15
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
18:26h
Les converses entre PSOE, Unides Podem i ERC sobre el codi penal fa temps que duren, però la reforma pròpiament dita s'ha fet de manera exprés. Aquest dijous, el Congrés aprovat la nova llei, que té com a principals titulars la derogació de la sedició i la modificació de la malversació i els desordres públics, tot i que també inclou canvis en la llei del "només sí és sí" i el Poder Judicial per desfer el bloqueig del PP. Aquest darrer punt, de fet, ha desencadenat una guerra entre el poder judicial i el legislatiu, perquè el TC, a instàncies del PP, ha estat a punt de suspendre la tramitació de la llei. Finalment, prendrà una decisió sobre el mecanisme del PSOE i Podem per canviar el mecanisme de nomenament dels magistrats de l'alt tribunal en un ple dilluns vinent.
Amb l'aprovació a la cambra baixa, la proposició de llei passarà al Senat i entrarà en vigor abans d'acabar l'any. Ho farà sense el consens de l'independentisme i amb el rebuig frontal de la dreta, que acusa el govern espanyol d'afavorir el retorn dels líders de l'1-O a la política. L'aplicació del codi penal facin els tribunals dirà si millora la situació dels independentistes o bé obre la porta a interpretacions imprevistes. Més enllà dels punts sobre la reforma del Poder Judicial, com queda el codi penal que es votarà al Congrés? Ho repassem en tres punts, que analitzen els canvis, alguns àmpliament acceptats i d'altres discutits o rebutjats, amb bel·ligerància en funció de qui es pronuncia. Aquest és el semàfor que explica la reforma:
Sense sedició, la sentència del procés s'haurà de revisar i no és descabellat aventurar que la situació dels condemnats podria millorar, però això no es podrà saber fins que els tribunals no es comencin a posicionar. En funció de com interpretin la llei -per exemple, si canvien condemnes per sedició per condemnes per desordres públics agreujats-, es podrà veure com aquesta reforma pot afectar a casos com el de Marta Rovira o Carles Puigdemont. En el cas dels exiliats, la seva defensa assegura que no hi haurà extradició tot i els canvis en el codi penal. De tota manera, en aquests casos, res no es reactivarà fins a les resolucions europees, previstes per a l'any que ve.
Amb el nou redactat, es fixen tres delictes relacionats amb la malversació: la corrupció política amb enriquiment personal o de tercers, que manté les penes fins a 12 anys de presó; la malversació d'ús, que fixa penes de sis mesos a tres anys de presó per aquelles autoritats que utilitzin recursos públics per a usos particulars; i la desviació irregular de pressupost, amb penes de fins a quatre anys de presó, per a aquelles autoritats que destinin recursos públics a finalitats no previstes. És aquí on entraria l'1-O, segons el PSOE, tot i que ERC ho nega. Les penes, en tot cas, podrien baixar del màxim de 12 anys d'ara, fins a un màxim de quatre anys de presó.
De nou, només els jutges diran com s'interpreta el nou codi penal. Sense sedició i amb la malversació redefinida, tot sembla indicar que hi haurà rebaixes significatives en les penes d'inhabilitació dels líders independentistes condemnats per l'1-O (les de presó han quedat indultades). Les penes d'inhabilitació per malversació, entenent que el referèndum entra dins del supòsit de desviament pressupostari irregular, podrien ser d'un màxim de sis anys. Convé recordar, però, que la sentència es revisa en bloc -la sedició i la malversació, no només un dels delictes- i només es canvien les penes si aquestes milloren la situació dels condemnats.
La interpretació dels jutges permetrà veure si la modificació del delicte és millor o pitjor que amb el que hi ha hagut fins ara. Com a elements positius hi ha la reducció dels supòsits pels quals es pot condemnar per desordres greus, i que la pena màxima per aquest delicte baixa dels sis als cinc anys de presó. Podem ha pogut introduir a l'exposició de motius una explicació sobre com aplicar el delicte de desordres públics greus, que només es poden donar en casos de "situacions excepcionals". Això hauria d'acotar la interpretació que en facin els tribunals.
Ara bé, hi ha altres punts controvertits que han posat en alerta l'activisme. El concepte d'"intimidació", que permet condemnar per desordres públics, o la poca concreció en el cas dels desordres greus -què és una "multitud idònia" per perjudicar greument l'ordre públic?- han aixecat moltes crítiques de l'independentisme de base o organitzacions pels drets socials, que veuen com se'ls pot enviar a presó per accions de protesta. També és problemàtica la pena mínima en el cas dels desordres greus, que augmenta fins als tres anys de presó.
Això suposa que, en cas de condemna per aquest delicte, l'entrada a presó és segura. Fins ara, la pena mínima era d'un any, fet que donava la possibilitat als jutges de suspendre l'ingrés a presó, però també hi havia més supòsits en què es podia condemnar per desordres greus. Alhora, també s'inclouen penes de fins a vuit anys d'inhabilitació en la modalitat agreujada, cosa que podria afectar els condemnats per l'1-O si els tribunals entenen que la sedició es pot substituir per desordres agreujats.
