Elisenda Alamany: «A Catalunya en Comú existeix un tabú per parlar de l'1-O»

Deu mesos després d'entrar al Parlament sent la número dos de Xavier Domènech, Elisenda Alamany ha renunciat a ser la portaveu dels comuns a la cambra catalana. És una decisió que ha pres després de setmanes de turbulències que han anat in crescendo des de la renúncia de Domènech, i que han derivat en la presentació de la plataforma Sobiranistes, que amb una agenda pròpia reclama canviar el rumb de la direcció de Catalunya en Comú. Alamany critica que el partit s'ha anat "empetitint" perquè ha deixat de ser "desacomplexadament sobiranista", una diagnosi que no comparteix la cúpula del partit. Alamany es queda, per ara, com a diputada de Catalunya en Comú, però en aquesta entrevista a NacióDigital -concedida just el dia després de renunciar al càrrec de portaveu-avisa que continuarà defensant els valors fundacionals dels comuns "sigui on sigui".

- Com definiria aquesta darrera setmana?

- Ha estat una de les més intenses des que estic a Catalunya en Comú, però també és veritat que aquells debats i converses que hem tingut de manera interna aquesta setmana han tingut una cristal·lització en la presentació de Sobiranistes. La plataforma diu que a Catalunya en Comú cal redreçar el rumb per recuperar els valors fundacionals del 8 d'abril i volem tornar a connectar amb aquella part de la societat que ha desconnectat del partit. S'ha intentat blindar de totes les maneres la línia política del grup parlamentari, també frenar certa intervenció que s'estava fent, però no ha estat possible i, davant d'aquesta situació, el més coherent era renunciar al meu càrrec de portaveu. Una de les coses que Catalunya en Comú teníem molt clara, o almenys jo i altres companys i companyes, és que veníem a ser una força política nova i que això volia dir no replicar polítiques velles i inèrcies d'altres partits. Això vol dir que, quan un discrepa, ha de ser honest amb allò que diu. Jo no he vingut ni a resignar-me ni a conformar-me i, per ser coherent amb això, renuncio al càrrec de portaveu.

- Ha renunciat al càrrec dient que "altres companyes ho podran fer millor". Per què i per defensar què?

- Jo no dirigia ja de facto la política estratègica del grup. Crec que amb molts dels meus posicionaments, com va ser en la defensa de la República, va haver-hi cert neguit. A vegades, ha costat molt arrossegar el grup parlamentari cap a posicionaments com la de votar en contra de la suspensió automàtica dels diputats processats ordenada per Llarena. Finalment, s'hi va votar en contra, però hi havia certa resistència a fer-ho. Quan hi ha certa resistència a determinats posicionaments que no haurien de ser debatuts en una força sobiranista, quan a la portaveu se li assignen temes menors o no se li assignen o s'intervé la línia política o el grup parlamentari, el més coherent és que d'altres que sí que estan d'acord amb la línia política que a partir d'ara es portarà a terme o amb la reestructuració del grup parlamentari, siguin els qui ho liderin a partir d'ara.

"No és normal que hi hagi tanta resistència a parlar des de Catalunya en Comú de l'1-O i el 3-O com una oportunitat per decidir el nostre futur"

- Aquestes darreres setmanes, la direcció del partit i Jéssica Albiach han assegurat públicament que estava ratificada com a portaveu, però entenem que el que està dient és que no exercia el càrrec malgrat ostentar-lo.

- Sí, crec que és evident per a tothom. Això no ve només d'ara. Des de la renovació dels espais de direcció existeix un replegament de posicionaments que s'allunyen d'un sobiranisme més desacomplexat, que era el que nosaltres pensàvem que havíem de defensar. No és normal que hi hagi tanta resistència a parlar des de Catalunya en Comú de l'1-O i el 3-O com una oportunitat per decidir el nostre futur, no és normal que se'ns recrimini a alguns que anem a les manifestacions per demanar la llibertat dels presos polítics.

- Això ha passat?

