El president, citat el dia 18 de novembre per haver desobeït les instruccions de la JEC sobre la presència de llaços grocs i altres símbols en edificis de la Generalitat durant la campanya electoral, va recusar per imparcialitat els magistrats del tribunal que l'havia de jutjar, al·legant imparcialitat, tal i com demostraven algunes de les seves afirmacions. En el cas de Armas, a més, és la magistrada que havia firmat la interlocutòria per impedir la votació de l'1-O.
El tribunal defensa que l'admissió a tràmit de la querella per part de Barrientos no és un motiu raonable per apartar-lo. Per altra banda, tampoc hi ha elements que justifiquin que es tracta d'un jutge parcial, tal i com va esgrimir Torra en el seu recurs. "Cap dels comportaments públics en forma de manifestacions o conductes, o fins i tot resolucions del magistrat Barrientos exposades en l'escrit inicial mostra una pèrdua d'imparcialitat objectiva o subjectiva", han assegurat des del TSJC.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=GFbxhHezW6U[/youtube]
En cap cas, segons afegeix l'alt tribunal català, es pot justificar una "enemistat manifesta" de Barrientos cap a l'acusat, i totes les manifestacions que aquest va poder fer van ser, segons apunten, "en l'exercici de la innegable llibertat d'expressió que li correpon". Tampoc demostren pèrdua d'imparcialitat, indiquen, les declaracions del magistrat sobre la seva preocupació per la situació política catalana, en tant que això pogués derivar en una ruptura de la legalitat constitucional. I resulta "intranscendent", consideren, que Barrientos abandonés l'acte del Col·legi d'Advocats de Barcelona en què el president del Parlament, Roger Torrent, va utilitzar l'expressió "presos polítics".
Interlocutòria que resol l&... by naciodigital on Scribd