Canvis legislatius contra la judicialització i escut per al català: primers acords de la taula de diàleg
El Govern i la Moncloa aproven dos documents en la trobada a Madrid que fixen reformes al Congrés en el termini de mig any, avalen la protecció de la llengua a l'escola, i projecten l'ús del català al Senat i l'Eurocambra
Tercera reunió de la taula de diàleg a la Moncloa.
|
ACN
Joan Serra Carné / Oriol March
27
de juliol
de
2022, 12:44
Actualitzat:
18:33h
Passos endavant en la desjudicialització del procés i compromisos per a la protecció per al català. Són els primers acords parcials que sorgeixen de la taula de diàleg, que aquest dimecres s'ha reunit a la Moncloa després de deu mesos de parèntesi, en un clima de cordialitat. Després d'una trobada que ha durat poc menys de dues hores, els dos governs han pactat dos documents. En el primer, es comprometen a afrontar reformes legislatives per superar la judicialització del cas català abans que acabi l'any. De la reunió també en surt un segon acord per escrit per establir un escut per a la llengua catalana davant l'ofensiva judicial a les aules, que dona empara als canvis legislatius que va a aprovar el Parlament el maig passat per respondre al TSJC davant l'estocada a la immersió i aprofundeix en l'ús del català a les institucions i l'administració, també al Parlament Europeu.
En la primera valoració pública dels pactes, el ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños, s'ha felicitat pel clima de treball "amable" i "constructiu", i ha apuntat que la taula ha fet "un pas endavant més": "Comencem a recollir fruits concrets". En la carpeta que afronta la superació de la judicialització del conflicte, Bolaños ha posat l'accent en el fet que "l'activitat política s'ha de dur a terme dins l'ordenament democràtic vigent". "Les enteses han de ser representatives de la majoria dels ciutadans, allunyades dels blocs i sense enfrontaments estèrils", ha afegit el ministre, que ha evitat referir-se a la reforma del codi penal, que inclouria canvis en el delicte de sedició. "Estem disposats a harmonitzar la legislació espanyola amb les millors legislacions europees. Però és necessària una majoria parlamentària, que en aquest moment no existeix", ha recalcat Bolaños, en un missatge dirigit a ERC. Al seu torn, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha defensat que el codi penal es reformi en el termini de mig any.
Minuts abans de les deu del matí, la delegació catalana -integrada per Vilagrà, Roger Torrent, Joan Ignasi Elena i Natàlia Garriga- ha arribat a la Moncloa. Els esperaven els quatre representants del govern espanyol -Fèlix Bolaños, Yolanda Díaz, Isabel Rodríguez i Miquel Iceta-, amb qui els consellers han departit breument abans de la fotografia que ha immortalitzat la represa de les negociacions per avançar en la resolució del conflicte polític. En les converses discretes que havien precedit la reunió de la taula, la Generalitat havia insistit per obtenir progressos en el terreny de l'agenda antirepressiva -les causes vinculades al procés s'acumulen als jutjats- i les reformes legislatives, cap de tan citada en els darrers dies com la del delicte de sedició, que suposa revisar el codi penal. Finalment, un dels acords ha atès la desjudicialització, amb un marc d'actuació i concrecions limitades, que hauran d'explorar-se el pròxim mig any.
"Cal reforçar l'aposta per solucions polítiques, sempre en el marc de la seguretat jurídica i de l'atenció a les demandes democràtiques avalades per una majoria social àmplia i transversal segons els principis i l'ordenament democràtic" assegura el document de la desjudicialització, que ocupa dues pàgines. Aquesta és la concreció a la qual s'ha arribat sobre què fer al Congrés i en quin marc temporal: "Quan s'assoleixin aquests acords que requeriran alguna modificació legislativa concreta per materialitzar-los, els grups parlamentaris de referència a les Corts Generals de les delegacions de la mesa de diàleg s'encarregaran d'impulsar-la parlamentàriament. Totes dues parts manifesten la voluntat que aquestes modificacions legislatives s'aprovin, si s'escau, abans que finalitzi el proper període de sessions".
Pel que fa a l'acord vinculat a la protecció del català, els dos governs feia mesos que treballaven en documents que permetessin fer cristal·litzar una entesa, com va avançar el 9 de març NacióDigital. Les converses eren anteriors a l'escàndol del Catalangate, però no han pres forma fins aquest juliol, amb la represa de relacions institucionals. El pacte parlamentari per esmorteir l'aplicació de la sentència sobre el 25% de castellà a l'escola dictada pel TSJC -amb el PSC i En Comú Podem a l'entesa- ajuda a comprendre el pas fet aquest dimecres a la Moncloa. El ministre, de fet, s'hi ha referit: "És un bon exemple d'acord transversal". El text de l'acord recull bona part de la nova normativa aprovada al Parlament, perquè situa el català com a "vehicular" i el castellà com a llengua d'ús "curricular", el coneixement de la qual ha d'estar "garantit".