- Això ha passat, i és públic. Denunciar la repressió del 20 de setembre també va tenir les seves conseqüències públiques. Defensar la República també ha tingut conseqüències perquè alguns ens van dir que som una "CUP desnatada". El fet que participés a la Diada de l'Onze de Setembre quan ningú de l'executiva de la llista de consens ho va fer, tot i que sí que ho va fer gent de Desbordem, també va tenir conseqüències. 

- Però qui recrimina, per exemple, que assisteixi a una manifestació per demanar la llibertat dels presos quan és una proclama que defensen membres de la direcció?

- Dins de l'executiva i al consell nacional hi ha hagut veus que creuen que mostrar-se de manera tan desacomplexada com ho fan molts comuns en el territori de manera natural, no és representatiu del que ha de defensar l'espai. Hi ha una tensió cap a aquests posicionaments perquè creuen que no és la línia que ha de tenir Catalunya en Comú.
 
- Al comunicat de renúncia com a portaveu denuncia "males pràctiques" al partit. Quines són?

- A l'inici de la legislatura es va consensuar al grup parlamentari una direcció estratègica  una organització de l'activitat parlamentària. Va costar molt de temps aconseguir-la amb el vot favorable de tots els diputats, però després de la marxa de Xavier Domènech comença a patir un desmantellament. Hi ha una intervenció de la línia política i de l'estratègia del grup que pretenia representar un nou sobiranisme, una nova esquerra i una nova manera de fer política. També es prenen decisions a l'esquena de la portaveu, com noves contractacions o el cessament del coordinador del grup parlamentari, que tothom sap que no és només una figura clau per acompanyar la portaveu, si no també per dirigir l'estratègia política del grup.

- Aquests últims mesos s'ha parlat molt de la marxa de Xavier Domènech i s'han escoltat veus, de diferent sensibilitat, reivindicant la seva figura. Pot ser que tothom s'hagi intentat apropiar de la figura de Domènech?

- És probable. Jo, com que el Xavi va marxar dient que hi havia un esgotament que crec que és cert per la complexitat de Catalunya en Comú, em centraré en reivindicar el llegat del 8 d'abril. Molta gent comuna que no veníem de cap estructura de partit vam decidir fer el pas per no replicar dinàmiques i inèrcies de partits vells, però també perquè volíem representar una nova política. Volíem fugir de quotes, de pactes despatx. En definitiva, volíem una lògica superadora del que havia de ser una línia política que representés un sobiranisme que no quedés sempre supeditat a una línia conservadora. Això vol dir una nova esquerra, que no vol dir no només denunciar que hi hagi gent que quedi expulsada de la universitat, sinó replantejar el model universitari que volem per a Catalunya; no només denunciar que tenim una reforma laboral injusta, sinó que cal replantejar un model laboral; no només denunciar que hi ha partits que no ens representen, sinó que volem ser propositius en com s'han de relacionar els partits polítics amb la ciutadania.

"L'obligació d'algú que anava de número dos després de la dimissió del número u és dir que aquest projecte s'ha desviat dels valors que el van veure néixer"

- Està dient que els comuns no tenen projecte?

- Estic dient que segurament la plataforma Sobiranistes neix perquè creu que hem abandonat els valors dels comuns que ens van fer guanyadors dues vegades a les generals i a l'Ajuntament de Barcelona. Que ens hem desviat del projecte inicial és un diagnòstic compartit per moltíssima gent. De fet, si no fos compartit per tanta gent, no haurien vingut persones tan diverses a la presentació de la plataforma. L'obligació d'algú que anava de número dos després de la dimissió del número u és dir que aquest projecte s'ha desviat dels valors que el van veure néixer. Pot haver-hi gent que no tingui aquesta preocupació o que cregui que aquesta preocupació no és una prioritat ara mateix. És legítim. Però jo demanaria que aquells que sí que estem preocupats i vulguem tirar endavant propostes per redreçar el rumb de Catalunya en Comú se'ns deixi treballar.

- Com és en aquests moments la convivència dins del grup parlamentari? Vostè l'ha arribat a comparar amb Catalunya Sí que es Pot.

