La famosa carta a la ciutadania de Pedro Sánchez va sacsejar la política espanyola i especialment la catalana, perquè el moviment va impactar de ple en la campanya de les eleccions que acabarien portant Salvador Illa a la Generalitat. El president del govern espanyol denunciava una campanya d'assetjament contra ell i el seu entorn arran de la investigació contra la seva esposa, i els socialistes posaven en circulació el concepte de "màquina del fang", per referir-se a l'estratègia de la dreta i l'extrema dreta política, judicial i mediàtica. Cinc dies després, quan va anunciar que continuava al càrrec, Sánchez va prometre reformes per corregir les "mancances" de la democràcia espanyola, però no en va anunciar cap de concreta.
Amb el temps, s'han posat en marxa algunes iniciatives. La darrera, aquest mateix divendres, per apartar l'extrema dreta de les causes judicials on sovint busca i troba protagonisme gràcies a les escletxes legals i la complicitat del poder judicial. Tot plegat, per intentar posar bastons a les rodes a PP, Vox i el que s'ha anomenat "fatxosfera", aquest espai de pseudomitjans, pseudosindicats o influenciadors ultres que alimenten teories falses o impulsen accions judicials amb poc fonament per erosionar el govern espanyol, i que troben ressò en alguns magistrats. Enmig de les crítiques de la dreta, que l'acusa de limitar la llibertat d'expressió i d'informació, i dels seus socis, que també n'han estat víctimes i que hi veuen manca d'ambició, Sánchez es mou amb prudència, però no aborda mesures de fons per reformar les estructures de l'Estat. Què ha fet realment el president contra la "màquina del fang"?
Què ha fet?
- Una llei per apartar els ultres de les causes judicials
La darrera mesura és un canvi legislatiu, registrat al Congrés aquest divendres, per posar més difícil als ultres impulsar accions judicials. El PSOE pretén limitar les acusacions populars -com ara Manos Limpias o Vox- i que només puguin impulsar investigacions la Fiscalia o les parts clarament afectades pel possible delicte. Es vol combatre així les "accions judicials abusives", unes accions que fa anys que denuncien els independentistes -el paper de Vox en les causes contra el procés ha estat determinant- o Podem, però que ara afecta l'entorn de Sánchez, i que explica el moviment dels socialistes.
La proposta, que necessitarà la majoria de la investidura per tirar endavant i que rebrà una esmena a la totalitat per part de Junts, posa el focus també en els jutges, alguns dels quals han alimentat causes sense fonaments. Per això, contempla l'obligació d'inadmetre querelles que es basin en retalls de premsa i no aportin indicis d'irregularitats, o l'abstenció i recusació de jutges que hagin fet declaracions de contingut polític, que ja està previst a la llei, però que pràcticament mai es concreta. Aquestes qüestions han afectat els independentistes els darrers anys, però no ha estat fins ara que el PSOE, amb les causes contra Begoña Gómez o el germà de Sánchez, ha començat a moure's.
- El dret a la rectificació, també dels influenciadors
A finals d'any, el govern espanyol va aprovar l'avantprojecte de llei pel dret de rectificació, que ha de permetre que es puguin corregir públicament informacions falses o inexactes que causin perjudicis a particulars. Es vol, així, reforçar el dret a la llibertat d'informació i el dret a l'honor, en un context que en què algunes investigacions han començat a partir d'informacions que, més tard, s'han demostrat falses. Manos Limpias, per exemple, va admetre que la denúncia contra Begoña Gómez es podia basar en notícies falses. De tota manera, aquesta causa continua oberta.
La llei, que pretén substituir la de 1984, inclou també els influenciadors, alguns dels quals són difusors de notícies falses. El projecte, doncs, aplica també a mitjans de comunicació digitals o usuaris "d'especial rellevància", és a dir, que comptin amb més de 100.000 seguidors en una sola plataforma o bé 200.000 en diverses plataformes. Tant mitjans com plataformes que compten amb aquests usuaris hauran d'articular mecanismes accessibles per facilitar l'exercici del dret a rectificació, que, a més, també amplia els terminis perquè es pugui sol·licitar.
- Setge als mitjans que no respecten el codi deontològic
Tot plegat s'emmarca en el pla de regeneració democràtica que va esbossar el juliol passat, que inclou més pressió cap als pseudomitjans que no respectin el codi deontològic. La mesura estrella va ser la limitació de la publicitat institucional per a aquells digitals que difonen mentides de manera sistemàtica, així com més transparència per conèixer qui finança determinats portals que opten per la desinformació o les fake news. El paquet de mesures inclou també una reforma de la llei mordassa per limitar el marge de maniobra de la policia i eliminar les pilotes de goma a l'Estat.
Què no ha fet?
- Reforma de la llei del CNI i de secrets oficials
Sánchez es mou, però no ataca algunes de les principals estructures de l'Estat, com el CNI o la llei de secrets oficials, que regula protegeix tota la seva actuació. L'any 1968, quan el dictador Francisco Franco encara era viu, es va fer la llei espanyola de secrets oficials, que continua vigent avui en dia. La llei no s'ha modificat mai -els diferents governs del PP i el PSOE ho han impedit sistemàticament, malgrat la insistència sobretot el PNB- i, a diferència del que passa en altres països, no posa un termini concret en què la informació classificada es desclassifiqui automàticament. Les desclassificacions depenen exclusivament del govern espanyol.
Així, secrets com què va passar durant el cop d'estat del 23-F, tot el relacionat amb els GAL, l'11-M, els informes del CNI sobre l'imam de Ripoll o, ara, tot allò que saben els serveis secrets sobre el Catalangate es guardarà amb pany i clau per sempre si no hi ha voluntat política per canviar-ho. En aquest sentit, estan en marxa comissions d'investigació al Congrés sobre l'espionatge als independentistes o sobre les incògnites de l'atemptat de Barcelona. Les conclusions poden servir per iniciar alguna mesura que posi més llum als serveis secrets i a la llei franquista que encara els regula.
- Més control a la Policia o acabar amb el biaix dels jutges
Sánchez no ha plantejat una reforma dels cossos i forces de seguretat de l'Estat per evitar, per exemple, noves operacions Catalunya o que grups de comissaris "patriòtics" utilitzin mitjans públics per atacar els independentistes o l'esquerra espanyola. També hi ha una comissió oberta sobre l'operació Catalunya al Congrés que haurà d'emetre conclusions i impulsar, si s'escau, alguna reforma en aquest sentit. D'altra banda, malgrat que sí que s'han promogut reformes per acabar amb el lawfare, no s'impulsa cap mesura per facilitar l'accés a la judicatura de perfils menys conservadors. El biaix cap a la dreta de la justícia a Espanya, sobretot en les altres instàncies. En un poder de l'Estat que no va fer la Transició, Sánchez tampoc té previst, per exemple, reformar o suprimir un tribunal especial com l'Audiència Nacional, hereu del Tribunal d'Ordre Públic franquista.