Gabriel Rufián: «No demanaré perdó per fer política»

ERC ha reeditat l'aposta per Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) pel 23-J. El cap de llista, que fa tàndem amb l'exconsellera Teresa Jordà, ha centrat la campanya en reivindicar la feina feta al Congrés amb els indults -s'ha aixecat el tabú de la negociació-, la reforma del codi penal, la llei d'habitatge o la reforma de les pensions, i assegura que no demanarà "perdó" per fer política, malgrat les crítiques rebudes per Junts i els seus entorns. Rufián considera que hi ha coses que l'opinió pública independentista prefereix no assumir o que no s'expliquen i, en diverses ocasions, dona "informació i no opinió" sobre el que han fet ERC o els juntaires a Madrid. El cert, però, és que ell tampoc s'ha prodigat als mitjans catalans. L'última entrevista amb Nació va ser just després de fer possible la investidura de Sánchez a principis de 2020. Assumia que era necessari fer-ho, però també que acabaria insatisfet.

Rufián afirma que una futura investidura de Sánchez serà més cara i, animat a fer valer la força dels vots, fa una crida a la resta de partits independentistes a "consensuar" el preu malgrat que Puigdemont no vol ni parlar-ne. El republicà no descarta forçar noves eleccions si el PSOE no accepta les seves demandes. En aquesta entrevista amb Nació, ressalta la importància d'anar a votar per frenar l'onada reaccionària de PP i Vox, celebra la coordinació amb Bildu i insisteix que no hi ha una alternativa -si més no, no s'ha verbalitzat- a l'estratègia d'ERC de negociar amb l'Estat més enllà dels "silencis, insults o tuits".

- El context és d'auge de l'extrema dreta, de crides al vot útil i de certa desmobilització independentista. El 23-J és complicat per a ERC?

- Porto set anys en política i aquests són les cinquenes eleccions en les quals em presento, i totes tenien un context molt complicat. Les de 2019 van ser terriblement difícils perquè van condemnar i empresonar els nostres companys. En aquesta campanya no podem obviar l'onada reaccionària i les esquerres patim. Durant quatre anys, les esquerres hem treballat molt i quan acabàvem marxàvem a casa, i la dreta s'ha dedicat a mentir des de la televisió amb missatges que han penetrat. Forma part de la nostra responsabilitat contrarestar el "que et voti Txapote", "l'Espanya que matina" o l'"a canvi de res".
 

- ERC ha tret pit de la feina feta al Congrés. Han trigat massa a fer-ho?

- Som prudents. Quan em pregunten això sempre dic el mateix: qui digui això m'ha seguit poc. Sempre he reivindicat els indults. Potser sol. Cadascú té el caràcter que té. És absurd en política no reivindicar el que fas, perquè si no ho fas, tu no ho farà ningú.

"Votar no sempre és anar a Disney World. A vegades toca anar a votar per contrarestar segons què, perquè la dreta sempre vota"

- Comparar eleccions és difícil, però a les municipals ERC va perdre uns 300.000 vots. L'independentisme no ha entès l'estratègia del diàleg o vostès no l'han explicada bé?

- Em nego a comprar el marc que diu que la política, involucrar-te o gestionar resta. El més fàcil és comentar-ho des de la tribuna o des del sofà. Jo he estat en una legislatura de majoria absoluta del PP i en una de construcció. Era molt més senzill dir a Rajoy, Zoido, Aznar, Sáenz de Santamaría o Cospedal tot el que els dèiem, ho sap fer tothom. El que és difícil és negociar una llei d'infància, de ciència, de l'audiovisual, el salari mínim, les pensions, els indults o un codi penal. Això és difícil. Em nego a que resti. Passi el que passi el dia 23, mai demanaré perdó per fer política. No és un eslògan. No ho faré. ERC ve d'uns cicles guanyadors indiscutibles durant una dècada. A les municipals, molta gent progressista, republicana, independentista i antifeixista es va quedar a casa, necessitava una il·lusió que no tenia. Les esquerres, més enllà de l'independentisme, hem d'entendre que votar no és com anar a Disney World. A vegades toca anar-hi per contrarestar segons què. La dreta sempre vota.

- Creu que ERC es va fixar unes expectatives massa altes amb l'autodeterminació i l'amnistia? 