- Em centraré a treballar de diputada dins del grup parlamentari. No renuncio a continuar treballant en el redreçament del rumb que crec que ha de tenir Catalunya en Comú, com tampoc em conformo en donar per perduda gent que ha desconnectat dels comuns. Hi ha una cosa que diem poc, que és que els comuns no són un només un partit polític, són una realitat política, una realitat generacional de gent que durant molt de temps s'ha vist orfe de respostes a nivell institucional, que s'ha sentit allunyada dels partits tradicionals i que busca replantejar-se el model de país que volem. Aquest espai té un alt potencial que connecta amb molta gent, però malauradament moltes vegades el partit ha apel·lat cada vegada a una part més petita d'aquesta possibilitat tan àmplia. La relació amb els meus companys diputats i diputades seguirà sent cordial, com sempre. Jo continuaré treballant com a diputada amb les atribucions que tingui a partir d'ara.
 
- S'han deteriorat les relacions personals al Parlament?

- No crec que estiguem en aquest moment d'un deteriorament tan gran de les relacions personals, però sí que crec que el més lleial quan molta gent pensa una cosa sobre un projecte que es desvia és dir-ho. Jo sé que he fet una cosa poc ortodoxa, que és renunciar a un càrrec. I que també es poc ortodox llançar una nova eina dins d'un partit que el que vol és reconduir-lo. Però jo tenia l'obligació, sobretot com a número dos que soc o que era d'aquest partit, de dir-ho. El problema no és si es diu a dins o a fora, el problema és que hi ha com una por a dir que aquest projecte ha de redreçar el seu rumb si vol ser guanyador i continuar interpel·lant tot el país.
- Tothom sap que avui, havent renunciat al meu càrrec, no estic en millor posició que si no ho hagués fet. Vaig assumir els riscos que tenia fer aquesta crítica constructiva i crec que la meva obligació i responsabilitat quan un projecte es desvia dels seus valors fundacionals és dir-ho. L'espai dels comuns continua sent imprescindible per al futur del país. A l'espai polític català hi ha partits que són independentistes i altres que aposten per continuar de la mateixa manera i el mateix estatuts. Només n'hi ha un que diu que vol fer un salt en el seu estatus, que aposta pel canvi, que és una força republicana, que creu que en el sobiranisme està la centralitat política del país i que pot oferir propostes de sortida al conflicte català que satisfacin a una gran majoria de la societat catalana. Per això crec que els valors i el projecte dels comuns és ara més vàlid que mai amb l'actual context polític català. Encara que hagi renunciat al càrrec de portaveu, defenso i defensaré sempre els valors dels comuns.
 - Per tant, continuarà dins del grup parlamentari de Catalunya en Comú?

- Sí, continuaré amb l'escó de Catalunya en Comú Podem.

- No té intenció de prendre cap altra decisió en funció dels esdeveniments?

- Ni m'ho plantejo, però l'única cosa que sé és que defenso i defensaré sempre els valors dels comuns des d'on sigui.

- Actuarà de forma coordinada amb Joan Josep Nuet?

- Actuaré de forma coordinada amb els valors fundacionals del 8 d'abril i, per tant, espero que el grup parlamentari respongui en bloc a tot això. No es tracta d'anar de la mà de persones, sinó de valors que la gent va votar el 21-D.

- Es veu més a prop de deixar la política, de crear un nou partit o de buscar aliances amb altres formacions?

- He dit que no em resignaria ni em conformaria amb deixar perdre els valors dels comuns perquè voldria dir renunciar també a la meva trajectòria personal. Vaig deixar la maleta de professora de català per dedicar-me a la política institucional perquè crec que hi ha una nova realitat sociològica que no té una representació política. No em mouré mai de reivindicar que hi ha una generació que s'ha sentit orfe, que hi ha una necessitat de renovació de les polítiques públiques a Catalunya que no s'està abordant i que això es pot fer amb un sobiranisme totalment desacomplexat i allunyat del processisme.
 
- Per tant, no la veurem aquesta legislatura asseguda al grup mixt o com a diputada no adscrita?

- Ara mateix no em plantejo res que no sigui estar asseguda a l'escó de Catalunya en Comú Podem.- Per què abans de la presentació de la plataforma Sobiranistes no van trucar persones com Jaume Asens?

