23
de març
de
2019, 20:55
Actualitzat:
25
de març,
11:34h
Com ha viscut personalment el trànsit dels comuns a la coalició amb ERC? Quan se li planteja una pregunta que la interpel·la més enllà de la política, tendeix a parapetar-se darrere d'una ironia. "Va ser més dur estar a la Xina". I riu. Com una mena d'analgèsic abans de parlar de "frustració" i d'admetre dies "difícils" en un món, el de la política, en el qual encara se sent una nouvinguda, però on ja transita amb esgarrinxades, perquè ja li han penjat l'etiqueta de "trànsfuga". Elisenda Alamany (Sabadell, 1983), filòloga i docent "a la reserva", ha passat de ser la número dos de Xavier Domènech a la número dos d'Ernest Maragall. Quinze mesos separen un episodi de l'altre.
En els darrers dies s'ha prescrit "dieta digital". S'explica: ara que tot just estrena coalició amb ERC i que competirà electoralment amb Ada Colau, gest que ha aixecat polseguera en els comuns perquè al seu anterior partit consideren que només ha mirat pel seu futur, no vol llegir què es diu d'ella a les xarxes socials. Ni per bé ni per mal. Les crítiques li han caigut fins i tot d'aquells independents que van fer amb ella el trànsit a la política. Incòmoda en el discurs d'equilibris que havia de fer quan era portaveu -tasca de complexitat altament elevada a Catalunya en Comú-, parla ara alliberada, tot i que sempre s'ha reconegut públicament com a independentista.
"Han estat dies personalment durs i dolorosos, però és més deslleial quedar-se en un lloc on no pots contribuir. Assumeixo el cost que suposa marxar"
Últimament, assegura, no dorm massa bé ni menja gaire. Pels nervis que li suposa la mudança -de casa i de partit- i perquè s'ha enganxat a la saga dels Jocs de la Fam. Però si bé assegura que el pas a la política en nom dels comuns el va fer per representar una generació disposada a assaltar el Capitoli de l'"hegemonia convergent", la realitat ha fet que acabi topant amb un mur en un partit que ja considera aliè. "Han estat dies personalment durs i dolorosos, però és més deslleial quedar-se en un lloc on no pots contribuir. Assumeixo el cost que suposa marxar", sosté.
"Potencial líder" per a uns, "trànsfuga" per a uns altres
Per a la candidatura que l'acull, fruit d'una coalició d'ERC i Nova, és un valor polític en alça que contribuirà a "multiplicar" el projecte. Maragall la considera una "potencial líder d'acreditada capacitat". Per al partit que deixa, Catalunya en Comú, és una "trànsfuga" que es mou per mer "interès personal". El que és notori és que, des de la seva irrupció al Parlament arran d'uns mals resultats electorals el 21-D que van posar en peu de guerra les diferents ànimes de la pretesa confluència, s'ha consolidat com una figura ben valorada i amb projecció pública dins del sobiranisme. Ara segueix sent diputada no adscrita mentre els comuns li exigeixen que deixi l'escó, acció que no descarta ara que ha creat Nova, un partit que els comuns defineixen com a "unipersonal".
La història de Catalunya en Comú, no exempta dels mals crònics de l'esquerra, ha estat convulsa des de la seva gènesi. La diagnosi que fa Alamany és que els comuns estan en "fallida" perquè s'han allunyat del seu ideari fundacional i estan regits per la batuta d'ICV, fet que ha provocat que hagin deixat de ser "desacomplexadament sobiranistes" i que facin de "crossa" dels socialistes en comptes de ser un projecte amb vocació de majories. I la que fa la cúpula dels comuns és que ella no va pair que no aconseguís liderar el partit juntament amb Domènech a la renovació de càrrecs del juliol passat, quan finalment va ser Ada Colau qui va prendre les regnes després d'un acord entre l'entorn de l'alcaldessa i els ecosocialistes. En d'altres paraules, que no ha paït la derrota.