Amb l'aprovació a la cambra baixa, la proposició de llei passarà al Senat i entrarà en vigor abans d'acabar l'any. Ho farà sense el consens de l'independentisme i amb el rebuig frontal de la dreta, que acusa el govern espanyol d'afavorir el retorn dels líders de l'1-O a la política. L'aplicació del codi penal facin els tribunals dirà si millora la situació dels independentistes o bé obre la porta a interpretacions imprevistes. Més enllà dels punts sobre la reforma del Poder Judicial, com queda el codi penal que es votarà al Congrés? Ho repassem en tres punts, que analitzen els canvis, alguns àmpliament acceptats i d'altres discutits o rebutjats, amb bel·ligerància en funció de qui es pronuncia. Aquest és el semàfor que explica la reforma:
Millores: la derogació de la sedició
La modificació que la gran majoria del sobiranisme coincideix a considerar positiva és la derogació de la sedició, un delicte arcaic, sense homologació a Europa i que va servir per condemnar els líders de l'1-O a altes penes de presó. Sense la sedició al codi penal, ningú més podrà ser condemnat per aquest delicte, castigat amb penes de fins a 15 anys de presó i que, d'acord amb la interpretació que en va fer el Tribunal Suprem a la sentència de l'1-O, es podia aplicar en moltes altres situacions més enllà del referèndum, si bé això no ha passat. L'aplicació de la sedició al cas del procés ha estat criticada per magistrats del Tribunal Constitucional i també reprovada des d'Europa.Sense sedició, la sentència del procés s'haurà de revisar i no és descabellat aventurar que la situació dels condemnats podria millorar, però això no es podrà saber fins que els tribunals no es comencin a posicionar. En funció de com interpretin la llei -per exemple, si canvien condemnes per sedició per condemnes per desordres públics agreujats-, es podrà veure com aquesta reforma pot afectar a casos com el de Marta Rovira o Carles Puigdemont. En el cas dels exiliats, la seva defensa assegura que no hi haurà extradició tot i els canvis en el codi penal. De tota manera, en aquests casos, res no es reactivarà fins a les resolucions europees, previstes per a l'any que ve.
Incerteses: la nova malversació
Obrir el meló de la malversació ha generat controvèrsia, perquè no són poques les veus especialitzades que avisen que provocarà una allau de revisions de condemnes que afectaran, també, polítics corruptes. Això es clarificarà en les pròximes setmanes, quan els jutges comencin a aplicar el nou codi penal. Fins aleshores, tant el PSOE com ERC han garantit que el nou redactat no beneficiarà els corruptes, sinó que serveix per revertir la reforma impulsada pel PP l'any 2015. Els republicans van fer una primera proposta que deixava l'1-O fora de l'abast de la malversació, però no ha estat acceptada pel PSOE, que va fer una contraoferta que sí que ha avalat ERC.Amb el nou redactat, es fixen tres delictes relacionats amb la malversació: la corrupció política amb enriquiment personal o de tercers, que manté les penes fins a 12 anys de presó; la malversació d'ús, que fixa penes de sis mesos a tres anys de presó per aquelles autoritats que utilitzin recursos públics per a usos particulars; i la desviació irregular de pressupost, amb penes de fins a quatre anys de presó, per a aquelles autoritats que destinin recursos públics a finalitats no previstes. És aquí on entraria l'1-O, segons el PSOE, tot i que ERC ho nega. Les penes, en tot cas, podrien baixar del màxim de 12 anys d'ara, fins a un màxim de quatre anys de presó.
De nou, només els jutges diran com s'interpreta el nou codi penal. Sense sedició i amb la malversació redefinida, tot sembla indicar que hi haurà rebaixes significatives en les penes d'inhabilitació dels líders independentistes condemnats per l'1-O (les de presó han quedat indultades). Les penes d'inhabilitació per malversació, entenent que el referèndum entra dins del supòsit de desviament pressupostari irregular, podrien ser d'un màxim de sis anys. Convé recordar, però, que la sentència es revisa en bloc -la sedició i la malversació, no només un dels delictes- i només es canvien les penes si aquestes milloren la situació dels condemnats.
Critiques: els desordres públics agreujats
Si, d'una banda, es deroga la sedició, la contrapartida és una modificació dels desordres públics que ha provocat una allau de crítiques entre l'independentisme i els moviments socials. ERC, que ha intentat millorar el text fins a última hora, assegura que amb el nou redactat la situació per als activistes és més bona que amb l'anterior codi penal, un punt de vista que no comparteixen ni Junts, ni la CUP, ni l'ANC, ni Òmnium, ni entitats com la PAH, Irídia o Amnistia Internacional. El Sindicat de Llogateres ha ratificat en les darreres hores l'oposició a la reforma dels desordres.La interpretació dels jutges permetrà veure si la modificació del delicte és millor o pitjor que amb el que hi ha hagut fins ara. Com a elements positius hi ha la reducció dels supòsits pels quals es pot condemnar per desordres greus, i que la pena màxima per aquest delicte baixa dels sis als cinc anys de presó. Podem ha pogut introduir a l'exposició de motius una explicació sobre com aplicar el delicte de desordres públics greus, que només es poden donar en casos de "situacions excepcionals". Això hauria d'acotar la interpretació que en facin els tribunals.
Ara bé, hi ha altres punts controvertits que han posat en alerta l'activisme. El concepte d'"intimidació", que permet condemnar per desordres públics, o la poca concreció en el cas dels desordres greus -què és una "multitud idònia" per perjudicar greument l'ordre públic?- han aixecat moltes crítiques de l'independentisme de base o organitzacions pels drets socials, que veuen com se'ls pot enviar a presó per accions de protesta. També és problemàtica la pena mínima en el cas dels desordres greus, que augmenta fins als tres anys de presó.
Això suposa que, en cas de condemna per aquest delicte, l'entrada a presó és segura. Fins ara, la pena mínima era d'un any, fet que donava la possibilitat als jutges de suspendre l'ingrés a presó, però també hi havia més supòsits en què es podia condemnar per desordres greus. Alhora, també s'inclouen penes de fins a vuit anys d'inhabilitació en la modalitat agreujada, cosa que podria afectar els condemnats per l'1-O si els tribunals entenen que la sedició es pot substituir per desordres agreujats.