19
de febrer
de
2019, 18:25
Actualitzat:
20:44h
Elisenda Alamany plega del grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem, una decisió que formalitzarà aquest dimecres. El seu despatx al Parlament, està ja buit. L'adeu de la que va ser la número dos de Xavier Domènech a les eleccions del 21 de desembre era qüestió de temps. La seva situació dins del grup presidit per Jéssica Albiach s'havia fet insostenible. Fa mesos que Alamany va trencar els ponts amb la direcció del partit liderat per Ada Colau impulsant la plataforma Sobiranistes -acció censurada per la cúpula, que la va abocar a renunciar al càrrec de portaveu al Parlament el 29 d'octubre passat- i també era sabut que els seus posicionaments disten del discurs oficial. El futur de la dirigent, ben valorada per l'òrbita independentista, està obert a hores d'ara. La primera decisió a prendre serà si segueix o no com a diputada.
"Ni se'n va a casa ni fitxa per un altre partit. Ara és un pas individual, però en vindran de col·lectius", asseguren fonts de Sobiranistes, que expliquen que la decisió la va prendre fa un mes i que el diputat i líder d'EUiA, Joan Josep Nuet, està informat del moviment. El pas d'Alamany, argumenten, s'ha precipitat arran de le la proliferació de candidatures territorials que han fet aliances amb altres formacions sobiranistes d'esquerres. És el cas de municipis com Girona, Cerdanyola, Sant Boi i Ripollet, entre d'altres, i també a Badalona, on Sobiranistes dona suport a la candidatura de l'exalcaldessa Dolors Sabater mentre Catalunya en Comú ultima la seva pròpia llista.
Per què Alamany surt del grup parlamentari? La decisió de la dirigent pivota en tres consideracions: segons ha anat manifestant en els darrers mesos, els comuns han deixat de ser "desacomplexadament sobiranistes" i han "trencat" amb l'ideari fundacional en què es defensava la República Catalana i el referèndum d'autodeterminació, ja no són un "projecte de majories i guanyador" perquè ICV ha pres les regnes de l'espai, i les decisions al partit es prenen "als despatxos". El partit discuteix cadascuna d'aquestes afirmacions. Ja quan es va presentar Sobiranistes, Alamany va alçar la veu per assenyalar que "ICV ha estat un dels entrebancs" de l'espai i que a Catalunya en Comú "existeix un tabú" per parlar, per exemple, de l'1-O o dels presos polítics.
Nou mesos de tensions no resoltes
Les arrels del conflicte, però, es remunten a nou mesos enrere. En concret, al procés de primàries del mes de juliol, amb les quals Domènech va revalidar inicialment el càrrec de coordinador general del partit. La confecció de la nova direcció va ser convulsa. Mentre que Xavier Domènech va confiar en Marc Parés -aleshores coordinador de programa- la confecció d'un equip superador de quotes de partit en què Elisenda Alamany s'havia perfilat com a número dos, el nucli fundador dels comuns, amb el suport d'ICV, van plantejar una llista alternativa que va trencar els esquemes de l'aleshores líder del partit.
El resultat de tot plegat, després d'intenses negociacions no absentes de tensions, és que es va consolidar el tàndem Domènech-Colau al capdavant de Catalunya en Comú. Les tesis dels ecosocialistes i els federalistes van guanyar pes mentre que part de l'entorn de Domènech -inclosa Alamany- i també l'òrbita de Joan Josep Nuet quedaven fora de la nova direcció o perdien capacitat d'influència. Dues visions de què havia de ser Catalunya en Comú, ressentida dels mals resultats electorals del 21-D, van entrar en confrontació: una que creu que els comuns han de créixer en el sobiranisme d'esquerres i una altra que combrega amb un projecte d'esquerres que, sense renunciar al dret a decidir, s'allunyi de l'independentisme i promogui una via federal.
El buit de Domènech i les relacions trencades
Després de dos mesos bloquejats en un conflicte intern per determinar els rols en el pinyol del partit, el 4 de setembre la renúncia de Domènech per un "esgotament polític i personal", va sacsejar tot l'espai. L'esvoranc deixat per qui fins aleshores havia exercit de para-xocs en el conflicte intern va desencadenar la batalla interna de l'òrbita d'Alamany i Nuet amb la resta del partit. Fins al punt de crear una plataforma crítica que la direcció ha interpretat sempre que pretén lesionar el projecte. Les relacions des d'aleshores estan trencades. Especialment, des de l'acomiadament de les persones que formaven part de l'equip d'Alamany mentre era portaveu parlamentària.
Fins ara, la direcció ha anat amb peus de plom per no obrir una nova crisi interna a poques setmanes d'encarar eleccions decisives. Tant Colau com Albiach han combinat en les darreres setmanes un discurs en defensa dels presos polítics i en contra del judici amb una crítica a l'independentisme pels pressupostos de la Generalitat i per deixar caure al govern de Pedro Sánchez. En paral·lel, des de la plataforma Sobiranistes s'està apadrinant candidatures territorials que s'enfrontaran a les llistes oficialistes. Al mateix temps, Alamany i Nuet han fet un discurs propi situant el pes de les seves crítiques en el PSOE i tancant files en el front antirepressiu dels partits independentistes. Els camins, a partir d'ara, comencen a bifurcar-se.