Amb el partit a mig fer, la tendència als comuns -com a Podem- ha estat la d'afrontar els conflictes des del cos a cos. I Alamany no l'ha defugit conscient que era difícil reeixir en un partit que ho fia tot al lideratge de Colau i que en aquests moments està a expenses de si es guanya o es perd Barcelona. La resta d'independents que formaven part del pinyol de Domènech, com ara el nou diputat Marc Parés i l'alcaldable de Terrassa Xavier Matilla, segueixen dins del partit tot i haver compartit la seva diagnosi de la situació, però no el camí que han emprès tant ella com Joan Josep Nuet. Les relacions amb ells s'han refredat.
Els estralls del conflicte
La situació de desgast i els estralls del conflicte són evidents. No fa ni dos anys que Domènech inaugurava el partit. Ell, que va ser qui la va convèncer per fer el pas a la política, ja fa mig any que va plegar. I Alamany, després de deixar el càrrec de portaveu parlamentària a finals d'octubre de l'any passat i d'intentar plantar batalla amb la inauguració d'un corrent intern, va tancar etapa amb els comuns al febrer.
El seu distanciament amb Catalunya en Comú ha estat inversament proporcional a la proximitat amb Oriol Junqueras, amb qui la dirigent ha travat una relació de confiança política a la presó. ERC no ha estat l'únic partit que l'ha anat a buscar els darrers mesos. Ella i l'excoordinador Marc Grau han optat per crear-ne un de nou, Nova, per concórrer a les municipals de Barcelona, territori on Nuet, que per Sobiranistes es presenta amb ERC a les espanyoles, ha optat per no rivalitzar amb Colau.
"Molts moments durant aquest temps m'he preguntat si valia la pena les renúncies fetes per dedicar-me a la política", confessa. I al mateix temps admet la "frustració" per no haver pogut "desenvolupar" el que hauria volgut dins dels comuns. Durant aquests mesos, però, no s'ha plantejat en cap moment deixar la política. D'ella mateixa diu que s'enfada poc, però que és "inflexible" amb allò en què creu. "Això, en política, m'ha perjudicat", afirma. Sosté que per remar a favor d'un projecte amb vocació de majories cal "assumir contradiccions".
Quan Domènech la va empènyer a fer el salt
Reivindica que ha estat "coherent". Al mes de juny del 2017, quan encara no havia assumit cap càrrec institucional, assegurava no tenir cap dubte que el "desllorigador" de la crisi política que viu Catalunya passa per un govern dels comuns amb ERC. Aquesta aliança, deia, havia de permetre una acumulació de forces a Catalunya per treballar per un referèndum efectiu i, alhora, donar resposta des de l'esquerra a les "emergències socials".
La reflexió la feia per al llibre El part dels comuns (Edicions Saldonar) des del bar de rajoles escaqueres de l'Ateneu Barcelonès, el mateix escenari on el 3 de novembre del 2016 Domènech la va fer debutar per al gran públic presentant la conferència on es va desgranar els fonaments del futur partit. Aleshores, però, encara era inimaginable que el context d'excepcionalitat de la política catalana superaria les seves expectatives i que això acabaria pesant en un partit en el qual la transversalitat era tan valorada com arriscada.
Alamany s'havia forjat abans en el municipalisme, arromangant-se en moviments socials -Plataforma Antifeixista- primer i en la política municipal de Castellar del Vallès després, on va ser regidora. De fet, va impulsar l'agrupació d'electors L'Altraveu per Castellar el 2007 i la candidatura Decidim Castellar en els comicis del 2015, experiències en les quals va teixir complicitats amb la politòloga i exlíder de Podem Catalunya Gemma Ubasart. Entremig, l'experiència vital per la qual assegura que va decidir fer el pas a la política: va formar part de la generació de joves que, malgrat haver cursat estudis universitaris, van haver de marxar en plena crisi per buscar-se la vida fora del país. En el seu cas, a la Xina.
Ara, Alamany torna a fer les maletes. A cavall des de fa dos anys entre Sabadell i Barcelona, es traslladarà de forma definitiva a la capital catalana. D'entrada, compartirà pis fins que trobi habitatge definitiu i ja s'ha capbussat en dades i informació. "M'obsessiona", insisteix. Ja en campanya assajava els mítings davant del mirall, una costum que manté i que haurà d'intensificar en breu. El missatge que vol transmetre el recita una i altra vegada fins al moment de situar-se davant dels focus. Ara, ho està més que mai.
