Quan va anunciar que es quedava a la Moncloa, Pedro Sánchez va apuntar que hi havia mancances en la democràcia espanyola que calia corregir. Després de cinc dies de mobilitzacions davant la seu de Ferraz, el president del govern espanyol es va conjurar per treballar "sense descans" i "amb fermesa" per la "regeneració pendent" del sistema. En plena campanya electoral a Catalunya i amb l'horitzó de les eleccions europees, no va anunciar cap mesura. Quasi tres mesos després, el president espanyol ha esbossat aquest dimecres la seva proposta en una compareixença al Congrés, però la seva idea és que siguin els grups els que liderin aquestes reformes. Per això ha anunciat una ronda de contactes amb totes les formacions per traslladar-los el seu pla de regeneració.
Aquest "pla d'acció per la democràcia" s'ha traduït en unes línies mestres poc detallades, que s'hauran de concretar en les properes setmanes i mesos. La mesura estrella, com ja apuntaven des de la Moncloa aquests últims dies, és la limitació de la publicitat institucional per als mitjans de comunicació que no respectin el codi deontològic de la professió. El govern espanyol vol intentar així limitar el marge d'actuació d'aquells pseudomitjans que difonen mentides de manera sistemàtica. La mesura ha rebut crítiques de la dreta, que han acusat el president d'intentar "emmordassar" la premsa. Sánchez també ha anunciat mesures per millorar la transparència del poder executiu, reformes per "reforçar el dret a l'honor" i una reforma de la llei mordassa pel que fa a la llibertat d'expressió.
Sánchez -que ha hagut d'aturar la seva compareixença més d'una vegada per les interrupcions de la bancada de la dreta- ha emmarcat aquestes mesures en el que demana la Unió Europea i en l'agenda estratègica per als propers cinc anys, aprovada al Consell Europeu del 27 de juny. Entre les prioritats hi ha fer front al repte de la seguretat i ciberseguretat, reindustrialitzar Europa per guanyar competitivitat davant dels Estats Units i la Xina, i també aprofundir en la defensa de la democràcia. És en aquest darrer punt on el president espanyol ha detallat algunes de les mesures que planteja en clau de "regeneració". "Volem impulsar aquest pla d'acció, però no monopolitzar-los; ens reunirem amb els grups per consensuar el pla abans de debatre'l al Congrés", ha dit, i ha esperat que tothom vegi que són mesures "necessàries" per defensar l'estat de dret i la democràcia.
La propietat dels mitjans i qui els finança
"La democràcia és el millor tresor que ens han deixat els nostres avis, i està en risc", ha advertit. Els "vells enemics" de la democràcia s'han sabut adaptar a la nova realitat per ser més subtils i opten, entre altres tècniques, per la "desinformació" per erosionar la democràcia, i fracturar i polaritzar la societat. Davant d'aquesta situació, Sánchez ha proposat una sèrie de mesures, en el marc del què demana la Comissió Europea i que van ser aprovades per tots els grups menys l'extrema dreta, per "protegir" els mitjans davant dels "difusors de mentides" i els "pseudomitjans".
Així, ha plantejat una reforma de la llei de publicitat institucional per reforçar la transparència dels mitjans, perquè siguin públiques les fonts de finançament d'aquestes empreses, els noms dels accionistes i les xifres d'audiència. Tot plegat, per "evitar fraus en inversió publicitària" i "evitar la ingerència d'actors estrangers", o que hi hagi "partits que comprin línies editorials amb diners públics". Aquesta reforma també haurà de reforçar la "independència" dels mitjans, la concentració d'aquests en poques mans i protegir el dret a comunicar i rebre informació veraç. Per complir aquestes mesures, també caldrà "ampliar" les funcions de la Comissió Nacional dels Mercats de la Competència. "No volem repartir carnets de fiabilitat; la fiabilitat la donen els ciutadans", ha assegurat Sánchez.
En aquest sentit, Sánchez ha anunciat també un paquet de 100 milions d'euros per a la digitalització dels mitjans. Seran diners dels fons europeus, centrats a crear bases de dades, desenvolupar eines per millorar la qualitat del producte i reforçar la ciberseguretat. "Seran per tots els mitjans que ho necessitin, independentment de la línia editorial", ha precisat.
