09
d'abril
de
2017, 13:00
Actualitzat:
19:51h
"Jo vinc d'un silenci". L'assemblea fundacional dels "comuns" va arrencar, amb retard i sense acabar d'omplir el pavelló de la Vall d'Hebron, amb una cançó simbòlica de Raimon. Una cançó reivindicada per Ada Colau en el discurs de cloenda del congrés, quan el nou partit ja era una realitat. L'esquerra alternativa, sempre disposada a brandar referents, va fixar aquest dissabte les coordenades d'una nova etapa: un únic subjecte polític per bastir un projecte transversal i plural a escala nacional, que inclou les bases de Barcelona en Comú, ICV, EUiA, Equo i una part de Podem.
Amb la intenció de buscar l'estabilitat entre tantes convocatòries electorals i la dispersió de marques, els "comuns" han gestat una nova formació que agrupa totes les seves sensibilitats: hi caben activistes i dirigents de partits, independentistes i federalistes, comunistes i verds. Encara no tenen marca, però sí que disposen de l'eina que anhelaven -un "PSUC del segle XXI"- després de guanyar les eleccions municipals a Barcelona i liderar dos comicis espanyols a Catalunya. Un nou actor polític en una Catalunya pendent del desenllaç del procés sobiranista, que ha fixat el referèndum com a desllorigador del pols amb l'Estat.
Ada Colau continua sent el referent de la nova formació. L'alcaldessa de Barcelona és el principal actiu dels "comuns" i capitanejarà la coordinadora, formada per 120 components, el màxim òrgan del partit entre congressos. Per preservar el perfil institucional, Colau ha cedit la iniciativa en la construcció de la confluència a Xavier Domènech, que ha assumit les tasques d'arquitecte del nou espai. Domènech, la veu dels "comuns" a Madrid liderarà l'executiva, formada per 32 persones més, entre dirigents de partits i noms de perfil independent.
En la direcció també hi han trobat espai veus de Podem Catalunya. Dirigents crítics amb Albano Dante Fachin han decidit desobeir l'estratègia del secretari general i participar en la confecció del partit dels "comuns". Domènech i el seu equip entenen que la militància de la formació lila se sent interpel·lada pel nou espai, i recorden que compten amb la complicitat de la cúpula estatal de Podem, com es va mostrar aquest dissabte. Tant Pablo Echenique -present a Barcelona- com Pablo Iglesias -que es va expressar en un vídeo- van desautoritzar l'estratègia de Fachin. Un missatge per cercar la "unitat" verbalitzat per Echenique des de l'escenari del pavelló de la Vall d'Hebron. Podem Catalunya, doncs, s'aboca a tres possibles solucions: rellevar Fachin, que el secretari general esmeni la seva estratègia -cedint protagonisme- o patir una escissió.
Els "comuns" i el final de la via pactada
A l'espera de determinar quina serà la relació amb la direcció de Podem Catalunya -que és un soci natural però que s'ha desmarcat de la confluència-, la irrupció de la nova formació liderada per Domènech i Colau altera el mapa de partits en un moment en què el procés sobiranista entra en terreny desconegut, pel xoc amb l'Estat. En l'assemblea fundacional, les bases van validar un esquelet ideològic que inclou una proposta de model d'Estat més propera al confederalisme que a l'independentisme. L'esquerra alternativa defensa una República catalana que "comparteixi sobiranies amb un Estat plenament de caràcter plurinacional". En síntesi, un ideal de República catalana que mantingui lligams amb Espanya. Gerardo Pisarello ho va resumir amb aquest argument: "No es pot dir a la gent que té Manuela Carmena d'alcaldessa que no hi ha una altra Espanya possible".
Els "comuns" són propietaris avui de la bandera de la tercera via -que també reclama un PSC estretament lligat al PSOE- i rebutgen la lògica plebiscitària. Ho va raonar Domènech en la defensa de l'ideari. "No podem quedar atrapats en etiquetes que construeixen altres, en fulls de ruta constantment proclamats i mai executats, que són presó", va raonar el coordinador de l'executiva, en referència a l'independentisme. "Volem una sobirania plena de Catalunya que sigui lliurement compartida amb els pobles germans de l'Estat. Això no és indefinició, és un projecte revolucionari", va afegir davant de la militància per rebatre els qui subratllen el seu discurs ambigu en clau nacional. Domènech projecta el nou partit com una realitat davant dels "fulls de ruta incomplerts" de l'independentisme.