"El deure de les administracions és que el català no sigui mai una llengua minoritzada, com ho fou en règims passats fruit d'una persecució política. El català, com la resta de llengües d'Espanya, ha de conservar el llegat històric, la riquesa dialectal i, especialment, la capacitat de cohesió i de contribució al progrés social", diu el document.
Hi ha dues premisses: el "reconeixement" de la diversitat lingüística i que aquesta diversitat sigui "font de riquesa i de drets" dels ciutadans, com recull l'article 3 de la Constitució. Es reconeix l'autonomia de cada escola per decidir sobre el model lingüístic, com apunta el nou marc normatiu aprovat pel Parlament, que Bolaños veu adequat a l'ordenament jurídic estatal. La constitucionalitat de la llei està pendent del Tribunal Constitucional. El ministre de la Presidència també ha apuntat la possibilitat que al Senat s'hi pugui parlar català, i que es pugui fer el mateix al Parlament Europeu, una demanda llargament elevada per la Generalitat. En el cas de l'Eurocambra, es tractaria de convertir el català en llengua d'ús -no oficial-, pas que requeriria un acord parlamentari. Són millores -les referides a la llengua- que, segons el document, també es poden estendre al gallec i l'euskera.
Com va passar el setembre passat a Barcelona, a la taula de diàleg no hi ha estat present cap representant de Junts. Tot i que la recerca d'una negociació política amb l'Estat figura en les prioritats delpla de Govern avalat pels consellers dels dos socis, Junts s'ha desmarcat d'una estratègia que només avala ERC, gestada en l'acord d'investidura de Pedro Sánchez. La formació capitanejada per Jordi Turull entén que ha arribat el moment de "forçar una negociació real", que considera que no s'està produint. El partit, que en el procés congressual va situar el cinquè aniversari de l'1 d'octubre com un "punt d'inflexió" per activar l'alternativa a la taula de diàleg -de definició inconcreta-, pensa que ERC s'ha allunyat dels objectius de l'amnistia i l'autodeterminació. En paral·lel a la taula de diàleg, el conseller d'Economia, Jaume Giró, sí que participa en el Consell de política fiscal i financera d'aquest dijous.
Els republicans, al seu torn, intenten fer pedagogia sobre el recorregut complex que implica el procés de negociació d'un conflicte polític que volen conduir fins a un referèndum, treballen per assolir pactes parcials que permetin generar uns efectes similars als de l'amnistia -terme que la Moncloa continua rebutjant- i insta els socis a no "debilitar" l'independentisme amb entrebancs al diàleg. Necessiten, això sí, que la relació amb el govern espanyol aporti fruits tangibles. El viratge, un altre, de Sánchez cap a la majoria que li va permetre mantenir-se a la Moncloa en aquest tram final de la legislatura és el que ERC vol esprémer. A la tardor se sabrà si el camí és transitable.
Abans, però, hi haurà focs artificials al Parlament. La reunió que de forma tan discreta s'ha bastit entre la Generalitat i la Moncloa ha acabat coincidint amb l'obertura de judici oral a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que també ho és de Junts. ERC i CUP, així com els grups parlamentaris de l'oposició, ja han fixat posició sobre Borràs, a qui demanen que faci un pas al costat, moviments que l'aboquen a la suspensió. La mesa de la cambra catalana es reunirà aquest dijous per prendre una decisió definitiva sobre la presidenta mentre se succeeixen les converses a Junts per afinar el relat i quadrar el següent pas, entre travesses de noms per substituir Borràs, que no ha canviat de discurs. "Els que em vulguin morta, m'hauran de matar", ha afirmat en les últimes hores sobre les peticions de dimissió que li arriben. A Junts hi ha disparitat d'opinions i s'han conegut veus crítiques amb l'immobilisme de la presidenta.
Mentre ERC i CUP es remeten al reglament del Parlament -situant el cas com de presumpta corrupció-, el partit de la presidenta conjuga el lawfare, vocabulari que serveix per discutir l'abast de la desjudicialització del conflicte que persegueix la taula de diàleg. ERC no se sent interpel·lada per aquest marc discursiu. El juliol de l'onada de calor mesclarà el desglaç de les relacions entre la Generalitat i la Moncloa -amb els primers acords parcials- amb la temperatura disparada del Parlament. La setmana promet agitació.
