L'èxit de Ciutadans el 21-D va provocar un terratrèmol dins del bloc unionista. La nova correlació de forces va situar Ciutadans en una posició hegemònica, superior a la que s'esperava només uns mesos abans. La distància entre Cs i el PP (36 a 4) va ser humiliant per al partit de Rajoy i va impulsar Rivera a tots els sondejos electorals. Els taronja també van eixamplar el seu avantatge sobre el PSC (amb 17 escons). Però poques vegades un triomf electoral com el de Ciutadans ha estat tan poc rendible. Des de l'inici, el PP va pressionar Arrimadas perquè fes un pas al davant i es postulés com a presidenciable. Cs ha fugit d'estudi, ja que la seva candidata no té cap opció de ser elegida, encara que els tres partits unionistes li donessin suport.
Aïllament de la força més votada
Des del 21-D, no hi ha hagut cap intervenció pública de Xavier García Albiol en què, a més d'etzibar contra els independentistes, no hagi burxat Arrimadas requerint-li que s'atreveixi a una investidura. El PP fins i tot ha apel·lat al "patriotisme" de la formació taronja per desbloquejar la situació davant les tensions mostrades dins del bloc independentista. A mesura que han passat les setmanes, s'ha fet més clar l'aïllament d'Arrimadas al Parlament.
En el debat de dimecres passat, la portaveu del PSC, Eva Granados, va escometre contra la líder taronja dient que s'havia convertit en "part del problema" i no en una solució. Des dels "comuns", van assenyalar que el seu milió de vots del 21-D no li servien per eixamplar aliances. La proposta de Cs de fer dimitir Roger Torrent com a president del Parlament va ser derrotada àmpliament. La frase de la diputada Jèssica Albiach, de Catalunya en Comú-Podem -"Per què, sent el grup majoritari, no poden liderar res?"-, va colpejar Arrimadas. L'intent per arraconar Cs en una posició extrema per part de PSC i "comuns" és obvi i pot tenir recorregut.
Especulacions sobre les municipals de Barcelona
La dirigent taronja va haver de sortir a desmentir de manera explícita que es plantegés ser candidata a l'alcaldia de Barcelona. Va ser després que comencés a córrer la brama que Cs podria plantejar-se substituir l'actual cap del grup municipal al consistori, Carina Mejías. El rumor havia nascut en algun cercle empresarial, davant el desgast de l'alcaldessa Ada Colau i la manca d'una alternativa guanyadora nítida. Fins i tot es va arribar a assegurar en alguna tertúlia que ella tenia voluntat d'anar a les municipals contra Colau. Però l'especulació no beneficiava Arrimadas, que no ha fet mai política municipal. La hipòtesi d'una candidatura municipal era també una manera de mostrar que les seves expectatives al Parlament eren limitades. Arrimadas no vol passar de presidenciable a alcaldable.
Ensopegada amb el Dia de la Dona
Potser el principal error d'Arrimadas en aquests tres mesos llargs des del 21-D va ser la seva pèssima actuació davant les mobilitzacions del Dia de la Dona, el 8 de març. Va tornar a demostrar que hi ha una gran distància entre la imatge edulcorada com a candidata, fruit d'assessoraments i preparació en màrqueting, i la gestió política dels esdeveniments en un context de crisi.
Arrimadas va dir en diverses declaracions que no compartia les mobilitzacions ni la vaga feminista perquè era "anticapitalista". En un debat a La Sexta, fins i tot va admetre que no coneixia prou les reivindicacions de la convocatòria de la vaga, després de dir que hi estava en contra. La dirigent unionista va argumentar que les dones volien "mesures concretes" per avençar cap a la igualtat, però va voler deslegitimar la vaga. L'èxit de les mobilitzacions del 8 de març van deixar Ciutadans -i també el PP- en el lloc on més detesten estar: el dels perdedors.
Una nit al Parlament
El 20 de març, una entrevista de la revista Telva -especialitzada en moda femenina- a Inés Arrimadas va causar un maldecap a la dirigent unionista. Va ser un exemple sorprenent de com n'és de difícil a vegades gestionar els èxits. A la diputada li van proposar un reportatge en què se la veiés passejant pel Parlament lluint un vestit llarg de nit. I va acceptar sense pensar-s'ho. La imatge d'Arrimadas amb cara d'actriu de Hollywood pels salons de passos perduts del Parlament van causar estupor.
Mentre el país vivia sacsejat per una crisi institucional gravíssima, amb dirigents polítics empresonats o a l'exili, la líder unionista que s'ha cansat d'acusar els polítics independentistes d'usar el Parlament en benefici propi, convertia els salons del legislatiu en una passarel·la. I no un dia qualsevol. Arrimadas va lluir bust l'1 de març, just després de la primera sessió de la legislatura. La xarxa en va fer befa a raig.
En un moment de l'entrevista, li van preguntar pel seu marit, Xavier Cima, de qui va recordar que va ser diputat de CiU. De fet, tots es van conèixer al Parlament. "Va canviar la seva opinió política?", li pregunten. I la dirigent de Ciutadans va respondre: "El meu marit era nacionalista. Ara intento apartar-lo de tot això". La polseguera aixecada per la resposta va forçar Arrimadas a assegurar que Telva s'havia equivocat i que el que va dir és que volia allunyar la seva parella dels focus mediàtics. Però el cert és que Telva no va modificar les declaracions.
Se sincera en TELVA @InesArrimadas: habla de su familia, de sus amenazas de muerte, de liderazgo... y se viste de largo en esta exclusiva sesión... sencillamente porque se ve favorecida. https://t.co/25oXPXF13U pic.twitter.com/XBeOeKSU3I
— Telva (@telva) 19 de marzo de 2018
"Revenja" i "falta d'humanitat"
A Arrimadas li està costant fer la digestió dels resultats del 21-D. Si l'entrevista de Telva li va sortir malament va ser, sobretot, perquè va mostrar el rostre de la prepotència. Un enemic contra el qual encara no sap protegir-se Arrimadas. Dimecres, va fer una de les seves intervencions de rèplica des del seu escó, sense anar al faristol, com sol ser habitual, en un gest de supèrbia. Cs ha optat per un missatge més intransigent encara que el PP quan es tracta de "castigar" els dirigents sobiranistes. És un fet que ja es va comprovar durant la campanya electoral, quan els oradors taronja aprofitaven per caldejar el públic contra Miquel Iceta i el PSC per demanar l'indult pels processats. En aquests casos, els assistents solien respondre amb el "Puigdemont a prisión".
El debat de dimecres no li va anar bé a Arrimadas. La diputada Jèssica Albiach va denunciar el discurs de "ràbia i revenja" de Ciutadans i, referint-se a la manca d'indulgència de Cs sobre els dirigents empresonats, va dir que "la manca d'humanitat els inhabilita per governar res". L'aplaudiment que va rebre de la majoria sobiranista va ser un indicador que havia tocat una fibra sensible. L'opció per un discurs venjatiu fet per Arrimadas i els seus pot acabar allunyant la candidata del perfil de presidenciable.
