat el dret dels diputats de discutir el que es vota". El líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, ho ha dit perquè la reforma es vol fer per la via ràpida, escurçant terminis. "L'oposició ha de garantir la democràcia al nostre país", ha ressaltat aquest mateix dijous. PSOE i Podem han denunciat la maniobra dels conservadors i han exigit al TC que no interfereixi en la tramitació parlamentària. La decisió que adopti avui pel TC és cautelaríssima, és a dir, d'urgència, i podria canviar en les properes setmanes. 

Els dos partits del govern espanyol s'han mostrat molt crítics amb els moviments del PP. El PSOE denunciat un "salt qualitatiu" en la deriva "radicalment antidemocràtica" del principal grup de l'oposició. De fet, el recurs que ha debatut avui el TC fa referència a dues esmenes contra la renovació del propi tribunal, bloquejada precisament pel bloc conservador del CGPJ, controlat pel PP. Els populars sostenen que els canvis que planteja el PSOE són un intent de "parasitar les institucions", si bé els vocals conservadors del CGPJ no estan complint amb el mandat constitucional de renovar els magistrats que tenen el mandat caducat al TC.

Unides Podem ha anat un pas més enllà i ha dit que el recurs del PP per frenar l'intent de desbloquejar el TC és "l'amenaça més greu a la democràcia des del 23-F" i ha acusat els jutges de ser "colpistes amb toga". Des de l'independentisme s'ha recordat en les darreres hores que un tribunal intentant torpedinar el normal procediment legislatiu ja ha passat en diverses ocasions a Catalunya. "Això que avui escandalitza molts, ho aplaudien el 2018", ha dit la portaveu de Junts, Míriam Nogueras. En la mateixa línia, Mireia Vehí, de la CUP, ha dit que s'està utilitzant contra el Congrés un procediment que ja es va seguir contra el Parlament.
 

Ple del CGPJ la setmana vinent

Amb la pressió dels canvis que vol introduir el PSOE, el Consell General del Poder Judicial ha convocat per la setmana que ve un ple extraordinari per debatre la designació dels dos nous magistrats del TC que li corresponen al govern dels jutges. Previsiblement, haurien de ser un magistrat conservador i un de progressista, que juntament amb els dos magistrats nomenats pel govern espanyol -Juan Carlos Campo i Laura Díez- haurien de permetre canviar les majories a l'alt tribunal espanyol i esquivar el bloqueig del PP i el bloc conservador.

Els canvis al codi penal

Malgrat les dures crítiques de les darreres setmanes, el recurs del PP no posa en dubte la reforma del codi penal pel que fa a la derogació de la sedició i els canvis a la malversació i els desordres públics. Ho farà sense el consens de l'independentisme i amb el rebuig frontal de la dreta, que acusa el govern espanyol d'afavorir el retorn dels líders de l'1-O a la política. L'aplicació del codi penal facin els tribunals dirà si millora la situació dels independentistes o bé obre la porta a interpretacions imprevistes. En principi, la reforma de la llei hauria de permetre rebaixar les condemnes contra els líders de l'1-O i afluixar la pressió judicial contra la resta de perseguits pel referèndum, però hi ha més dubtes sobre què passarà amb l'activisme de base.