- Això és com dir que el PSOE no compleix les expectatives perquè fa 40 anys que promet federalisme. Amb 13 vots al Congrés hem fet miracles. Dèiem que asseuríem el PSOE en una taula de negociació, i ens deien que no. Dèiem que la repressió s'havia d'acabar, i avui nou persones estan a casa seva i moltes altres no estan a la presó. No podem canviar el PSOE. Em sobta quan a Catalunya em pregunten per declaracions de Calviño, Montero o Felipe González per dir-me que no són independentistes. I què? No podem canviar-los. El PSOE el canviaran, en tot cas, els seus votants. A ERC, som responsables de les seves rectificacions. Els que s'ho miren des de la tribuna, els demanem que baixin a lluitar amb nosaltres. Hem de passar del diagnòstic a la solució, i per això demanem a aquells que comparteixen un mínim d'objectius amb nosaltres que col·laborin.

"Hi havia un partit independentista, Junts, que tenia una carta poderosíssima per convèncer el PSOE de fer més: la Diputació de Barcelona"

- Què pot fer l'independentisme per obligar el PSOE a complir els compromisos?

- Ser-ne més. Li poso un exemple que no es diu gaire: la llei de l'audiovisual, que va ser vilipendiada a Catalunya durant la negociació. Gràcies a aquesta llei els nostres fills gaudeixen de més contingut en català que mai, i això és informació. Durant la negociació, segons qui, ho comentava des de fora i se'n mofava. Hi havia un partit independentista, Junts, que tenia una carta poderosíssima per convèncer el PSOE, la Diputació de Barcelona. Hauria pogut posar sobre la taula que si la llei no tirava endavant com tocava, trencava el pacte. L'independentisme ha tingut palanques que no ha utilitzat, i és bo que se sàpiga. Per obligar el PSOE a fer més coses, hem de ser més i passar del diagnòstic a involucrar-nos en la solució, encara que comporti incoherències.
 

- Vist amb perspectiva, haurien exigit més garanties de compliment en aquesta legislatura? 

- Em penedeixo de coses cada dia i en política és bo analitzar el que fas i intentar millorar. Tot és millorable, però si ERC no s'hagués involucrat, res de tot el que ha passat de bo al Congrés en clau social i nacional hauria passat. Li poso d'exemple Bildu. Ningú dubta del seu compromís nacional i ha fet i ha votat com ERC. Per què a nosaltres ens costa tant que se'ns entengui en segons quins llocs i a Bildu tothom l'entén? Per què? És aquest soroll, potser, que ens envolta. O potser no...

- De qui és culpa?

- No en tinc ni idea, és un misteri.

- Quin balanç fa de la taula de diàleg?

- La taula de negociació és el sit and talk que va generar manifestacions multitudinàries. Molta gent en contra de la taula de diàleg es manifestava amb cartells de sit and talk. És un miracle que el govern espanyol, gràcies a la força d'ERC, reconegués que hi havia un conflicte polític i s'assegués a la taula. Hem de continuar. No és cert que hi hagi dues estratègies independentistes. N'hi ha una, la d'ERC, que pot agradar més o menys. I n'hi ha una altra que ningú sap ben bé què és, però que ve a dir que, el que sigui, no ho lideri ERC. Mala cosa.

"No soc innocent: Feijóo em vol a la presó, però forma part de la meva responsabilitat intentar negociar amb tothom"

- Es refereix a Junts?

- Jo no parlo de Junts.

- Diu que la taula de diàleg s'ha de mantenir encara que governi el PP. Creu que Feijóo s'asseurà a negociar alguna cosa?

- Hi ha dos diagnòstics. Com a demòcrata, em grinyola dir que només negocies amb uns. És poc intel·ligent, perquè llavors vol dir que sempre han de governar els mateixos. Tampoc s'entén a nivell europeu. Com a independentista, no soc innocent. Feijóo em vol a la presó, però forma part de la meva responsabilitat intentar negociar amb tothom.
 

- Si les esquerres sumen, ERC participarà de les negociacions per a la investidura de Sánchez?

- Hi ha tres escenaris possibles: PP-Vox, PP-PSOE o el que ha passat aquests últims anys. Els nostres vots per investir Sánchez seran per defensar Catalunya. Si no, no. Defensar Catalunya és defensar serveis, infraestructures, llengua, cultura, la seva llibertat i la seva gent. I ho vam demostrar l'any 2019, quan vam tombar una legislatura perquè Sánchez no volia seure a una taula de negociació.

"El preu per investir Sánchez ha de ser més alt i consensuat, però no ens podem comunicar a través de titulars"

- Quin preu posa ERC?

- El preu ha de ser més alt i consensuat, i ha de posar un dilema davant Sánchez i Yolanda Díaz: o Catalunya o Vox. Independentisme d'esquerres català i basc o Vox. Ens hem de posar d'acord tots els partits independentistes, sobiranistes, crec que és bo. I també seria bo que no ens comuniquem a través de titulars. La millor manera que les coses no surtin bé és parlar a través de titulars. Si li dic la meva opinió sobre el preu, és probable que algun portaveu d'algun altre partit surti a dir que no.


