La llei mordassa pot tenir els dies comptats. No pas tota, perquè no es derogarà sencera, però l'acord entre el PSOE, Sumar i EH Bildu anunciat aquest dijous en modifica els punts nuclears, que havien estat línia vermella per als socialistes fins fa pocs mesos. El pacte, que ja ha rebut l'aval d'ERC, necessitarà els vots de la majoria de la investidura, i hauria de servir per completar la reforma definitiva d'una norma que va aprovar el PP fa quasi deu anys i que ja va néixer envoltada de polèmica per les limitacions de drets que ha provocat tot aquest temps. L'objectiu dels negociadors és que totes les formacions que van investir Pedro Sánchez signin la proposició de llei, que preveuen registrar al Congrés en les pròximes hores. Junts ja ha dit que presentarà les seves pròpies esmenes.
Tot just la passada legislatura, el PSOE va arribar a presentar un dictamen per reformar la llei, però no va tirar endavant precisament perquè no abordava qüestions com l'ús de pilotes de goma o les devolucions en calent. En aquell moment, el PSOE no volia avançar per aquest camí i ERC i EH Bildu van tombar la reforma. La situació ha canviat. Alguns hi podran veure la necessitat de fer gestos amb els socis per aprovar el sostre de despesa i els pressupostos, d'altres ho atribueixen a la feina feta de manera discreta els últims mesos per moure el govern espanyol. Fonts socialistes consultades insisteixen que la voluntat sempre ha estat "derogar els aspectes més lesius de la llei" que "vulneren drets i llibertats a la ciutadania".
Paradoxalment, la llei mordassa ha estat més temps en vigor amb governs progressistes que no pas amb el PP, que és qui la va impulsar per donar resposta a un moment de conflictivitat social. A finals de 2014, els populars van aprovar en solitari una norma que posava els activistes al punt de mira. El moviment del 15-M anava a l'alça, i també el procés independentista. La resposta del govern que encapçalava Mariano Rajoy va ser augmentar les multes i la capacitat sancionadora, i ja aleshores l'oposició es va conjurar per derogar-la quan arribessin al govern. Hi van arribar el 2018, però han hagut de passar deu anys per travar un acord que permeti esmenar aquells punts més polèmics de la llei.
Aquestes són les claus de la reforma de la llei mordassa, que anirà més enllà del que va anunciar Yolanda Díaz abans de l'estiu i s'emmarca també en el "pla de regeneració democràtica" anunciat per Sánchez per lluitar contra la "màquina del fang".
Un canvi de nom amb missatge
Pot semblar simbòlic, però la reforma implica també un canvi de nom. La llei actual, anomenada popularment "llei mordassa", és la "llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana". L'acord del PSOE i EH Bildu estableix que la nova llei es dirà "llei orgànica de protecció de les llibertats i seguretat ciutadana". Un canvi de nom amb missatge, que inclou les llibertats en una norma a la qual s'ha retret que suposava una restricció excessiva de drets com la llibertat d'expressió o de manifestació, i que donava massa discrecionalitat als cossos policials per imposar sancions als ciutadans. Entre els anys 2015 i 2022, la llei mordassa ha servit per imposar 1,8 milions de multes, segons dades del Ministeri d'Interior.
Eliminació "progressiva" de les pilotes de goma
Un dels elements clau de la reforma és la supressió de les pilotes de goma, que se substituiran per "mitjans menys lesius". Concretament, s'inclourà a la llei una disposició addicional nova, que fixa que s'haurà de "desenvolupar protocols específics, d'acord amb estàndards internacionals, sobre la gestió de manifestacions, incloent-hi l'ús de la força i material antiavalots, per utilitzar sempre els mitjans menys lesius per a les persones i evitant aquells que causin lesions irreparables". Així, afegeix la disposició, "se substituirà progressivament l'ús de les bales de goma per altres de menys lesius". No serà immediat.
Era una demanda històrica dels moviments socials i d'entitats de defensa dels drets humans, com Amnistia Internacional o Irídia. Les parts no han concretat quin serà nou armament de què disposaran els cossos policials, però una eina a tenir en compte pot ser el projectil de foam, que ja s'utilitza a Catalunya. El Parlament va prohibir les pilotes de goma l'any 2013, arran del cas Ester Quintana, i es va substituir per aquest altre tipus de projectil, que en principi és més fàcil de controlar i menys perillós. Deu anys després s'ha demostrat que no és així i ja es treballa per suprimir aquell foam més lesiu.
