La llei mordassa no es derogarà, com a molt es modificarà. Des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa l'any 2018 amb el suport de la majoria progressista del Congrés que s'ha convertit en un dels objectius, però fins ara no s'ha aconseguit. La vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, ho ha tornat a posar aquest dimarts sobre la taula. Ha anunciat un pacte entre el PSOE i Sumar per suprimir la polèmica norma, que s'ha desinflat en poques hores, fet que ha evidenciat una certa descoordinació dins del govern de coalició. No hi haurà derogació, però sí que es treballa en la modificació d'alguns articles, tot i que els socis parlamentaris encara no s'han pronunciat.
L'anunci de Díaz ha arribat el dia abans que Sánchez desplegui les mesures que vol prendre per combatre la "màquina del fang". El president del govern espanyol va fer cinc dies de recés a principis de maig arran de la imputació de la seva esposa en una causa de tràfic d'influències i finalment va anunciar que continuava a la Moncloa. Tot i assenyalar disfuncions dins de la democràcia espanyola, no va anunciar cap reforma. Això ho farà aquest dimecres al Congrés. Sánchez s'ha reunit amb diversos actors les darreres setmanes, abans de concretar davant dels grups quina és la seva recepta contra la "màquina del fang". No es preveu una llista llarga de reformes, ni mesures innovadores.
Des de la Moncloa assenyalen que el president espanyol vol que siguin els grups parlamentaris els que liderin aquestes reformes. "La voluntat és de parlar amb tothom i fer-ho tot de manera negociada", apunten fonts consultades. Entre les mesures que plantejarà Sánchez és especialment rellevant la llei de publicitat i comunicació institucional, que busca limitar el finançament públic als mitjans de comunicació que vulnerin els codis deontològics de l'activitat periodística i reforçar la transparència per saber qui són els propietaris de determinats digitals.
Dins del paquet de mesures també s'inclou la "reparació" de l'honor per a aquelles persones que hagin estat imputades en causes judicials que hagin acabat en no res, i mesures per reforçar la llibertat d'expressió. Aquest punt preveu una reforma del codi penal per eliminar el delicte d'injúries i contra la Corona -un tipus criticat per Europa des de fa temps- i on s'emmarca, també, la reforma -no derogació- de la llei mordassa que ha anunciat Díaz. Per què aquesta llei polèmica, impulsada pel govern de Mariano Rajoy, s'ha intentat "derogar" i no s'ha aconseguit? Què ha implicat fins ara?
Una llei que posa els activistes al punt de mira
El PP va aprovar en solitari la nova llei de seguretat ciutadana a finals de l'any 2014, que ja va néixer envoltada de polèmica. L'oposició i grups activistes advertien aleshores que era una norma que vulnerava drets fonamentals com la llibertat d'expressió o el dret de manifestació. La coneguda com a "llei mordassa" tirava endavant en un context de conflictivitat social: el moviment del 15-M anava a l'alça, així com el procés independentista. La resposta del govern del PP va ser augmentar les multes i la capacitat sancionadora de la policia. Ja aleshores, l'oposició es va conjurar per derogar-la quan arribessin al govern. Nou anys després, no s'ha derogat.
Què ha implicat?
Entre els anys 2015 i 2022, la llei mordassa ha servit per imposar 1,8 milions de multes, segons dades del Ministeri d'Interior. Bona part de les multes venen per dos dels articles més controvertits: la resistència, la desobediència o la negativa a identificar-se (36.6) i la falta de respecte a l'autoritat (37.4). Totes aquestes multes ja superen els 1.000 milions d'euros. Només l'any 2022, es van posar 81.200 multes a Catalunya, la majoria per tinença o consum de drogues al carrer i dues de cada deu per desobediència a la policia, segons dades dels Mossos publicades per TV3.
Per què no es va reformar?
Un dels principals acords entre el PSOE i Podem per desbloquejar el govern de coalició de l'any 2020 va ser derogar la llei mordassa i fer una nova llei de seguretat ciutadana. No només no es va reformar, sinó que va ser una llei clau per la pandèmia. Després de la crisi per la Covid, l'any 2023, van començar les negociacions, però no van arribar a bon port. PSOE i Podem no van cedir a les demandes d'ERC i EH Bildu, i les dues formacions independentistes van vetar la reforma, que comptava amb el suport dels partits de la coalició i el PNB. La discrepància principal era l'ús de pilotes de goma i les devolucions en calent de migrants.
Paradoxalment, qui sí que ha avançat en una mena de "derogació" parcial de la llei mordassa ha estat la Generalitat. A través de la llei d'amnistia, el Govern ha "perdonat" d'ofici les multes relacionades amb el procés que es van posar en el marc d'aquesta llei i que encaixin en l'amnistia, i ha activat els tràmits per retornar els imports pagats.
Què es vol modificar, ara?
Parlar de derogació és inexacte, perquè la llei de seguretat ciutadana no es derogarà sencera i el PSOE ho té clar. Com a molt, se'n poden modificar aquells articles més polèmics. L'anunci de Yolanda Díaz parlant de "derogació" s'ha diluït al cap de poca estona. Sumar ha matisat que es tracta de la reforma d'un article per tal que deixi de ser infracció la presa o difusió d'imatges en manifestacions i que caldrà acreditar bé les situacions de risc o perill en actes i denúncies. La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha anat per una altra via i ha dit que s'abordarà la modificació de la llei mordassa, però que fins ara s'està parlant només del que fa referència a les injúries. I s'haurà de negociar amb la resta de grups, no només amb Sumar. ERC ja ha advertit que no hi donarà suport si no s'eliminen les derogacions en calent. La llei mordassa, una norma que no es deroga mai.