En els darrers dies s'ha prescrit "dieta digital". S'explica: ara que tot just estrena coalició amb ERC i que competirà electoralment amb Ada Colau, gest que ha aixecat polseguera en els comuns perquè al seu anterior partit consideren que només ha mirat pel seu futur, no vol llegir què es diu d'ella a les xarxes socials. Ni per bé ni per mal. Les crítiques li han caigut fins i tot d'aquells independents que van fer amb ella el trànsit a la política. Incòmoda en el discurs d'equilibris que havia de fer quan era portaveu -tasca de complexitat altament elevada a Catalunya en Comú-, parla ara alliberada, tot i que sempre s'ha reconegut públicament com a independentista.
"Han estat dies personalment durs i dolorosos, però és més deslleial quedar-se en un lloc on no pots contribuir. Assumeixo el cost que suposa marxar"
Últimament, assegura, no dorm massa bé ni menja gaire. Pels nervis que li suposa la mudança -de casa i de partit- i perquè s'ha enganxat a la saga dels Jocs de la Fam. Però si bé assegura que el pas a la política en nom dels comuns el va fer per representar una generació disposada a assaltar el Capitoli de l'"hegemonia convergent", la realitat ha fet que acabi topant amb un mur en un partit que ja considera aliè. "Han estat dies personalment durs i dolorosos, però és més deslleial quedar-se en un lloc on no pots contribuir. Assumeixo el cost que suposa marxar", sosté.
"Potencial líder" per a uns, "trànsfuga" per a uns altres
Per a la candidatura que l'acull, fruit d'una coalició d'ERC i Nova, és un valor polític en alça que contribuirà a "multiplicar" el projecte. Maragall la considera una "potencial líder d'acreditada capacitat". Per al partit que deixa, Catalunya en Comú, és una "trànsfuga" que es mou per mer "interès personal". El que és notori és que, des de la seva irrupció al Parlament arran d'uns mals resultats electorals el 21-D que van posar en peu de guerra les diferents ànimes de la pretesa confluència, s'ha consolidat com una figura ben valorada i amb projecció pública dins del sobiranisme. Ara segueix sent diputada no adscrita mentre els comuns li exigeixen que deixi l'escó, acció que no descarta ara que ha creat Nova, un partit que els comuns defineixen com a "unipersonal".
La història de Catalunya en Comú, no exempta dels mals crònics de l'esquerra, ha estat convulsa des de la seva gènesi. La diagnosi que fa Alamany és que els comuns estan en "fallida" perquè s'han allunyat del seu ideari fundacional i estan regits per la batuta d'ICV, fet que ha provocat que hagin deixat de ser "desacomplexadament sobiranistes" i que facin de "crossa" dels socialistes en comptes de ser un projecte amb vocació de majories. I la que fa la cúpula dels comuns és que ella no va pair que no aconseguís liderar el partit juntament amb Domènech a la renovació de càrrecs del juliol passat, quan finalment va ser Ada Colau qui va prendre les regnes després d'un acord entre l'entorn de l'alcaldessa i els ecosocialistes. En d'altres paraules, que no ha paït la derrota.
Amb el partit a mig fer, la tendència als comuns -com a Podem- ha estat la d'afrontar els conflictes des del cos a cos. I Alamany no l'ha defugit conscient que era difícil reeixir en un partit que ho fia tot al lideratge de Colau i que en aquests moments està a expenses de si es guanya o es perd Barcelona. La resta d'independents que formaven part del pinyol de Domènech, com ara el nou diputat Marc Parés i l'alcaldable de Terrassa Xavier Matilla, segueixen dins del partit tot i haver compartit la seva diagnosi de la situació, però no el camí que han emprès tant ella com Joan Josep Nuet. Les relacions amb ells s'han refredat.