Als "comuns" se'ls escruta cada declaració relacionada amb el procés sobiranista. Han repetit el seu compromís amb el dret a decidir, però també han fet evident que no són partidaris del referèndum unilateral. Presents en el Pacte Nacional pel Referèndum -que propugna la via pactada per recollir totes les sensibilitats polítiques aglutinades entorn del dret a decidir-, ja han fet constar que són partidaris d'una consulta "efectiva". Però l'independentisme els interpel·larà ben aviat. Tal com ha avançat NacióDigital, l'estat major del procés donarà per esgotada la via pactada a finals de maig. Domènech, que ja va dir aquest dissabte que els treballs pel referèndum pactat no tenen "pausa ni data", haurà d'articular una resposta quan el Govern faci camí per posar les urnes sense el permís de l'Estat. El que determini la direcció del partit ubicarà els "comuns" en una o altra riba del procés, a ulls de l'independentisme.
Un partit en construcció fins a les municipals
L'assemblea fundacional d'aquest 8 d'abril només va significar el punt de partida de la nova formació, que encara té deures pendents. Els "comuns" disposen d'esquelet ideològic, i la direcció i la coordinadora, òrgans rectors del partit, ja poden treballar. Quedarà pendent la tria del nom, una de les decisions que s'afrontarà de forma immediata. A partir d'ara, els "comuns" destinaran esforços a muscular-se, perquè el nou espai encara s'ha de soldar: han de trobar sinergies a escala municipal, desplegar-se al territori, elaborar discurs i resoldre qüestions logístiques, com la venda de seus d'alguns dels partits amb més recorregut (ICV ha d'eixugar el deute amb els bancs) i l'elecció d'un nou quarter general.
Els avenços del procés condicionaran el calendari electoral. El xoc amb l'Estat i una eventual celebració del referèndum alterarien el guió previst pels "comuns", que no subscriuen una consulta unilateral. Sense referèndum, hi hauria nous comicis al Parlament, pels quals l'esquerra alternativa diu estar preparada. Però la confecció completa del nou espai no culminarà fins a les eleccions municipals del 2019. Els "comuns" aspiren a consolidar la presència a les institucions. Aspiren a ser, en definitiva, l'alternativa.
Amb la intenció de buscar l'estabilitat entre tantes convocatòries electorals i la dispersió de marques, els "comuns" han gestat una nova formació que agrupa totes les seves sensibilitats: hi caben activistes i dirigents de partits, independentistes i federalistes, comunistes i verds. Encara no tenen marca, però sí que disposen de l'eina que anhelaven -un "PSUC del segle XXI"- després de guanyar les eleccions municipals a Barcelona i liderar dos comicis espanyols a Catalunya. Un nou actor polític en una Catalunya pendent del desenllaç del procés sobiranista, que ha fixat el referèndum com a desllorigador del pols amb l'Estat.
Ada Colau continua sent el referent de la nova formació. L'alcaldessa de Barcelona és el principal actiu dels "comuns" i capitanejarà la coordinadora, formada per 120 components, el màxim òrgan del partit entre congressos. Per preservar el perfil institucional, Colau ha cedit la iniciativa en la construcció de la confluència a Xavier Domènech, que ha assumit les tasques d'arquitecte del nou espai. Domènech, la veu dels "comuns" a Madrid liderarà l'executiva, formada per 32 persones més, entre dirigents de partits i noms de perfil independent.
Ada Colau i Xavier Domènech, en l'assemblea fundacional de la nova formació Foto: ACN
En la direcció també hi han trobat espai veus de Podem Catalunya. Dirigents crítics amb Albano Dante Fachin han decidit desobeir l'estratègia del secretari general i participar en la confecció del partit dels "comuns". Domènech i el seu equip entenen que la militància de la formació lila se sent interpel·lada pel nou espai, i recorden que compten amb la complicitat de la cúpula estatal de Podem, com es va mostrar aquest dissabte. Tant Pablo Echenique -present a Barcelona- com Pablo Iglesias -que es va expressar en un vídeo- van desautoritzar l'estratègia de Fachin. Un missatge per cercar la "unitat" verbalitzat per Echenique des de l'escenari del pavelló de la Vall d'Hebron. Podem Catalunya, doncs, s'aboca a tres possibles solucions: rellevar Fachin, que el secretari general esmeni la seva estratègia -cedint protagonisme- o patir una escissió.