- La CUP sí que ha dit que el seu preu és un referèndum.

- Hi donem la benvinguda. Hem tingut converses amb la CUP i estic molt agraït que hagin entrat en aquest debat. Nosaltres anem més enllà: defensar Catalunya va més enllà de defensar la seva llibertat, que és el més important. També hem de parlar de serveis, infraestructures, llengua, cultura...

"La taula de diàleg s'ha de mantenir sí o sí, si volem resoldre el conflicte"

- Mantenir la taula de diàleg ja no seria suficient per investir Pedro Sánchez? 

- És com dir que vull menjar i tanco la cuina. La taula de diàleg s'ha de mantenir sí o sí si volem resoldre el conflicte. És un consens de la població catalana. La majoria de la gent considera que això s'ha de solucionar votant.

- Per aclarir-ho. Donen per fet que la taula de diàleg ha de continuar i, a partir d'aquí, demanaran més coses per investir Sánchez.

- No l'entenc.

- En la passada investidura, es va acordar una taula de diàleg, i es va fer. Ara què més demanen? 

- Es tracta d'enriquir la taula de diàleg i negociació. Anar més enllà de crear aquest espai i establir un preu consensuat per totes les forces independentistes.

- Aquesta setmana ha transcendit un nou cas d'infiltracions a l'esquerra independentista. Si la investidura depèn d'ERC, Fernando Grande-Marlaska podrà ser ministre de l'Interior?

- Marlaska és un ministre reprovat gràcies a ERC. És responsable que desenes de persones morin a la frontera sud d'Europa. Només per això, hauria d'estar a casa seva. Tenim la força per a això? No. Si fos per mi, no seria ministre, però també ens hem d'adaptar a l'interlocutor que ens posin.
 

- Si Sánchez no accepta les seves demandes en una investidura, forçaran eleccions malgrat l'amenaça de PP i Vox? 

- Som un partit progressista que mai permetrà l'entrada de l'extrema dreta a la Moncloa, però també hem de forçar el PSOE faci coses. Hem d'utilitzar la nostra força fins al final perquè el PSOE faci coses, i hem aconseguit moltes coses a l'últim minut.

"Ho entenc tot de Sumar menys quan parla de Catalunya, i això em preocupa"

- Se sent decebut amb Yolanda Díaz?

- Venia decebut de casa amb l'esquerra espanyola. Entenc tot el que diu Sumar menys quan parla de Catalunya, i això em preocupa enormement. No som el seu adversari i hem de ser conscients que els hi ha d'anar bé. Els desitjo el millor. Però també he d'exigir que els "meus", un partit proper al que passa a Catalunya, siguin més valents. L'espai polític de Sumar es va crear des de Ferraz o des de la Moncloa, i algú va pensar que fent poc soroll li aniria millor.

- Sumar és un satèl·lit del PSOE?

- Si responc fomentaria un soroll que no aporta res. No soc l'adversari de Sumar.

- Durant la campanya els ha criticat...

- Si es refereix a l'entrevista de Risto Mejide, em va fer una pregunta molt directa. Vaig dir que a Abascal i al feixisme el veig a venir, el tinc davant, i a Yolanda la vull al costat i a vegades em pregunto si realment està al costat.

- Em referia a quan diu que Sumar, entre Catalunya i el PSOE, sempre tria el PSOE.

- Això és informació, no és opinió.

- En tot cas és una crítica. Això no pot dificultar futures enteses després del 23-J?

- Quan parlem del suposat progressisme espanyol sempre és una critica. I quan ells parlen d'ERC és una fina anàlisi gramsciana. No hi vull entrar.

"El "que et voti Txapote" o l''a canvi de res' han fet molt mal"

- Com explica que després d'aprovar mesures com l'augment del salari mínim, la llei de l'habitatge o la reforma de les pensions, gent que se'n beneficia voti Vox, que hi ha votat en contra? 

- Traduït seria com és que hi ha tanta gent que vota en contra dels seus interessos pensant que vota a favor dels seus principis. Forma part del soroll que hi ha cada vegada que governen les esquerres. La dreta, per governar, necessita que als ciutadans els vagi malament, sigui cert o no. Espanya creix quatre vegades més que la mitjana europea, però els salaris han baixat. La gent no percep la macroeconomia. Forma part de la nostra responsabilitat, de les esquerres, legislar perquè la gent tingui més temps, treballi menys i de manera menys precària. Si tornes de treballar a les nou de la nit, et posaràs a llegir Marx o et posaràs El Hormiguero? Hem fet coses que pensava que la gent les veia, i hem hagut d'arribar a la campanya i explicar que hem tret nou persones de la presó. Els del "que et voti Txapote" han fet molt mal, i a Catalunya, els del "a canvi de res", també.