"Ni se'n va a casa ni fitxa per un altre partit. Ara és un pas individual, però en vindran de col·lectius", asseguren fonts de Sobiranistes, que expliquen que la decisió la va prendre fa un mes i que el diputat i líder d'EUiA, Joan Josep Nuet, està informat del moviment. El pas d'Alamany, argumenten, s'ha precipitat arran de le la proliferació de candidatures territorials que han fet aliances amb altres formacions sobiranistes d'esquerres. És el cas de municipis com Girona, Cerdanyola, Sant Boi i Ripollet, entre d'altres, i també a Badalona, on Sobiranistes dona suport a la candidatura de l'exalcaldessa Dolors Sabater mentre Catalunya en Comú ultima la seva pròpia llista.
"Ni se'n va a casa ni fitxa per un altre partit. Ara és un pas individual, però en vindran de col·lectius", asseguren fonts de Sobiranistes
Per què Alamany surt del grup parlamentari? La decisió de la dirigent pivota en tres consideracions: segons ha anat manifestant en els darrers mesos, els comuns han deixat de ser "desacomplexadament sobiranistes" i han "trencat" amb l'ideari fundacional en què es defensava la República Catalana i el referèndum d'autodeterminació, ja no són un "projecte de majories i guanyador" perquè ICV ha pres les regnes de l'espai, i les decisions al partit es prenen "als despatxos". El partit discuteix cadascuna d'aquestes afirmacions. Ja quan es va presentar Sobiranistes, Alamany va alçar la veu per assenyalar que "ICV ha estat un dels entrebancs" de l'espai i que a Catalunya en Comú "existeix un tabú" per parlar, per exemple, de l'1-O o dels presos polítics.
Nou mesos de tensions no resoltes
Les arrels del conflicte, però, es remunten a nou mesos enrere. En concret, al procés de primàries del mes de juliol, amb les quals Domènech va revalidar inicialment el càrrec de coordinador general del partit. La confecció de la nova direcció va ser convulsa. Mentre que Xavier Domènech va confiar en Marc Parés -aleshores coordinador de programa- la confecció d'un equip superador de quotes de partit en què Elisenda Alamany s'havia perfilat com a número dos, el nucli fundador dels comuns, amb el suport d'ICV, van plantejar una llista alternativa que va trencar els esquemes de l'aleshores líder del partit.
El resultat de tot plegat, després d'intenses negociacions no absentes de tensions, és que es va consolidar el tàndem Domènech-Colau al capdavant de Catalunya en Comú. Les tesis dels ecosocialistes i els federalistes van guanyar pes mentre que part de l'entorn de Domènech -inclosa Alamany- i també l'òrbita de Joan Josep Nuet quedaven fora de la nova direcció o perdien capacitat d'influència. Dues visions de què havia de ser Catalunya en Comú, ressentida dels mals resultats electorals del 21-D, van entrar en confrontació: una que creu que els comuns han de créixer en el sobiranisme d'esquerres i una altra que combrega amb un projecte d'esquerres que, sense renunciar al dret a decidir, s'allunyi de l'independentisme i promogui una via federal.
El buit de Domènech i les relacions trencades
Després de dos mesos bloquejats en un conflicte intern per determinar els rols en el pinyol del partit, el 4 de setembre la renúncia de Domènech per un "esgotament polític i personal", va sacsejar tot l'espai. L'esvoranc deixat per qui fins aleshores havia exercit de para-xocs en el conflicte intern va desencadenar la batalla interna de l'òrbita d'Alamany i Nuet amb la resta del partit. Fins al punt de crear una plataforma crítica que la direcció ha interpretat sempre que pretén lesionar el projecte. Les relacions des d'aleshores estan trencades. Especialment, des de l'acomiadament de les persones que formaven part de l'equip d'Alamany mentre era portaveu parlamentària.
Fins ara, la direcció ha anat amb peus de plom per no obrir una nova crisi interna a poques setmanes d'encarar eleccions decisives. Tant Colau com Albiach han combinat en les darreres setmanes un discurs en defensa dels presos polítics i en contra del judici amb una crítica a l'independentisme pels pressupostos de la Generalitat i per deixar caure al govern de Pedro Sánchez. En paral·lel, des de la plataforma Sobiranistes s'està apadrinant candidatures territorials que s'enfrontaran a les llistes oficialistes. Al mateix temps, Alamany i Nuet han fet un discurs propi situant el pes de les seves crítiques en el PSOE i tancant files en el front antirepressiu dels partits independentistes. Els camins, a partir d'ara, comencen a bifurcar-se.