Els "comuns" i el final de la via pactada
A l'espera de determinar quina serà la relació amb la direcció de Podem Catalunya -que és un soci natural però que s'ha desmarcat de la confluència-, la irrupció de la nova formació liderada per Domènech i Colau altera el mapa de partits en un moment en què el procés sobiranista entra en terreny desconegut, pel xoc amb l'Estat. En l'assemblea fundacional, les bases van validar un esquelet ideològic que inclou una proposta de model d'Estat més propera al confederalisme que a l'independentisme. L'esquerra alternativa defensa una República catalana que "comparteixi sobiranies amb un Estat plenament de caràcter plurinacional". En síntesi, un ideal de República catalana que mantingui lligams amb Espanya. Gerardo Pisarello ho va resumir amb aquest argument: "No es pot dir a la gent que té Manuela Carmena d'alcaldessa que no hi ha una altra Espanya possible".
Els "comuns" són propietaris avui de la bandera de la tercera via -que també reclama un PSC estretament lligat al PSOE- i rebutgen la lògica plebiscitària. Ho va raonar Domènech en la defensa de l'ideari. "No podem quedar atrapats en etiquetes que construeixen altres, en fulls de ruta constantment proclamats i mai executats, que són presó", va raonar el coordinador de l'executiva, en referència a l'independentisme. "Volem una sobirania plena de Catalunya que sigui lliurement compartida amb els pobles germans de l'Estat. Això no és indefinició, és un projecte revolucionari", va afegir davant de la militància per rebatre els qui subratllen el seu discurs ambigu en clau nacional. Domènech projecta el nou partit com una realitat davant dels "fulls de ruta incomplerts" de l'independentisme.
Als "comuns" se'ls escruta cada declaració relacionada amb el procés sobiranista. Han repetit el seu compromís amb el dret a decidir, però també han fet evident que no són partidaris del referèndum unilateral. Presents en el Pacte Nacional pel Referèndum -que propugna la via pactada per recollir totes les sensibilitats polítiques aglutinades entorn del dret a decidir-, ja han fet constar que són partidaris d'una consulta "efectiva". Però l'independentisme els interpel·larà ben aviat. Tal com ha avançat NacióDigital, l'estat major del procés donarà per esgotada la via pactada a finals de maig. Domènech, que ja va dir aquest dissabte que els treballs pel referèndum pactat no tenen "pausa ni data", haurà d'articular una resposta quan el Govern faci camí per posar les urnes sense el permís de l'Estat. El que determini la direcció del partit ubicarà els "comuns" en una o altra riba del procés, a ulls de l'independentisme.
Votació durant l'assemblea fundacional del nou partit Foto: ACN
Un partit en construcció fins a les municipals
L'assemblea fundacional d'aquest 8 d'abril només va significar el punt de partida de la nova formació, que encara té deures pendents. Els "comuns" disposen d'esquelet ideològic, i la direcció i la coordinadora, òrgans rectors del partit, ja poden treballar. Quedarà pendent la tria del nom, una de les decisions que s'afrontarà de forma immediata. A partir d'ara, els "comuns" destinaran esforços a muscular-se, perquè el nou espai encara s'ha de soldar: han de trobar sinergies a escala municipal, desplegar-se al territori, elaborar discurs i resoldre qüestions logístiques, com la venda de seus d'alguns dels partits amb més recorregut (ICV ha d'eixugar el deute amb els bancs) i l'elecció d'un nou quarter general.
Els avenços del procés condicionaran el calendari electoral. El xoc amb l'Estat i una eventual celebració del referèndum alterarien el guió previst pels "comuns", que no subscriuen una consulta unilateral. Sense referèndum, hi hauria nous comicis al Parlament, pels quals l'esquerra alternativa diu estar preparada. Però la confecció completa del nou espai no culminarà fins a les eleccions municipals del 2019. Els "comuns" aspiren a consolidar la presència a les institucions. Aspiren a ser, en definitiva, l'alternativa.