Reforma de la llei mordassa i protecció del dret a l'honor
Entre el paquet de mesures, que necessitaran el suport de la majoria del Congrés, hi ha també una reforma de la llei mordassa, centrada a reforçar la llibertat d'expressió "en coherència amb la Constitució". En el marc d'aquesta reforma, s'inclouria també la derogació del delicte d'injúries a la Corona, contra el govern o contra el sentiment religiós. La vicepresidenta, Yolanda Díaz, va anunciar ahir una "derogació", però no serà així. Si s'aconsegueix el suport, es tractarà d'una reforma d'alguns delictes concrets. Alhora, Sánchez també ha anunciat mesures per reforçar el dret a l'honor. "Els mitjans han de ser lliures, però els ciutadans han de poder defensar-se davant de calúmnies o acusacions infundades", ha afirmat.
Més transparència del poder executiu i reforma de la llei electoral
Sánchez també ha promès més transparència del poder executiu, amb l'aprovació d'una estratègia nacional de govern obert i una llei d'administració pública oberta que ampliï la qualitat i la quantitat d'informació governamental. Així mateix, també ha plantejat al poder legislatiu que prengui mesures, per exemple incrementant les sancions dels diputats que no publiquin la declaració de béns. El president ha proposat també una reforma de la llei electoral, per fer obligatoris els debats als mitjans i perquè totes les enquestes que es publiquen incorporin les microdades.
El PP acusa Sánchez d'atacar la llibertat d'informació
Les mesures de Sánchez no han agradat al principal grup de l'oposició. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha acusat el president del govern espanyol de dur a terme "l'atac més gran a la llibertat d'informació" de la democràcia. Feijóo ho ha vinculat a les informacions sobre la seva esposa, Begoña Gómez, investigada per un cas de tràfic d'influències i de corrupció. "Vol castigar els mitjans que informen de la corrupció que l'esquitxa", ha afirmat, i també ha assegurat que el paquet de 100 milions d'euros per a la digitalització seran, en realitat, per als mitjans "que més li agradin".
ERC i Junts lamenten la poca ambició del govern espanyol
El portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, ha lamentat la poca ambició de la reforma de la llei mordassa, que no inclou ni la fi de les pilotes de goma o les devolucions en calent. Rufián ha estat crític amb Sánchez perquè "no ha anunciat res" que sigui iniciativa del govern espanyol. "Tot són reglaments europeus d'obligat compliment" ha recordat. El dirigent republicà ha dit que Espanya "no és una democràcia exemplar" i que les mancances sempre hi han sigut però ara afecten el PSOE. Ha avalat que el "tanqui l'aixeta als mitjans escombraries", però ha demanat "anar més enllà".
Rufián ha proposat "més estat regulador", més polítiques socials i intervenció en sectors estratègics, i una renda bàsica universal. "Prou d'ajudes, necessitem prestacions vinculades al fet de ser ciutadà", ha dit el portaveu d'ERC, i ho ha vinculat al fet que "els rics tributin com ha de tributar". El dirigent independentista, aquest cop en català, ha dit que la immigració "no és un problema". "Hi ha molts feixistes, també amb estelada, que assenyalen la immigració com un problema; no es pot ser independentista i racista ni independentista i feixista", ha assegurat, i ha dit que no es pot crear una Catalunya plena i "pura".
La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha assenyalat que si cal un pla de regeneració és perquè la democràcia espanyola no és exemplar, malgrat el que el PSOE deia fins fa poc arreu d'Europa que era "modèlica". Nogueras ha anticipat el "fracàs" del pla de Sánchez, perquè els socialistes són part del problema democràtic a l'Estat. "Fan tard, en molts àmbits ja és irreversible; si no hi ha una ruptura clara, la regeneració que proclamen és paper mullat", ha dit. La dirigent independentista ha lamentat la manca de coratge del govern espanyol per trencar amb els poders que encara no han fet la transició.
Nogueras ha dit que la separació de poders no existeix a l'Estat i que s'està produint un "cop d'estat híbrid", amb jutges del Suprem que no apliquen l'amnistia. "Davant d'aquesta greu situació, la seva resposta són discursos buits i mesures de fireta; la política poruga mai canviarà res", ha afirmat. La portaveu de Junts ha retret a Sánchez que margini la majoria progressista per pactar amb el PP les mesures realment estructurals amb la renovació del CGPJ. "Ens venen una pel·lícula que sempre acaba pactant vostès i el PP", ha criticat.