Policies sense màniga ampla
Encara ara, la llei mordassa diu en l'article 37 què es consideren "infraccions lleus". El redactat, poc concret, permet una àmplia discrecionalitat policial per imposar sancions si es considera que hi ha hagut "falta de respecte i consideració" cap als membres dels cossos de seguretat. L'acord concreta aquest punt a través de dos elements: d'una banda, ja no es parla de faltes de respecte sinó "d'insults o injúries" que siguin "rellevants". Precisa que no es pot sancionar la "disconformitat" amb un "mandat legítim" de l'autoritat policial. I avisa que quedaran sense efecte les sancions si l'afectat es retracta o demana disculpes per les seves expressions.
L'acord inclou un apartat més a l'article 37, que diu que seran una infracció lleu la "desobediència manifesta i clara", la "resistència a l'autoritat utilitzant l'oposició corporal" i la "negativa manifesta i clara a identificar-se". Ara com ara, aquests delictes s'inclouen a l'article 36, com a infraccions greus, i estaven redactades d'una manera àmplia, sense especificar que els actes han de ser evidents. Amb els canvis, els negociadors intenten evitar la discrecionalitat policial i "objectivar" l'aplicació de la llei i les sancions que se'n derivin. En altres paraules, que els policies no tinguin màniga ampla per presentar denúncies emparades en la llei mordassa.
Fre a les devolucions en calent... d'aquí a un temps
Una altra de les qüestions clau són les devolucions en calent, que fins ara el PSOE no havia volgut modificar. L'acord estableix que en un termini de sis mesos com a màxim es modificarà la llei d'estrangeria, per tal de posar fre a les devolucions a la frontera. Concretament, a través de la modificació de la disposició addicional desena, que diu que els estrangers que siguin detectats a la frontera de Ceuta i Melilla mentre intenten entrar a Espanya seran expulsats, i que això es farà "respectant la normativa internacional de drets humans".
La reforma de la llei mordassa diu que la modificació de la llei d'estrangeria en aquest punt haurà de "reconèixer i garantir els drets" dels migrants i "garantir que les sol·licituds d'asil" es fan respectant estrictament el dret internacional humanitari. La clau en aquest punt és que s'estableix que les sol·licituds d'asil s'hauran de fer abans del procés de possible expulsió. És així que es vol intentar frenar les devolucions ràpides i sense que les persones tinguin la possibilitat de demanar protecció internacional.
A partir d'ara comença una negociació entre el govern espanyol i els socis per tirar endavant la reforma de la llei. No hi hauria d'haver problemes, perquè la proposta inclou també les reformes ja pactades la passada legislatura, però el moment polític i els interessos de cada grup poden afectar la tramitació. La llei mordassa no és l'única herència del PP que espera una reforma en profunditat per part de la majoria progressista. Alguns exemples clars són la reforma laboral i la cotilla que l'exministre Montoro va posar als ajuntaments amb les lleis d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat de l'administració local.
La primera, que PSOE i Sumar es van comprometre a derogar, es va reformar l'any 2022, en una votació agònica que va tirar endavant gràcies a l'error d'un diputat del PP. ERC,Bildu i el BNG van votar-hi en contra, perquè la van considerar insuficient. La passada legislatura, les esquerres sobiranistes van promoure una nova reforma, per recuperar entre d'altres la indemnització per acomiadament de 45 dies, però va quedar encallada per la convocatòria d'eleccions.
Pel que fa a la llei Montoro, es tracta de la llei d'estabilitat pressupostària, aprovada l'any 2012 amb majoria del PP, que limita la despesa de les administracions i tampoc s'ha modificat, malgrat que l'any 2020, arran de la pandèmia, van quedar en suspens les regles fiscals per a les comunitats i entitats locals. La llei de sostenibilitat de l'administració local, impulsada arran de la crisi de 2008 i per complir les ordres europees, també és una de les que ha posat en peu de guerra els ajuntaments.