Xavier Domènech flanquejat per Ada Colau i Elisenda Alamany, durant la valoració del 21-D Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú
Els estralls del conflicte
La situació de desgast i els estralls del conflicte són evidents. No fa ni dos anys que Domènech inaugurava el partit. Ell, que va ser qui la va convèncer per fer el pas a la política, ja fa mig any que va plegar. I Alamany, després de deixar el càrrec de portaveu parlamentària a finals d'octubre de l'any passat i d'intentar plantar batalla amb la inauguració d'un corrent intern, va tancar etapa amb els comuns al febrer.
El seu distanciament amb Catalunya en Comú ha estat inversament proporcional a la proximitat amb Oriol Junqueras, amb qui la dirigent ha travat una relació de confiança política a la presó. ERC no ha estat l'únic partit que l'ha anat a buscar els darrers mesos. Ella i l'excoordinador Marc Grau han optat per crear-ne un de nou, Nova, per concórrer a les municipals de Barcelona, territori on Nuet, que per Sobiranistes es presenta amb ERC a les espanyoles, ha optat per no rivalitzar amb Colau.
"Molts moments durant aquest temps m'he preguntat si valia la pena les renúncies fetes per dedicar-me a la política", confessa
"Molts moments durant aquest temps m'he preguntat si valia la pena les renúncies fetes per dedicar-me a la política", confessa. I al mateix temps admet la "frustració" per no haver pogut "desenvolupar" el que hauria volgut dins dels comuns. Durant aquests mesos, però, no s'ha plantejat en cap moment deixar la política. D'ella mateixa diu que s'enfada poc, però que és "inflexible" amb allò en què creu. "Això, en política, m'ha perjudicat", afirma. Sosté que per remar a favor d'un projecte amb vocació de majories cal "assumir contradiccions".
Quan Domènech la va empènyer a fer el salt
Reivindica que ha estat "coherent". Al mes de juny del 2017, quan encara no havia assumit cap càrrec institucional, assegurava no tenir cap dubte que el "desllorigador" de la crisi política que viu Catalunya passa per un govern dels comuns amb ERC. Aquesta aliança, deia, havia de permetre una acumulació de forces a Catalunya per treballar per un referèndum efectiu i, alhora, donar resposta des de l'esquerra a les "emergències socials".
La reflexió la feia per al llibre El part dels comuns (Edicions Saldonar) des del bar de rajoles escaqueres de l'Ateneu Barcelonès, el mateix escenari on el 3 de novembre del 2016 Domènech la va fer debutar per al gran públic presentant la conferència on es va desgranar els fonaments del futur partit. Aleshores, però, encara era inimaginable que el context d'excepcionalitat de la política catalana superaria les seves expectatives i que això acabaria pesant en un partit en el qual la transversalitat era tan valorada com arriscada.
Alamany s'havia forjat abans en el municipalisme, arromangant-se en moviments socials -Plataforma Antifeixista- primer i en la política municipal de Castellar del Vallès després, on va ser regidora. De fet, va impulsar l'agrupació d'electors L'Altraveu per Castellar el 2007 i la candidatura Decidim Castellar en els comicis del 2015, experiències en les quals va teixir complicitats amb la politòloga i exlíder de Podem Catalunya Gemma Ubasart. Entremig, l'experiència vital per la qual assegura que va decidir fer el pas a la política: va formar part de la generació de joves que, malgrat haver cursat estudis universitaris, van haver de marxar en plena crisi per buscar-se la vida fora del país. En el seu cas, a la Xina.
Ara, Alamany torna a fer les maletes. A cavall des de fa dos anys entre Sabadell i Barcelona, es traslladarà de forma definitiva a la capital catalana. D'entrada, compartirà pis fins que trobi habitatge definitiu i ja s'ha capbussat en dades i informació. "M'obsessiona", insisteix. Ja en campanya assajava els mítings davant del mirall, una costum que manté i que haurà d'intensificar en breu. El missatge que vol transmetre el recita una i altra vegada fins al moment de situar-se davant dels focus. Ara, ho està més que mai.
Xavier Domènech i Elisenda Alamany, en una imatge d'arxiu al Parlament Foto: Adrià Costa