El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha assistit avui dimarts a les onze del matí a un acte reivindicatiu per demanar que l'antiga seu de la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana es converteixi en un espai de memòria, tal i com demanen les entitats i molts grups polítics. L'objectiu de l'acte és convertir la històrica Prefectura, seu de la policia política franquista i encara avui comissaria de la Policia Nacional espanyola, en un centre memorial i documental sobre la tortura policial durant la dictadura. 

Les entitats també exigeixen que l'edifici sigui transferit a la Generalitat o a l'Ajuntament, perquè n'elaborin un projecte de museïtzació i un pla d'usos. Així mateix, aprofitant la remodelació que afrontarà la Via Laietana, el govern municipal ha col·locat aquest matí un plafó explicatiu davant l'edifici que va ser "espai d'impunitat en l'època franquista". 

L'acte per reivindicar la cessió de la comissaria, organitzat per l'Ateneu Memòria Popular, del que forma part la Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya, entre altres entitats, ha estat presentat per Cesar Lorenzo i ha consistit en la lectura de textos de testimonis de persones repressaliades a càrrec de Mireia Clemente i Miguel Martínez Llanas. També s'ha fet lectura del manifest reivindicatiu, que més de 150 representants d'entitats de la memòria, historiadors i represaliats, ja han signat. 
 
Un bé cultural d'interès local

La comissió de diverses entitats culturals i memorialístiques que la setamana passada es van reunir al Parlament amb diputats de tots els grups, tret del PP i la CUP, demana que es garanteixi la preservació de l'edifici i els seus espais més emblemàtics, amb la seva declaració immediata com a bé cultural d'interès local. 

Els impulsors recorden que mesures similars ja s'han pres en altres capitals europees que van viure dictadures, com Alemanya. De fet es tracta d'una reclamació que vol fer justícia als milers de persones que hi van ser torturades i que tancarien un triangle memorialístic amb el Castell de Montjuïc i la presó Model de Barcelona, per a acabar amb els simbols franquistes d'arreu de la capital catalana. 

De fet, ja s'inclou en l'acord aprovat pel Congrés l'1 de juny del 2017, que comportaria la copia i accés als arxius policials del franquisme a l'Arxiu Nacional de Catalunya, per a la conversió de l'edifici en un centre de denúncia de la impunitat i tortura durant el franquisme. La proposició que va ser presentada a la comissió d'Interior, va rebre el suport de tots els grups excepte el PP. ERC, qui va fer la proposta, va incloure en el redactat final algunes de les esmenes que va fer el PSC.