- Vam trucar a molta gent i a la presentació van venir representants de Podem, d'anticapitalistes, de MES, Súmate i d'Òmnium i no és un punt d'arribada, és un punt de sortida. Bàsicament, l'obligació i responsabilitat d'algú que està capficat perquè el projecte inicial es desvia és dir-ho en la presentació de la plataforma. Segurament hi ha coses a millorar, però em sorprenen les crítiques cap a la preocupació de moltes persones cap a cert replegament i deriva de l'espai. És legítim que hi hagi gent que cregui que no ha de formar part de les prioritats de Catalunya en Comú, però és legítim també que hi hagi gent que vulgui redreçar el rumb, de forma constructiva i dient que som comuns. Crec que és lleial encara que pugui semblar poc ortodox.

- Sí que van contactar abans de la presentació de la plataforma amb una persona: Pablo Iglesias. Què els va dir?

- No hi vaig ser, no tinc una relació directa amb Pablo Iglesias, però sí que em consta que hi va haver un contacte tant amb Iglesias com amb Garzón per comentar-los que sorgia la plataforma. De la mateixa manera que jo ho vaig fer amb el coordinador de Catalunya en Comú, Ramon Arnabat. Però no sé què es va parlar.

"Els comuns han de començar a sortir al carrer, han de començar a interpel·lar tot el país amb aquests valors que nosaltres creiem que són guanyadors i que estan en risc"

- Quin recorregut ha de tenir la plataforma Sobiranistes dins del partit?

- Sobiranistes neix perquè som comuns i sobiranistes, i creiem que hem de passar del replegament a un sobiranisme desacomplexat, que hem de ser una nova esquerra i representar els partits polítics del segle XXI. Amb aquestes tres coses de sentit comú continuarem empenyent per fer una reflexió dins de Catalunya en Comú i redreçar el rumb. Aquest és el principal objectiu de la plataforma. Alhora, volem desplegar els valors dels comuns a l'exterior. Hi ha una feina a Catalunya en Comú que no s'ha fet que és mirar cap enfora i no contínuament a la interna. Els comuns han de començar a sortir al carrer, han de començar a interpel·lar tot el país amb aquests valors que nosaltres creiem que són guanyadors i que estan en risc.
 
- La plataforma Sobiranistes tindrà una agenda pròpia?

- Sí. Hi ha un treball que s'ha començat a fer aquesta setmana, però fins que no hi hagi res concretat preferim no avançar-nos. També és veritat que el sotrac de la meva renúncia com a portaveu és una cosa que a nivell personal no m'ha deixat bolcar-m'hi encara, però estic convençudíssima, per l'acollida que ha tingut per part de molta gent, que és una eina que pot ser útil dins de Catalunya en Comú i per reconnectar amb molts ciutadans.

- Per aclarir-ho. Es reunirà, per exemple, amb entitats o sindicats? 

- Les decisions les prendrem de forma col·lectiva i a mesura que es vagin prenent les anirem fent públiques. Però sí, la intenció és anar-nos reunint amb actors de la societat civil i de la societat política i participar d'actes que parlin del futur del país, on nosaltres creiem que moltes vegades hem estat absents.

"La intenció és anar-nos reunint amb actors de la societat civil i de la societat política i participar d'actes que parlin del futur del país, on nosaltres creiem que moltes vegades hem estat absents"

- Som una plataforma i aquesta decisió no l'hem presa encara. De fet, hi ha molts passos abans de decidir on anem i on deixem d'anar. Però sí, aquesta és una possibilitat que existeix.

- Entén la crítica de companys del partit quan diuen que aquesta plataforma s'atribueix l'etiqueta de sobiranista?

