Josep Císcar, vicepresident del govern valencià, durant la presentació avui de l'enquesta Foto: XBPQuan les mostres demoscòpiques són honestes, els resultats poden ser favorables o no a qui les encarrega. Altra cosa és el moment polític en què es presenten: si no estan sotmeses a una periodicitat predeterminada, poden ser extremadament oportunes. En plena campanya electoral, la Generalitat Valenciana fa públic un baròmetre heterogeni on es pregunta de tot: des d'experiències personals amb la sanitat pública fins el sentiment de valenciania o hispanitat. I, quina casualitat, els resultats s'ajusten com un guant a l'estratègia electoral del partit de govern.
Nació Digital ja ha informat del deliri dialèctic en què s'ha acomodat el Partit Popular valencià. Els seus dirigents alerten la població d'un eventual govern tripartit d'esquerres amb essències “leninistes, catalanistes, batasunes i antiespanyoles”, per exposar alguns exemples. L'enquesta publicada avui pretén reflectir una societat radicalment contrària a eixos postulats. És com dir: “valencians, com que sou com sou, no voteu qui no és com vosaltres”.
La identitat
Feta aquesta explicació, potser s'entenga millor el valor de la mostra demoscòpica. Davant la pregunta “Diria vosté que, personalment, se sent...?” sols un 2% dels enquestats diuen sentir-se “només valencians”. La resta de pronunciaments configuren una amanida d'hispanitat i valenciania: un 7,3% afirma sentir-se "més valencià que espanyol"; un 58,9% es proclama "tan valencià com espanyol"; un 12,9% "més espanyol que valencià"; i un 16,7% “només espanyol”. La mostra s'ha efectuat sobre 2016 enquestats a les 3 províncies del País Valencià.
La llengua
El qüestionari, elaborat per una direcció general subordinada a Presidència, aprofundeix en el filó identitari. Preguntats sobre la definició del valencià, el 52,3% afirmen que “és una llengua diferent del català”, i un minoritari 41,1% assegura que “és la mateixa llengua que es parla a Catalunya i les Illes Balears”. Continuant en aquest apartat, només un 30,2% dels consultats manifesten parlar valencià “sempre o quasi sempre”; el 70% restant es declara castellanoparlant. De fet, la llengua queda en el lloc vint-i-tres de les preocupacions, per darrere de la neteja dels carrers.
RTVV
La qüestionable imparcialitat de la mostra queda clarament retratada en un dels assumptes que més ha sacsat la consciència i l'autoestima dels valencians durant els darrers sis mesos: la desaparició violenta de Radiotelevisió Valenciana. La pregunta formulada al ciutadà és si la Generalitat hauria de reobrir la radiotelevisió pública malgrat “això pogués suposar una pujada d'impostos”. Davant l'amenaça de tocar les butxaques, no estranya que la pràctica totalitat dels valencians es proclamen “en absolut desacord”. No hi ha res com governar amb una bona coartada.