- Què li fa pensar que el PSOE facilitarà un govern del PP?

- Tenim memòria. Per exemple la llei del només sí és sí. És la primera vegada que una llei creada per un ministeri i votada per majoria del Congrés és modificada, dins de la mateixa legislatura, amb el principal partit de l'oposició i sense la participació d'aquest ministeri. És kafkià. Cada vegada que el PSOE pot escollir, escull el pitjor amb el pitjor. Si el PSOE pot estalviar-se l'infern mediàtic i polític dels últims quatre anys, pactarà amb el PP.

"Si el PSOE pot estalviar-se l'infern polític i mediàtic dels últims quatre anys, pactarà amb el PP"

- Han intensificat la coordinació amb Bildu. En què s'ha de traduir com a estratègia de país?

- En un front antifeixista i progressista. Fixar barricades de resistència al feixisme. El paradigma és nou. Durant 45 anys el nacionalisme de dretes català i basc va pactar amb PP i PSOE, i això ha canviat. La presència d'ERC i Bildu a la negociació ha millorat molt la vida de la gent, i crec que ha de continuar sent així. No hem de donar força al PSOE perquè aturi la dreta, sinó donar força a ERC i Bildu perquè obligui el PSOE a mirar a l'esquerra.
 

- És encertat coordinar els procesos d'independència català i basc? 

- Totes les causes justes són la nostra. Si, humilment i amb respecte, podem ajudar Euskadi a decidir el seu estatus polític, ho farem. 

- I Galícia? Parlen amb el BNG?

- I tant. El BNG té una altra dinàmica i uns altres tempos, però hem fet molt, també. Els discursos d'Ana Pontón, Jon Iñarritu, Arnaldo Otegi, Marta Vilalta, Marta Rovira o Oriol Junqueras sonen molt igual. El futur és aquest. Si som capaços de trobar espais de coordnació entre els tres fronts independentistes d'esquerres gallec, basc i català serem encara més forts.

"ERC ha de ser capaç de mantenir un rumb sense que estigui lligat de manera esclava a uns resultats determinats"

- En aquesta campanya no està parlant gaire de Junts, malgrat que alguna cosa n'ha dit en aquesta entrevista. Per què?

- En aquesta entrevita he donat informació, no opinió, sobre Junts. Fa molt que no parlo de Junts, si no és un tema molt clar. Tenen encara capacitat de crear un soroll mediàtic que nosaltres no som capaços de contrarestar, ens incomoda molt. Catalunya és molt més que una discussió entre ERC i Junts. I és el millor escenari per al PSC. Cap independentista és el meu adversari.

- ERC fa quasi sis anys que va definir la seva estratègia de negociació. Uns mals resultats aquest 23-J obligarien a replantejar-la?

- Des del meu punt de vista, no. Un partit ha de ser capaç, si és fort i seriós, d'aguantar mals resultats. Els resultats de les eleccions municipals són els segons millors de la història. S'ha dit molt a Catalunya que he fracassat a Santa Coloma, i hem fet els millors resultats de la història d'ERC. D'última força política a líders de l'oposició. L'únic partit d'esquerres que ha pujat. El PSOE ha baixat. Ningú ho escriurà, no passa res. ERC, com qualsevol altre organització seriosa, ha de ser capaç de mantenir un rumb sense que estigui lligat de manera esclava a uns resultats determinats, que poden ser molt bons però potser no tant com el que ha passat els últims deu anys.

"Quan preguntem quina és l'alternativa a la negociació, la resposta és el silenci o els insults"

- Vostè ja hi era el 2017. Comparteix el diagnòstic que els lideratges de la tardor del referèndum estan amortitzats?

- Jo marxo demà. Estic aquí perquè qui em va demanar que hi sigui encara m'ho demana. Vaig dir que hi seria 18 mesos, com tothom sap i m'ho recorda cada dia, perquè considerava que aquest era el compromís del Govern que jo representava a Madrid. La meitat va anar a la presó i l'altra a l'exili. I aquesta gent em van demanar quedar-me. Em van dir que no regaléssim aquest espai. Sense aquests quatre anys, ni llei d'infància, ni llei de ciència, ni pensions, ni salari mínim, ni indults... Però repeteixo, jo estic absolutament preparat per anar-me'n demà a casa meva. Absolutament.

- L'independentisme pot trobar una estratègia conjunta per avançar amb els lideratges d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont? 

- Més enllà de noms... Cada vegada que preguntem quina és l'alternativa a la negociació, al reconeixement mutu, la resposta és el silenci, o els insults, o un tuit. No hi ha alternativa a l'estratègia d'ERC, però hi ha molt soroll. No demanaré perdó per fer política.