- Sí, ens havíem de posar un nom i no és una tria qualsevol. Si baixem al carrer i li preguntem a algú si creu que Catalunya en Comú és una força nítidament sobiranista tindrà molts problemes per respondre. No és el mateix sobiranisme el dels comuns que el d'ERC i ni molt menys, que el de Junts per Catalunya. Hi ha un altre sobiranisme, el nostre, que no volem ni regalar ni que liderin altres partits que malauradament també han estat protagonistes d'una època fosca de retallades i d'austeritat. Moltes vegades per voler fer crítica a aquell sobiranisme s'ha deixat de reivindicar el nostre, quan jo crec que això és un error. Per tant, hem de continuar reivindicant que som comuns, que som sobiranistes, i que no és incompatible seguir criticant el processisme i seguir reivindicant que Catalunya té dret a decidir.

"Ho he dit moltes vegades. Ada Colau revalidarà l'alcaldia"

- Vostè creu que, amb les actuals coordenades, perilla l'alcaldia de Barcelona?

- Crec que no. Ja ho he dit moltes vegades. Ada Colau revalidarà l'alcaldia.
 
- Per què ICV és "l'entrebanc" del partit, com va dir a la presentació de la plataforma?

- Quan vam crear Catalunya en Comú vam convidar diversos actors a formar part d'una nova força política i els partits ens demanen que anem a poc a poc perquè hi ha estructures que han d'acompanyar aquest procés i nosaltres som lleials i generosos amb això. Això ens fa arribar molt tendres a l'1 d'octubre, que és una fita que marca un abans i un després al nostre país. El balanç de com gestionem l'1-O no és positiu i arribem a les eleccions del 21-D, on els resultats no són els que esperàvem. De la lectura de tot allò en podríem haver tret diverses lliçons: la primera és que calia anar més ràpid cap a la superació dels partits que formaven part de Catalunya en Comú perquè això moltes vegades era un llast perquè la gent ens pogués entendre a l'exterior. El que va passar amb la renovació dels espais de direcció és que, lluny de fer un pas més ràpid o endavant en la superació dels partits, vam fer un pas enrere i el pes dels partits als òrgans de direcció va ser més gran. Aleshores és quan jo em retiro i dic que seré més útil fent de portaveu. Això vol dir que hi ha actors que han estat generosos fent un pas enrere perquè el projecte polític fes un pas endavant, i que hi ha altres actors que els ha costat més ser generosos, com és el cas.

"El posicionament de l'1-O marca un abans i un després en la desafecció cap a Catalunya en Comú, perquè no ens fa creïbles com a espai compromès amb el dret a decidir"

- Hi era ICV en la transversalitat de l'1-O?

- Hi havia molts comuns blindant els col·legis electorals mentre que Catalunya en Comú feia una consulta per si anava o no anava a l'1-O, quan era evident que el nostre espai, la gent comuna, hi anava, hi aniria i hi seria. Aquesta distància entre l'espai que representen els comuns i el que moltes vegades hem trobat a la direcció, com va ser la resistència a l'1-O, és una de les altres coses que s'han de millorar. Hi va haver-hi moltes resistències per part de la direcció. S'ha de dir, però, que Xavier Domènech, Ada Colau, Nuet i jo mateixa vam sortir de seguida a dir que hi participaríem. Però, malauradament, els projectes no es fan només si quatre o cinc persones diuen que hi aniran. Hi ha hagut una resistència i una reticència i encara existeix un tabú en el partit per parlar de l'1-O, quan molta gent crèiem que l'1-O i el 3-O per a nosaltres era una oportunitat perquè és un moment constituent que podia arrossegar majories àmplies i plurals. Alhora que era un moment constituent i una oportunitat perquè fóssim molts més units contra la repressió, no era un referèndum definitiu. Es podia dir tot, però malauradament es va dir només una part, i això va fer que molta gent desconnectés d'allò que aspirava a representar. El posicionament de l'1-O marca un abans i un després en la desafecció cap a Catalunya en Comú perquè no ens fa creïbles com a espai compromès amb el dret a decidir.

- Vostè diria que la confluència amb ICV va ser un error?

- No crec que la confluència amb determinades sigles siguin per se un error. La hipòtesi inicial de la confluència era bona: agrupar les forces d'esquerres que crèiem que podíem anar juntes i treballar amb una lògica superadora. Però és veritat que hi ha hagut dinàmiques d'alguns actors, en aquest cas emmarcades més en aquest espai, que han impossibilitat que el projecte polític pogués tirar més ràpid i de manera més creïble. 

