"Ja no et ploro, ja no et ploro més. Torno a ser jo, torno a ser jo". Amb aquesta cançó d'Oques Grasses s'identifica en aquests moments Elisenda Alamany, número dos d'Ernest Maragall a Barcelona. Ho explica asseguda a l'esglaó d'unes llargues escales que travessen els grisos edificis de Ciutat Meridiana. Han passat només uns mesos, però què lluny queda aquella portaveu parlamentària dels comuns que sortia a fer equilibris al faristol i que destil·lava incomoditat davant de determinades preguntes.
Fa menys d'un any, Alamany encara defensava que volia que a Barcelona guanyés Ada Colau. Ara, és ella qui es presenta amb una aliança amb ERC per intentar guanyar-la. "En els viatges durs, s'agraeix trobar bons companys", va dir en un míting de petit format dijous passat al Guinardó. Com dur va ser, recorda sempre, carregar-se la motxilla a l'esquena en plena crisi per buscar-se la vida a la Xina.
El trajecte que porta recorregut en política és curt, però no exempt d'esgarrinxades. És poc avesada als moments emotius i, abans de caure-hi, prefereix arrufar el front i esquivar-los amb argumentari polític o, fins i tot, amb ironia. Però la comoditat amb la qual s'ha adaptat la nova candidatura fa que, de tant en tant, s'obri una escletxa i parli més de què ha suposat personalment la seva mudança política.
Fa dos mesos, quan va anunciar oficialment que faria tàndem amb Maragall, la ja exdirigent dels comuns admetia que li costava conciliar el son. "Ara dormo molt millor i crec que té a veure amb què m'he reconciliat amb moltes aspectes de la política", diu resseguint-se amb la mirada els dits com en una mena d'exercici per autoescannejant-se. A continuació els entrellaça i admet: "En la darrera etapa dels comuns ho vaig passar malament perquè em costava mirar-me al mirall i aquest pes ja me l'he tret de sobre".
"Ara dormo molt millor i crec que té a veure amb què m'he reconciliat amb moltes aspectes de la política"
Als mítings en aquesta campanya ha dit que els comuns se sustenten en un projecte "unipersonal" amb Colau al capdavant, que estan carregats de "bones intencions" però que han acabat "decebent" molts ciutadans per la incapacitat de fer-les realitat i que "els fa nosa" parlar de l'excepcionalitat política que viu Catalunya. "Em fa la impressió que no dic coses diferents a les que deia abans. Jo no he canviat, simplement l'espai al qual jo pertanyia va deixar de dir certes coses", assegura.
Anant ara de la mà d'ERC, diu, se sent "còmoda" per dir què pensa perquè la convivència és, sobretot, "fàcil" i des del reconeixement i la "confiança" mútua. Agraeix no només l'acollida, sinó el fet de trobar-se en una etapa d'aprenentatge. "Feia temps que no aprenia tant. També de l'Ernest, que és una persona molt generosa i que socialitza el seu coneixement. Sí, això et fa dormir més".
La bona relació amb Joan Subirats
Que no té bona relació amb Colau és conegut, però es nega a situar el debat en aquests termes. De fet, subratlla que amb Joan Subirats, número dos de la candidatura de Barcelona en Comú, té bona relació i que no té "conflicte amb ningú" perquè les discrepàncies són de naturalesa política. "Tinc un enfocament diferent, no tinc cap tipus d'interès en posar per davant cap qüestió que no sigui política o de ciutat perquè seria un error", afirma.
Queden sis dies perquè les urnes emetin veredicte. "Anirà d'un vot", resumeix. Però verbalitza que està tranquil·la. Els viatges més durs els dona per passats, o almenys segueix transitant però sense motxilles a l'esquena. S'enfila al metro amb nous companys per recórrer una ciutat que s'està aprenent. Les urnes i els pactes acabaran de determinar si des del govern o des de l'oposició. Ella, però, assegura estar tranquil·la amb la banda sonora que l'acompanya: "Torna a ser tu, torna a ser tu. Torno a ser jo"