- La plataforma Sobiranistes busca, en realitat, una refundació dels comuns?

- És una manera de dir-ho. Però crec que seria molt agosarat aspirar a refundar el partit. Esmenar i redreçar el rumb i cercar noves eines que puguin representar Catalunya en Comú són els tres objectius principals que té Sobiranistes. No crec que sigui una mala notícia que surti una plataforma amb aquest esperit.
 
- Es pot "redreçar" el partit, segons el seu parer, de la mà d'ICV?

- No hauria assumit aquests costos si pensés que no és possible. Sóc optimista.

- Quina és la relació actual amb Ada Colau?

- Cordial, com ha estat sempre. Ella és alcaldessa i la relació amb la coordinació del partit la tinc més amb Ramon Arnabat i Candela López.

- Hi ha parlat amb Colau des de la renovació de càrrecs de la direcció?

- Sí. L'últim cop que hi vaig parlar deu fer un mes, més o menys. Li vaig manifestar la meva preocupació per la desviació del projecte. En una reunió de la coordinadora nacional després de les eleccions vaig dir que havíem envellit massa ràpidament per ser una força política nova. Nuet també va expressar en un consell nacional que hi hauria moviments interns i externs per intentar redreçar el rumb. Jo vaig manifestar al coordinador general que hi hauria moviments i que trauríem un manifest amb el qual molta gent se sent identificat. Crec que moltíssima gent de Catalunya en Comú se sent plenament identificada amb el que nosaltres diem, però no li demanaré a ningú que assumeixi costos.

"Deu fer un mes, més o menys, de l'últim cop que vaig parlar amb Colau. Li vaig manifestar la meva preocupació per la desviació del projecte"

- L'ha contactat ERC en algun moment per proposar-li que se sumi al seu projecte?

- Sempre he estat molt clara. No puc representar una altra cosa que no siguin els valors dels comuns i, per tant, sigui on sigui els continuaré defensant. Per a mi, aquests valors ara mateix no són a ERC. Per tant, no hi ha hagut cap contacte. Altra cosa és que coincidim en la unitat contra la repressió, en denunciar que hi ha gent a la presó injustament, però crec sincerament que l'espai dels comuns és viu, que té un alt potencial i que ara mateix és un dels projectes que cal potenciar.

- Per preguntar-li de forma clara, i atenent veus de dins del partit: vostè fitxarà mai per un partit que no sigui el dels comuns?

- Tinc claríssim quin és el meu lloc, i el meu lloc sempre serà defensant els valors dels comuns. Sigui on sigui. El que a mi m'ha sabut greu moltes vegades és que allò que defensàvem els comuns el 21-D ara sigui el que defensa, per exemple, ERC. Quan algú ve cap als teus posicionaments, l'últim que has de fer és moure't d'allà on eres. 

"Hi havia una cosa que em feia molta por, i que sempre m'ha dit el meu entorn proper: que la política no et canviï. Avui puc dir que, amb els mateixos principis que vaig entrar, són amb els que he renunciat com a portaveu"

- Va fer el pas a la política de la mà de Xavier Domènech. Està decebuda?

- És evident que no ha estat com esperava. Hi havia una cosa que em feia molta por, i que sempre m'ha dit el meu entorn proper: que la política no et canviï. Avui puc dir que, amb els mateixos principis que vaig entrar, són amb els que he renunciat com a portaveu. Estic segura que quan algú és lleial amb els seus posicionaments i és coherent, això al final té sempre recompensa. Crec que la gent està massa farta de gent que no diu què pensa o que no és prou transparent o coherent. Quan vam dir que veníem a combatre la vella política vol dir que, encara que assumeixis costos, has de seguir fidel amb els teus valors. Continuo estant il·lusionada pensant que els valors dels comuns són imprescindibles. Per tant, els defensaré on sigui, com a diputada, des de Sobiranistes, o des d'on calgui. Però no em penso ni resignar, ni conformar ni llençar la tovallola.